Els trens de la R16 surten sabent que acumularan 14 minuts de retard
Barcelona / TortosaEls maquinistes dels trens de Regionals i Rodalies de Renfe, quan pugen al tren que els toca, tenen un full d’Adif que els indica els horaris de pas previstos per a cada estació i, al costat, els temps que ja saben que perdran en cada tram per culpa de les limitacions de velocitat. En el cas de la R16 -Barcelona-Tortosa-, el conductor ja sap que perdrà 14 minuts sobre l’horari establert, i amb el qual els usuaris planifiquen els seus trajectes. L’ARA ha pujat a la cabina en dos trajectes de la R16 diferents i ha parlat amb els maquinistes -i amb altres col·legues seus- per entendre de primera mà els motius reals i concrets d’aquests retards crònics.
Segons dades oficials, la R16 té un índex de puntualitat del 40%, el pitjor de totes les línies, seguit de prop per la R15. Les conclusions dels que estan a la primera línia de la trinxera és que les culpes estan repartides -per a aquesta línia i per a la majoria-, i ni la Generalitat ni els mateixos usuaris se n’escapen.
En un dels viatges sortim de l’estació de Sants ja amb 9 minuts de retard, que sumats als 14 minuts previstos per Adif, fan que el viatge comenci malament. Passa molt sovint que els trens ja siguin impuntuals des de l’origen per diferents motius. Perquè aquell comboi ha acabat el recorregut anterior amb retard, i el temps de descans del tren és massa curt i el retard s’encavalca. O perquè si és el mateix maquinista el que fa el trajecte d’anada i de tornada, i en l’anada acumula un retard important, ha de descansar obligatòriament 45 minuts abans d’agafar el de tornada. O simplement perquè l’habitual embús als túnels de Sants en hora punta fa que sigui quasi un miracle sortir puntuals.
La R16 comparteix via amb Rodalies fins a Sant Vicenç de Calders, amb l’Euromed i amb trens de mercaderies, i a més pateix el handicap de la via única entre Tarragona i Vandellòs. Això ha fet que aquesta línia ja fos des de sempre l’aneguet lleig, però ha empitjorat des de l’accident de l’Alvia a Santiago de Compostel·la, el 24 de juliol del 2013 -79 morts-. Aquella tragèdia provocada perquè el maquinista es va despistar i va entrar massa ràpid en un revolt, va fer que Adif apliqués unes mesures de seguretat molt severes a tota la xarxa. Des de llavors, en tots els canvis significatius de velocitat (CSV), superiors a 30 km/h, els maquinistes han de reduir la velocitat molt abans del revolt, sovint un o dos quilòmetres abans. Tots els trens tenen afegit un sistema de seguretat que es diu Asfa Digital (Anunci de Senyals i Frenada Automàtica) i, si el maquinista no redueix la velocitat, se sent un xiulet cada cop més insistent fins que frena el comboi automàticament. L’Asfa, però, només té dues velocitats, o 60km/h o 100 km/h. Així, per exemple, abans d’arribar al revolt previ a l’estació de Sant Vicenç de Calders, per on sempre han hagut de circular a 80 km/h, ara han de reduir la velocitat a 60 km/h, fins i tot en trams per on abans anaven a 120km/h. “En alguns trams, els horaris oficials són impossibles de complir”, afirmen els maquinistes, que reclamen a la Generalitat el mateix que ha fet Adif: que adaptin els horaris a aquesta nova realitat. Com a exemple, en un dels viatges, en el tram entre l’Aldea i l’Hospitalet de l’Infant vam circular a la màxima velocitat prevista, no vam tenir cap problema, i vam perdre 3 minuts sobre els horaris de pas oficials.
Les vies, però, estan plenes també d’altres limitacions de velocitat, en aquest cas temporals, tot i que a vegades s’eternitzen per la deixadesa d’Adif. Per exemple, a la R15 hi ha tres limitacions temporals (LTV) per talusos en mal estat que hi són des del 2014, i Adif encara no els ha reparat. O al túnel del Clot, que hi ha filtracions d’aigua des del novembre passat i els trens ja saben que allà han d’anar a 30 km/h o 10 km/h i perden 10 minuts sobre l’horari només entre Passeig de Gràcia i l’Estació de França. Des del departament de Territori i Sostenibilitat defensen que no canvien els horaris -una de les poques competències que tenen- “perquè seria una manera d’acceptar que no hi ha res a fer i que els retards es quedaran permanentment perquè Adif no resol les limitacions temporals de velocitat”. De fet, la Generalitat denuncia que Adif no els informa ni d’on hi ha aquestes limitacions. L’ARA les coneix perquè els maquinistes les tenen. “Si no els hi donen, que mirin a les papereres de Sants, on llancem els papers nosaltres”, responen irònicament.
En un dels viatges entre Barcelona i Tortosa vam sortir amb 11 minuts de retard d’origen, en vam perdre 14 per les limitacions de velocitat i en vam acumular 10 més per dues portes que no van tancar bé. I només vam arribar amb 26 minuts de retard a Sants, sense que passés res d’extraordinari, gràcies a l’habilitat del maquinista, que va retallar temps en els pocs llocs on es pot córrer. La R16, la pitjor línia de Catalunya.
