Infraestructures hídriques, un deute pendent a Catalunya

TarragonaEntre el 2007 i el 2008 Catalunya va encadenar 16 mesos sense pluges destacables i les reserves dels embassaments de les conques internes es van reduir fins al 46%. El Govern va activar el decret de sequera, però continuava sense ploure i, tot i les restriccions, els pantans s'anaven assecant. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat van disminuir fins al 20% i fins i tot es va fer venir un vaixell carregat d'aigua des del port de Tarragona. Aquell episodi va deixar clar que no ens podíem refiar dels embassaments i esperar la pluja, de manera que el Govern, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), es va comprometre a invertir en infraestructures hídriques que fessin "front a futurs episodis de sequera", segons la memòria que l'ACA va fer aquell mateix any. El maig del 2008, però, la pluja va tornar a caure amb intensitat, els embassaments es van reomplir i la vida va brotar. I alguns d'aquells compromisos es van oblidar. Ara, 15 anys més tard, i enmig d'una sequera que ha deixat els embassaments molt més buits que el 2008, es troben a faltar algunes d'aquelles infraestructures.

"A partir de la sequera del 2008, a Catalunya es va construir una dessalinitzadora a la Tordera, una altra al Prat, que és de les més avançades, i es va construir també una planta de regeneració d'aigua, que permet reaprofitar l'aigua depurada", recorda el professor del departament de geografia de la UAB David Saurí. Però va quedar per fer una altra dessalinitzadora, entre Cubelles i Cunit. "Per què no la van fer? Doncs perquè després de la sequera va ploure, els pantans es van tornar a omplir i va arribar una crisi econòmica brutal que va agafar administracions amb un gran deute", recorda el professor, que també destaca que ens trobem "en un episodi de sequera realment excepcional" i, per tant, difícil de predir.

El professor Xavier Sánchez Vila, director del departament d'enginyeria civil i ambiental de la UPC, també considera que "el 2008 es van fer coses bé, però no es va fer prou" i també reconeix que una sequera tan intensa com la que estem patint era difícil d'imaginar. Sánchez Vila considera que "estem lluny" per solucionar el problema de la manca d'aigua, però adverteix que "si plou, encara estarem més lluny", perquè hi ha risc d'oblidar els compromisos, tal com va passar el 2008. Per a ell, la millor de les opcions és apostar per regenerar aigua "al màxim" perquè a més de garantir accés a aquest recurs, és una aposta pel reaprofitament i és més lògic des d'un criteri mediambiental. A Israel, per exemple, han aconseguit reutilitzar el 80% de l'aigua que fan servir.

Les dessalinitzadores també són una opció, però dessalar l'aigua és molt car i aquestes plantes, a més, s'han de mantenir quan no fan falta perquè els pantans estan plens. "La dessalinitzadora del Prat és del 2010 i fins al 2020 ha estat aturada perquè teníem prou aigua. I encara sort que la tenim", diu. Sánchez Vila recorda que encara hi ha una altra opció, que s'aplica en altres països, que implica injectar l'aigua que sobra als aqüífers. "Allà no s'evapora i quan la necessites, la recuperes, la tractes una mica i ja la pots utilitzar", assegura.

Nous compromisos

Sobre la taula hi ha els nous compromisos de l'ACA, que exigeixen impulsar, ara sí, la dessalinitzadora Cubelles-Cunit, ampliar la de la Tordera i construir una nova planta de regeneració d'aigua al riu Besòs. "Això podria arribar a suposar que en tres anys pràcticament dues terceres parts de l'aigua que consumim a l'AMB vindrien de recursos que no depenen de la pluja. Serà suficient? No ho sabem, però estaríem millor", assegura Saurí.

La professora de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili Anna Pallarés Serrano critica que, tot i la sequera del 2008, "encara no se li dona prou importància a l'aigua" i lamenta que només se situa a l'agenda política quan ja és massa tard. Pallarés també denuncia que a Catalunya "hi ha molts aqüífers contaminats a Osona i Lleida per culpa dels purins de les granges" i avisa que aquest "és un luxe que no ens podem permetre".