El racisme representa el 60% dels delictes d’odi a Catalunya

Madrid/barcelonaEl 60% dels delictes d’odi registrats l’any passat a Catalunya van estar relacionats amb el racisme o la xenofòbia, mentre que els vinculats a l’orientació o la identitat sexual van ser el 20% dels casos. Així ho constata l ’Informe sobre incidents relacionats amb els delictes d’odi a Espanya del 2014 presentat ahir pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Els percentatges són oposats als d’Andalusia, on el 62% van estar vinculats a l’orientació o la identitat sexual i el 20% amb el racisme o la xenofòbia.

Durant l’any passat es van denunciar al conjunt de l’Estat 1.285 dels anomenats delictes d’odi, que van des del racisme i les vexacions per orientació sexual a l’odi contra els pobres. Es tracta de sis categories que queden reflectides en l’informe: orientació o identitat sexual (el 39,9% dels casos al conjunt de l’Estat), racisme o xenofòbia (37%), discapacitat (15,5%), creences o pràctiques religioses (4,9%), antisemitisme (1,9%) i aporofòbia o odi als pobres (0,9%).

Catalunya és la segona comunitat en què es van registrar més delictes d’odi, amb 214, per darrere d’Andalusia, en què se’n van registrar 297. Es tracta de les dues comunitats amb més població, amb 8,4 i 7,4 milions d’habitants, respectivament. Madrid, tot i que és la tercera amb més població, amb 6,3 milions d’habitants, és la cinquena comunitat amb més delictes d’odi, amb 102, per darrere del País Valencià amb 119 (4,9 milions d’habitants) i Euskadi amb 117 (2,2 milions d’habitants).

Sense dades de l’odi als catalans

El ministre de l’Interior no va precisar ahir en quina categoria es podrien incloure els missatges d’odi pel fet de ser català, com els que es van difondre després de l’accident de l’avió de Germanwings. Sí que va anunciar que en el pròxim informe, el de l’any 2015, s’inclouran dues noves categories: per motivació ideològica i per raons de gènere. Fernández Díaz també va tenir dificultats per aclarir què són i què no són delictes d’odi, fins al punt que es va decidir escurçar el torn de preguntes. El ministre de l’Interior va assenyalar que delicte d’odi és la tipificació internacional de fraccions administratives i penals a Espanya que mereixen un “retret social”.

El govern espanyol publica per segon any consecutiu aquest informe, i en aquesta segona edició es constata un increment del 9,6% de les incidències respecte a l’informe de l’any passat. El ministre va voler treure importància a aquest increment en la presentació d’ahir, argumentant que durant el 2014 s’han incorporat les dades de l’Ertzaintza i també que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil han estat més formades en aquesta matèria per “desterrar qualsevol possible mala interpretació” de què són delictes d’odi.

Discrepància amb les ONG

El ministre de l’Interior va assenyalar que “no hi ha impunitat davant dels delictes d’odi” perquè s’han aclarit el 65,6% dels 1.285 delictes registrats i s’han detingut o imputat 512 persones. Fernández Díaz va assegurar que Espanya tenia “dificultats el 2011 per identificar aquests delictes” però que ara, i gràcies al registre d’Interior, ha entrat al grup dels cinc països de la UE que ho fan millor, juntament amb Suècia, Finlàndia, Holanda i el Regne Unit. “És un motiu de satisfacció”, va subratllar Fernández Díaz.

Les ONG, però, adverteixen que Espanya no pot entrar en l’autocomplaença perquè les víctimes encara tenen por a represàlies i el registre espanyol és molt més baix que el del Regne Unit, on es detecten 60.000 casos a l’any, o a Suècia, on tenint una població molt menor es registren fins a 5.000 incidències. Fernández Díaz va insistir en la discrepància destacant que “Espanya és ja un referent europeu, és a dir mundial, en aquesta matèria”.