“A la Rambla fem nosa els veïns”

BarcelonaEl seu despertador sona cada dia a les 7 del matí. El Joan -nom fictici- és enginyer informàtic i treballa des de casa. El primer que fa quan es lleva és retirar els plafons d’escuma que té contra els porticons de la finestra. La seva habitació dóna a la Rambla. “No n’hi ha prou amb els taps i el doble vidre”, assegura. També reconeix que la millor estona per ventilar és ben d’hora al matí perquè després hi ha massa soroll.

Al Joan li agrada esmorzar amb pa fet del dia i, com cada matí, decideix baixar al forn. Al replà de l’escala hi troba una prostituta acabant la feina amb un client, que li parla en anglès. Ell passa sense dir-los res i reconeix que “al principi intentava raonar-hi”. “Però l’únic que aconseguia era que m’insultessin”, assegura. Quan torna cap a casa, la prostituta i el client ja no hi són, però han deixat el terra brut. “Ara baixaré amb el pal de fregar”, diu el Joan, mentre s’enfila escales amunt. Viu en un cinquè sense ascensor i al principal hi ha un cartell en què hi diu “Massage & Beauty”. Un cop a casa, es fa un entrepà i un cafè, i es posa a treballar.

L’odissea d’entrar a la Boqueria

A les 11 agafa el carro d’anar a comprar i surt. Va a la Boqueria a comprar fruita, i després a un supermercat que hi ha al darrere. “Encara hi ha un parell de parades que són fruiteries de veritat, a la Boqueria”, explica. Arribar-hi, però, és missió impossible. L’entrada que dóna a la Rambla és plena a vessar de turistes que bloquegen el pas. Alguns aguanten immòbils la respiració per fer-se una selfie, o una groupie ; d’altres busquen l’enquadrament perfecte per fotografiar la placa en què hi diu “Mercat de St. Josep La Boqueria”, i d’altres miren embadalits una Marylin Monroe que balla des d’un balcó que hi ha a l’altra banda de la Rambla. El Joan opta per vorejar el mercat i entrar-hi per un lateral, però entre les terrasses, els turistes que esperen per seure-hi, els que fan fotos i el seu carro, la cosa no sembla gaire més fàcil. “A la Rambla, els que fem nosa som els veïns”, diu resignat. I afegeix: “La Boqueria ja no és un mercat, sinó un parc temàtic, igual que la Rambla, on a la tarda tampoc no pots caminar-hi perquè només hi ha riuades de turistes”. Finalment aconsegueix entrar al mercat i arribar a la parada de fruita, tot i que ha hagut d’obrir-se pas a crits i a cops de colze. “Només vigilo que no hi hagi gent gran o algú amb una criatura en braços”, aclareix.

Al supermercat el panorama no és menys desolador, ja que la cua per pagar arriba fins ben bé la meitat de la botiga. Aquí els turistes es barregen amb els autòctons, amb la diferència que uns riuen i els altres esbufeguen. El Joan assegura que aquest és un bon exemple que demostra que el turisme està desbordant la ciutat i el dia a dia dels veïns. També reconeix que el comerç ha canviat fins al punt que “ja no queden establiments per a veïns”, i en posa un exemple: “Per fer fotocòpies haig de caminar 15 minuts”. Assegura que no hi ha cap activitat del seu dia a dia que no es vegi condicionada per la presència massiva de turistes, i reconeix que la cosa a vegades és insostenible. “Un dia em vaig trobar que no podia sortir de casa, per les riuades de turistes que baixaven Rambla avall, i vaig haver de fer un crit per poder posar un peu a la vorera”.

Temptat per les immobiliàries

Quan el Joan arriba al replà de casa, veu un pamflet d’una immobiliària de luxe a la bústia, en què hi diu: “Persones d’alt poder adquisitiu estan buscant apartaments en aquesta zona”. Estripa el paper i treu la garrafa d’aigua del carro, ja que farà dos viatges per pujar la compra a casa. Havent dinat treballa una estona més abans no ha de marxar cap a la reunió de SOS Rambla, una associació de veïns organitzada al marge de la ja existent Amics de la Rambla, que agrupa comerciants i restauradors. El Joan, de fet, ha volgut mantenir-se com a testimoni anònim per por a represàlies d’aquesta entitat. Durant la reunió, els veïns tracten la polèmica de les terrasses dels porxos de la Boqueria i aproven un manifest en què es reclama la recuperació del mercat. En l’escrit, que també ha sigut subscrit per l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), aplaudeixen la mà dura de l’Ajuntament però deixen clar que no n’hi ha prou fent retirar les terrasses sense llicència. “Si realment volen que es respectin les normes, el seu incompliment ha de comportar sancions clarament dissuasòries o la retirada de la llicència”, reclamen.

Acabada la reunió, el Joan enfila Rambla amunt per tornar cap a casa. Com cada vespre, troba una muntanya de terrines buides de gelat i gots de plàstic amuntegats al seu portal. En retira algunes amb el peu per poder entrar i vigila que la porta quedi ben tancada. L’hora d’anar a dormir sempre requereix preparatius per al Joan: portes i finestres ben tancades, taps a les orelles i plafons d’escuma contra les finestres de l’habitació. Tot i així, a la una de la matinada el desperta l’aldarull del pis turístic que té a la finca del costat, i reconeix que en moments com aquest recorda del pamflet que pràcticament cada dia li deixen a la bústia. “Ja no és pels diners, sinó pel fet d’imaginar-me que podria trobar un lloc on viure tranquil”.

Segons dades provisionals de l’Ajuntament de Barcelona, el 2016 es tancarà amb 30 milions de visitants a la ciutat.