Quin temps farà quan siguin altres temps?

BarcelonaMai tants meteoròlegs junts en una habitació sense parlar del temps que fa. Mai tantes ganes de preguntar-los què està passant amb aquest clima nostre embogit i no poder fer-ho. Com quan vas de vacances i et presenten un-amic-d’un-amic-que-és-dentista i tu vols ficar-te un dit a la boca, obrir-la bé i dir-li: “Veuf aquest forat? Un defaftre. Tu com ho veuf?” Però no ho fas perquè no toca. I avui no tocava preguntar a tants cervells privilegiats si ja podem treure les bermudes a passejar, sinó: ¿com serà el temps quan siguin altres temps?, ¿com serà quan siguem independents? Sota el paraigua (perdó) del Dia Meteorològic Mundial, el departament de Territori i Sostenibilitat ha muntat una taula rodona al Palau Robert per preguntar-se com serà el servei meteorològic de l’estat català. La tertúlia comptava amb la presència de físics, meteoròlegs i experts en climatologia que aquest cop tenien més preguntes que respostes. Però així ha avançat la ciència, fent-se preguntes. Voltaire insistia que cal “jutjar un home per les seves preguntes en lloc de fer-ho per les seves respostes”. Al llarg de la tertúlia, els ponents han presentat un llistat de greuges i les dificultats que l’estat espanyol posa a Catalunya per fer la seva feina en aquests temps. No ens deixen pertànyer a organismes internacionals perquè no som estat, fan prediccions duplicades del territori des de Madrid o des de les Canàries sense trepitjar el país… Ho deien moderadament, més polítics que els polítics, amb eufemismes d’independència com “transició”, “la situació diferent”, “el salt”.

Els temps canvien

Aquí ha saltat Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya. Perquè ell, com el conseller Rull, a primera fila, vénen de temps moderats reconvertits en expeditius, o això diuen. I per això Puig ha saltat per sobre d’eufemismes i mapes de pronòstics difusos per rematar que “meteorològicament estem vetats per l’Estat a nivell internacional, com en tantes altres coses”. I ha explicat amb un somriure que quan un cop va demanar a un company espanyol un codi temporal per entrar a les previsions li va respondre: “ Si te lo doy me cortan la cabeza. Esto también va de defensa nacional ”. El somriure era venjatiu. Puig pensava en altres temps, que vindran i seran millors, triguin molt o poc. Rull ha clos la ponència citant Prat de la Riba i la necessitat d’aspirar als més alts ideals per construir la millor realitat possible. El seu pronòstic ha sigut una pluja de “dreceres”, “passos endavant” i una “sobirania nacional” no buscada perquè sí, sinó per “servir millor la gent”. I amb “totes les conseqüències”, ha tronat al final. I l’auditori ha aplaudit volent haver sentit la tempesta perfecta, però sabent que la d’avui era una pluja fina que no sap si acabarà de fer net del tot. I després de la pluja, una copa de cava. I aviam com són els temps que vindran. I aviam si les preguntes eren les bones o no. El temps ho dirà.