Fauna

El Rakus, el primer orangutan vist curant-se a ell mateix amb un ungüent de plantes medicinals

Un estudi d'investigadors alemanys i indonesis comprova com l'animal va seleccionar fulles que els humans fan servir per a la malària o la disenteria

ARA
i ARA

BarcelonaL'automedicació podria no ser només un exercici humà. Almenys ara se n'ha documentat un cas a la fauna. Es tracta del Rakus, un mascle orangutan que viu a l'illa indonèsia de Sumatra i que va sorprendre la comunitat científica quan va ser capaç de triar una planta de la selva i aplicar-se la sobre una ferida cutània a la cara.

Aquesta història comença a mig matí del 22 de juny del 2022, quan s'observa que el Rakus té una ferida oberta a la cara, possiblement fruit d'una baralla amb algun altre mascle. Fins aquí, cap cosa fora de la llei de la selva. La gran sorpresa de l'equip d'investigadors de l'Institut Max Planck d'Alemanya i de la Universitat Nacional d'Indonèsia és que, hores després, l'animal va seleccionar curosament les fulles d'una planta i després de mastegar-les bé va aprofitar el suc resultant per cobrir la lesió cutània.

Cargando
No hay anuncios

La planta en qüestió no és qualsevol, sinó la Fibraurea tinctoria, una enfiladissa molt habitual en aquesta zona protegida de Sumatra i que els residents locals també fan servir amb fins medicinals pels beneficis en el tractament de la disenteria, la diabetis o la malària. Els científics van observar que l'orangutan untava repetidament el líquid resultant de mastegar les fulles i les aplicava després directament a la lesió, de la mateixa manera que fan els humans per curar una ferida, segons explica la primatòloga i biòloga cognitiva Isabelle Laumer, que ha dirigit la investigació. Fins i tot, després d'untar-se la ferida, el Rakus es mantenia relaxat i descansava, com es recomana als humans després de l'aplicació d'un remei.

Cargando
No hay anuncios

Cinc dies de seguiment

Els científics van seguir els moviments d'aquest orangutan. Cada dia la ferida presentava millor aspecte, fins que al sisè dia es va comprovar que la ferida havia tancat bé, és a dir, havia cicatritzat correctament i no presentava cap irregularitat ni mostra d'infecció. El més estrany és que els orangutans no tenen en la seva dieta habitual la Fibraurea tinctoria, cosa que fa sospitar que no va ser cap casualitat la tria, precisament, d'aquestes fulles, perquè, a més, va fer una pasta mastegada amb la voluntat de cobrir només la part lesionada de la seva cara, cap altra part del seu cos. "Segons el nostre coneixement, aquest és el primer cas documentat de tractament actiu de ferides amb una espècie vegetal amb propietats mèdiques per part d'un animal salvatge", apunta Caroline Schuppli, biòloga evolutiva de l'institut i una de les autores principals de l'informe publicat a la revista Scientifics Reports.

Cargando
No hay anuncios

De l'observació del Rakus, l'equip de científics assenyala que les capacitats cognitives que es necessiten per al seu comportament d'autocurar-se amb una planta "poden ser tan antigues com l'últim avantpassat comú dels orangutans i els humans". És a dir, fa 13 milions d'anys, quan totes dues espècies es van separar. "No obstant això, encara s'ha d'investigar quines són exactament aquestes capacitats cognitives. Mentre que aquesta observació mostra que els orangutans són capaços de tractar les seves ferides amb plantes, no sabem fins a quin punt entenen el procés", detalla la investigadora.

Cargando
No hay anuncios

En aquest punt, Laumer indica que el gest d'aplicar-se el remei natural a sobre de la ferida podria ser fruit d'una "innovació individual accidental" del Rakus, que descobrís accidentalment el poder de sanació mentre s'alimentava de Fibraurea tinctoria i, per tant, s'untés "sense voler el suc de la planta a les seves ferides". Però la mateixa investigadora apunta que l'orangutan també podria haver après aquest comportament d'altres companys d'espècie de la seva àrea de naixement.

La planta en qüestió és rica en furanoditerpenoides i alcaloides de protoveratrina, que se sap que tenen propietats antibacterianes, antiinflamatòries, antifúngiques, antioxidants i altres activitats biològiques rellevants per a la cicatrització de ferides. Ara l'equip investigador haurà de corroborar, en un estudi que es publicarà l'any vinent, si efectivament el Rukus és el primer animal no humà que ha fet un exercici d'autocura i entra al llibre de la història.