El racisme a Catalunya: abusos policials i conflictes veïnals
Les denúncies han disminuït per la falta de testimonis dels atacs i la desconfiança dels estrangers en les administracions
MartorellEls conflictes en les comunitats de veïns i els abusos de les forces policials són els grans focus de racisme a Catalunya. Els dos àmbits sumen la meitat de les 99 denúncies que SOS Racisme va rebre durant el 2020 (l'anterior n'havia tramitat 128), en una tendència a la baixa que s'ha repetit en les denúncies per violència masclista a causa de les dificultats de mobilitat imposades pel coronavirus.
L'obligatorietat de quedar-se a casa ha convertit les escales de veïns en punts calents en què el racisme s'ha agreujat, precisament perquè la convivència s'ha intensificat sobretot durant els tres mesos de confinament domiciliari; ara, aquestes situacions representen més de la meitat dels conflictes entre particulars. Però més que un canvi de tipologia, com que la gent ha hagut de passar més temps tancada als domicilis la tensió s'ha traslladat a l'àmbit privat i hi ha hagut un "deteriorament i agreujament" de les situacions veïnals ja típiques, com les queixes pels sorolls o olors de menjar, ha matisat Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d'Atenció i Denúncies (SAiD) de l'entitat. En aquest context, només dues de cada deu denúncies que han arribat a l'oficina de l'entitat s'han produït al carrer, per insults o fins i tot agressions físiques, i en menor mesura, entre companys de feina.
La xenofòbia i els temporers
"El covid ha evidenciat el racisme institucional i estructural", ha subratllat la coordinadora, que ha recordat que a l'inici de la pandèmia es van produir atacs contra la comunitat xinesa, apuntada falsament com a origen de la infecció, i posteriorment es van assenyalar els temporers de Lleida com a responsables de rebrots o es van criminalitzar els estrangers que se salten els confinaments i tocs de queda, tot i que en realitat la majoria ho feien perquè es veien obligats a sortir de casa per treballar en feines essencials o per "sobreviure", segons Rodríguez.
Sota la justificació del control per fer complir les mesures restrictives, les forces policials s'han desplegat pel territori, però SOS Racisme ha detectat que "s'ha aprofitat per fer batudes de perfil ètnic", que discriminen en funció de l'aspecte físic i que han estat contestades per entitats a favor dels drets humans i les Nacions Unides. No s'han denunciat abusos físics, ha relatat Gemma Ferreón, coordinadora d'incidències de SOS Racisme, però sí "un tracte abusiu i denúncies falses" dels agents, que s'han acollit a la llei de seguretat ciutadana per posar en marxa aquests controls indiscriminats. Cap de les denúncies adreçades contra els cossos policials s'han pogut tramitar per cap via, en part perquè la pandèmia va deixar els carrers buits i els immigrants que s'han atrevit a denunciar no han trobat testimonis.
Impunitat davant els abusos policials
Rodríguez ha denunciat que no s'hagin establert mesures de control en l'estat d'alarma per evitar la total impunitat amb què, assegura, han quedat tots els abusos policials. Per a SOS Racisme, és primordial que s'abordin "canvis en les lògiques de seguretat" i ha exigit acabar amb aquestes operacions policials que apunten només a estrangers.
Les responsables de l'entitat han subratllat el descens del nombre de casos que han tramitat a les oficines. En part, han explicat, es deu a les dificultats marcades per les restriccions però també a la "desconfiança i recel en l'administració" i també a l'alta vulnerabilitat, agreujada per la pandèmia, que ha dificultat que es pugui localitzar els denunciants perquè han canviat de domicili o ha augmentat la seva precarietat.
La memòria recull que les causes que menys han estat denunciades són les dels abusos i discriminacions per agents de seguretat privada (60%), les discriminacions en drets socials (55%), d'accés a l'habitatge o a la salut, les de les forces policials (54%), i entre particulars (44%). Gemma Ferreón ha denunciat que durant el 2020 ha continuat el "racisme institucional", que es tradueix en "lleis racistes i discursos dirigits als i les espanyoles, excloent-ne els migrants". Al seu parer, tot això reforça comportaments racistes, com les patrulles ciutadanes formades al Maresme o els atacs a centres i domicilis de joves estrangers.