El racisme perd la vergonya en campanya electoral
La normalització del discurs antiimmigració repercuteix en els centres de menors estrangers
BarcelonaFets aïllats. Així ha qualificat la Generalitat els atacs de les dues últimes setmanes als centres de Canet de Mar i Castelldefels que acullen menors estrangers no acompanyats (menes). El Govern no ha negat que les accions traspuen racisme, però són situacions que no s’havien produït els últims mesos. No és casual que els atacs hagin passat quan la immigració es torna a situar al centre del debat i pren protagonisme a l’agenda pública. Tot plegat coincideix a poques setmanes de les eleccions municipals, espanyoles i europees, on entra en joc un partit d’ultradreta amb un marcat discurs antiimmigració com és Vox.
“Vox, i no només aquest partit, ha normalitzat un discurs que criminalitza la immigració, sempre com a problema”, alerta la directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies, Gemma Pinyol-Jiménez. “La immigració és un fenomen molt complex, però en general els polítics i els mitjans només en parlen quan hi ha una situació conflictiva”, afegeix. La investigadora postdoctoral a la Universitat d’Aberystwyth Núria Franco Guillén recorda que el discurs antiimmigració no és nou i que ha agafat “més presència a l’espai públic” per un clima polític “circumstancial”: “Quan emergeix l’extrema dreta, la dreta tradicional se’n contamina”. Això provoca, segons Pinyol-Jiménez, que “la gent tingui menys vergonya i se senti més empoderada” per tenir actituds contra la immigració que abans eren reprovables.
La directora del Centre de Recerca i Estudis en Migracions (CER-Migracions), Sònia Parella, adverteix que la instrumentalització política ha fet emergir conductes tenyides de prejudicis entre la població i que aquestes manifestacions són “el preludi de les accions violentes i les agressions contra els immigrants”. La visibilitat dels menors estrangers tutelats per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) els converteix en el perfil diana del discurs racista, adverteix Parella: “Hi ha una part de l’opinió pública que no només posa als menes l’etiqueta de nouvinguts, sinó la dels que no tenen futur o expectatives i, sobretot, la dels que han entrat al país sense permís”. Un rebuig que s’agreuja quan s’estén la idea que aquests joves suposen una despesa per a les administracions i, per tant, són una càrrega per a la societat. “Les conductes racistes són el resultat d’una contínua deshumanització d’aquells que considerem els altres, i la superioritat i el rebuig porten inequívocament a la violència”, afegeix Olga Jubany, professora d’antropologia social a la Universitat de Barcelona.
“No som més racistes”
“Els catalans no som més racistes que abans”, segons les dues expertes. Ara bé, Jubany alerta que els grups polítics de la dreta radical s’aprofiten del context socioeconòmic del país -falta de polítiques socials i augment del risc de pobresa i exclusió social entre la població- per fer ressorgir idees i conductes “que creiem superades o que, fins i tot, eren anecdòtiques”. L’objectiu: obtenir rèdit electoral. De fet, Vox busca el vot antiimmigració de Plataforma per Catalunya, la dreta populista que va obtenir 67 regidors a les eleccions municipals del 2011 però que va caure a vuit regidors a les municipals del 2015 (mentre a Europa l’extrema dreta vivia un ascens). “Hi influeix la importància de la immigració en l’agenda política -apunta Franco Guillén-. Els últims anys el clima polític de Catalunya ha estat centrat en el Procés”. Per això subratlla que caldrà veure com l’esquerra i els partits que no criminalitzen la immigració defensen les seves posicions. En aquest sentit, Pinyol-Jiménez remarca que el discurs antiimmigració “té força, està organitzat i té finançament”. “La immigració és una excusa per fer mal a coses més estructurals, com el model de democràcia representativa o l’estat del benestar”, avisa.
El 2018 van arribar 3.659 menors estrangers a Catalunya i els dos primers mesos d’aquest any la xifra ha sigut de 429 (un 37% més). Actualment la DGAIA tutela 3.593 menes i ha creat 168 centres exclusius per atendre’ls. Uns equipaments que juguen un paper clau en la proliferació d’aquestes actituds racistes. No tant per la seva presència, sinó per l’escassa informació a què la comunitat té accés, en paraules de Parella. “Els municipis han d’aprendre a integrar aquests centres com un més de la ciutat, i no com un element segregat o tèrbol que pugui revifar conductes racistes i, per tant, agressions”, conclou la sociòloga.