Els raiers de la Pobla ja són Patrimoni de la Humanitat

La Pobla de SegurLa Unesco ho acaba de ratificar: els raiers de la Noguera Pallaresa són ja oficialment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 17a sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni de la Unesco, reunida a Rabat (Marroc), ha fet públic aquest mateix migdia una decisió que suposa la culminació d’un procés que es va gestar fa més de deu anys.

L’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, amb més de 400 membres i amb seu a la Pobla de Segur, va liderar aquest procés, que va concloure fa tres anys amb la presentació oficial d’una candidatura conjunta d’Espanya, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Letònia i Polònia. Aquest últim país encapçalava la candidatura, perquè té poques declaracions de la Unesco i era més susceptible d’obtenir-la.

La Pobla de Segur, capital dels raiers

La capital dels raiers és la Pobla de Segur (i en menor mesura, Coll de Nargó). Allà hi va néixer la primera associació de tot el món i és on va organitzar-se per primer cop la Diada dels Raiers l’any 1979. És també des de la Pobla on es va promoure la creació de l’associació internacional (finalment constituïda a Barcelona el 1989) i on es va obrir el Museu dels Raiers. El president actual és Miquel Gordó, un jove de 39 anys, besnet de raiers i que ha navegat sobre els rais des de molt abans que tingués ús de raó. “Quan tenia un any, els meus pares ja m’hi van pujar”, assegura Gordó, que valora la declaració com una combinació “d’alegria i molta responsabilitat”. El president de l’entitat de la Pobla, que també ho va ser tres anys a l’organització internacional, reivindica que aquest reconeixement “està dedicat a totes les generacions passades de raiers per la seva feina ben feta”. 

El seu pare, Tomàs Gordó, de 70 anys, és un dels raiers vius més veterans de la comarca. Recorda com el seu padrí regentava una societat de fusta amb diversos socis amb qui transportava la mercaderia pel Noguera Pallaresa. “Després de la Guerra Civil ja tot s’havia acabat”, lamenta. El raier veterà celebra que molts joves de la Pobla s’hagin sumat a aquesta activitat centenària. “Els més grans hem deixat pas i això ha estat el nostre gran èxit”, assegura. Gordó, que des del primer dia participa en la Diada de Raiers de la Pobla que se celebra el primer cap de setmana de juliol, explica que el més important d’un raier és conèixer bé les tècniques dels seus avantpassats. “Recordo que el més difícil és saber frenar el rai i, per això, s’ha d’estar molt en forma”, afegeix. En el passat, aquesta era una feina eminentment d’homes. “Alguna vegada havia vist alguna noia baixant amb rai, però era molt excepcional”, conclou. Ara això està canviant. 

Laia Porta, l’actual secretària de l’associació de la Pobla, és raiera des dels 19 anys i una de les representants d’aquesta nova fornada de joves que pretén mantenir viva l’activitat encapçalant les tasques més rellevants de l’entitat. “Aquest reconeixement suposarà per a nosaltres una pressió afegida de responsabilitat a partir d’ara –assumeix Porta–, però ho encaixem amb molta alegria i amb ganes”. Laia Porta només ha pujat als rais esporàdicament, especialment durant les celebracions. “La Diada de l'estiu que ve serà sens dubte una baixada molt especial”, vaticina.

Una vintena de persones, entre membres de l’associació i de l’Ajuntament de la Pobla, han anat seguint en directe la retransmissió de la sessió del comitè de la Unesco i, un cop han sentit declarat el seu nom, ho han celebrat en petit comitè. La gran celebració serà dissabte al mateix Museu. Hi aniran raiers de totes les edats per deixar el seu testimoni en una jornada de xerrades i tertúlies que inclourà també una videoconferència amb els membres de l’executiva de l’associació internacional desplaçats a Rabat. 

L’alcalde Marc Baró recorda que a la Pobla de Segur hi viuen prop de 3.000 persones i amb aquesta s’assoleix ja la tercera declaració internacional de la Unesco, que s'afegeix a la de la festa de les falles i al Geoparc Orígens, un projecte que promou el patrimoni geològic i miner. “El reconeixement ara dels raiers és un punt d’inflexió que ens posarà encara més al mapa”, indica Baró.

La Unesco va valorar la candidatura dels raiers com una activitat que fomenta la cohesió social i està oberta a persones de tota condició, incloent-hi també el seu paper en la protecció de l’aigua, de l’ecosistema i de l’ús sostenible de la fusta. 

També hi ha raiers a França i Itàlia

Els sis països que formen la candidatura conjunta són on s'ha declarat els raiers com a bé nacional pels seus respectius governs i els únics que podien presentar candidatura a la Unesco. Malgrat tot, de la recent declaració també se’n beneficiaran les 41 organitzacions raieres de l’associació internacional (la International Association
 of Timber-Raftsmen) repartides per altres països europeus com ara França i Itàlia, on aquesta tasca no està reconeguda nacionalment. 

A l'activitat dels raiers, a Europa, i fins i tot en alguns indrets d’Amèrica, se la coneix en anglès com el timber rafting. És el mètode de transport a través d’embarcacions fetes de troncs d'arbres tallats i lligats entre si per desplaçar-se riu avall. Aquesta pràctica era essencial per al transport de mercaderies (sobretot fusta) des del segle XII fins als anys 20 del segle passat, moment en què la construcció d’embassaments i la incorporació del trànsit rodat va anar reduint-la sols a una activitat cultural i turística.