Les quotes de dones als Mossos obren un debat als tribunals

Barcelona“Als concursos de promoció interna han de prevaldre els principis de mèrit i capacitat, independentment que siguin dones o homes: els millors”. És una frase del comunicat del sindicat Uspac dels Mossos d’Esquadra per anunciar que ha presentat una demanda contra les promocions internes que reserven el 25% de les places a dones. “L’aplicació d’aquesta reserva genera un estigma per a les dones, que poden arribar a ser vistes com «les mosses de quotes»”, considera el text. És l’únic sindicat que no va firmar el pla d’igualtat de la policia, acordat al gener, i ara ha portat a un jutjat contenciós els ascensos a les categories d’intendent i inspector. “El 98% de les nostres afiliades i de les mosses amb qui hem parlat no hi estan d’acord”, assegura a l’ARA el portaveu d’Uspac, Albert Palacio.

Altres sindicats dels Mossos contactats per l’ARA no es volen posicionar i recorden que ells van signar el pla d’igualtat. Segons fonts coneixedores, Uspac es va despenjar a l’últim moment de l’acord. Palacio admet que van rebutjar firmar-lo per les quotes i assegura que les altres mesures del pla “no s’estan complint”, perquè diu que s’impedeix a una comandament una reducció de jornada al torn de nit o es denega a algunes agents treballar més a prop de casa per l’alletament. “Demanem que no siguin percentatges”, insisteix Palacio, que pensa que encara que les places reservades només es poden ocupar si la nota no és un 20% inferior a la de la resta, això fa que “una dona passi per davant d’un home”. Per això conclou: “Volem els millors, siguin homes o dones”.

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) va publicar un estudi el 2020 sobre com incorporar més dones a la policia i fa tres mesos el Síndic de Greuges va presentar un informe de la poca presència femenina als cossos de seguretat. Una proposta de tots dos són les quotes i coincideixen en dir que “sovint no són ben rebudes” o són “controvertides”. És una mesura de discriminació positiva i una de les autores de l’estudi de l’ISPC, la investigadora Lola Vallès, explica que en els últims 10 anys el nombre de dones als Mossos s’ha estancat: han passat del 20,7% al 21,7%. “No fent gaire cosa només s’ha avançat un punt. Si fas el càlcul d’arribar al 40%, que diuen que és l’ideal, necessitaries 180 anys”, afegeix.

Vallès cita els exemples d’Holanda, Suècia, Bèlgica i Dinamarca, on han pres mesures per tenir més dones a la policia. Holanda, que va fer servir la discriminació positiva, va passar del 21,06% al 28,89% en quatre anys. “Aspirar al 30% ja estaria molt bé”, defensa. La investigadora de l’ISPC reconeix que les quotes “no es poden aplicar gaire temps” perquè són “un correctiu”, malgrat que veu necessari aquest “accelerador” per arribar al 30% “perquè l’organització per si sola no canvia”, en cossos creats només amb homes. Pel que fa a les promocions internes, Vallès assegura que “costa molt” que les dones optin als ascensos de categoria per la conciliació familiar, per l’autoexigència i perquè els models de líders de dones a la policia “són escassos”.

La “millora” de tenir més dones

La investigadora explica que algunes policies europees també fan formacions de lideratge perquè hi hagi grups de suport a les dones: “Quan els homes veuen que algú promet, l’ajuden i el promocionen. Amb les dones això no existeix”. Per acabar, Vallès argumenta que tenir més dones no només serveix per assemblar-se a la societat. En la seva tesi, dedicada al rol d’homes i dones dins la policia, va estudiar les diferències durant els 10 primers anys de carrera. “Les dones hi entren amb un sentit de missió i vocació més alt i el mantenen. Són menys discrecionals, més legalistes i menys desconfiades. Són més resistents als aspectes negatius de la cultura policial. Incorporar més dones és una millora”, conclou.

La professora de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Laura Román defensa que les quotes són vàlides quan tenen legitimitat, perquè s’ha de justificar que s’intenta corregir una desigualtat, i que siguin provisionals fins que s’arriba a l’objectiu d’una representació equilibrada entre homes i dones. “No són les primeres ni seran malauradament les últimes”, assegura Román, que diu que aquesta reserva de places cal acompanyar-la d’altres mesures.