La radiografia impossible: les bandes llatines no són el que semblen
Unes jornades analitzen i comparen la situació dels grups i de les 'maras' del Salvador
BarcelonaEls 4 tècnics de l'equip d'intervenció en grups organitzats de l'Ajuntament de Barcelona es van passar 2 anys caminant per la ciutat per descobrir què eren les bandes llatines i fer-ne una radiografia. El 2015 n'havien identificat 35, amb uns 470 membres, però alguns grups no eren ben bé bandes llatines, més aviat n'imitaven l'estètica. En van trobar una d'armenis i una altra de pakistanesos, i a dins dels grups hi havia catalans i originaris de molts altres països. Un 30% dels membres de les anomenades bandes llatines no tenien cap origen llatinoamericà.
Quan van haver acabat la radiografia es van adonar que tot allò que havien documentat ja havia canviat: havien desaparegut de molts espais públics i ara captaven els membres més als centres de menors; hi havia grups de tan sols 3 persones i la gent que s'hi movia s'havia renovat i n'havia canviat l'estètica i els símbols. “El fenomen evoluciona a una velocitat increïble”, ha explicat Marià Gàlvez, coordinador de l'equip, al primer acte de les jornades 'Maras' a Amèrica Central vs. bandes llatines a Catalunya, organitzat per HUACAL, una entitat de suport al Salvador, que s'ha fet aquest dimecres al vespre a l'espai jove La Fontana.
En el treball de camp que van fer els tècnics de l'Ajuntament van descobrir que la majoria dels membres de les bandes eren majors d'edat i que 7 de cada 10 ni treballaven ni ho podrien fer legalment durant com a mínim 2 anys perquè no tenien la documentació en regla. Molts havien arribat amb les reagrupacions familiars. Des de llavors treballen amb les bandes per transformar-les, canviant-ne els membres, perquè tinguin alguna perspectiva de futur.
L'expert en bandes dels Mossos d'Esquadra Jordi Noé Vilà ha recordat com l'interès ciutadà va esclatar el 2003, amb l'assassinat del jove Ronny Tapias, però ha afegit que llavors ja feia un any que estudiaven el fenomen i hi havia tres informes de diferents unitats dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana de Barcelona. A partir del canvi del Codi Penal del 2010, que introduïa el delicte d'organització criminal, van poder fer més actuacions. Segons Gàlvez, el problema no són els grups en si, sinó les persones, però ell mateix ha hagut de reconèixer que en molts casos entrar-hi o sortir-ne té un preu.
Tot i això Noé té una cosa clara: “Nosaltres no som la solució; si ho fóssim la cosa aniria molt malament”. Les bandes llatines són una qüestió prou delicada perquè els Mossos no les anomenin així. En diuen “nous grups organitzats i violents a Catalunya”. “Ens vam inventar un eufemisme perquè no s'assenyalessin tots els llatins pel carrer, i perquè som catalans i a vegades no volem dir les coses pel seu nom”, ha aclarit Noé. Confirma que la situació de les bandes canvia tan ràpid que costa seguir-la.
L'antropòleg Carles Feixa, especialitzat en aquest camp, ha repassat les successives situacions de conflicte i treva en relació amb els grups des del 2003, i manté que els membres de les bandes són tan agressors com víctimes. Ha recordat que els mateixos líders dels grups són els que han buscat la pau més d'una vegada, i ha qualificat les bandes de “símptoma d'un juvenicidi moral” provocat per la pèrdua de generacions senceres per la manca de feina i de perspectives de futur.
És en la manca de futur on l'educador salvadorenc Silvio Aquino ha situat l'origen de les 'maras' del seu país. Ha dibuixat una espiral que comença amb la història de violència del Salvador amb el punt d'inflexió de la guerra civil i l'emigració en massa, sobretot als EUA, que continua amb la marginació dels emigrats, l'entrada en la criminalitat i el consegüent retorn com a deportats. Són aquests emigrats fallits i retornats a la força, ha explicat, els que creen les primeres cèl·lules d'un fenomen que manté el país submergit en la violència, amb 5.278 morts -sense comptar desapareguts- només durant el 2015.
El cònsol general del Salvador a Barcelona, Francisco Altschul, manté que la xifra de víctimes s'ha retallat un 20,7% el 2016 respecte del 2015. “El govern actual vol fer un enfocament integral, no només per la via repressiva”, ha afirmat. El que ha deixat clar Aquino -i que tothom de la taula compartia- és que la situació de les bandes llatines a Catalunya i la de les 'maras' al Salvador no té res a veure i és “gairebé impossible” que s'arribin a assemblar. Al seu país, només durant l'any passat es van localitzar 38 cementiris clandestins.