Quin és l’origen de les nadales?

BarcelonaA l’Arxiu Joan Amades hi ha recopilades 958 nadales creades entre els anys 1837 i 1974, les quals es poden consultar en línia al portal web calaix.cat. Durant bona part dels segles XIX i XX la tradició de repartir nadales al veïnat es va fer molt popular entre els treballadors, els quals rebien, a canvi, una petita contribució.

La tradició de felicitar el Nadal ve de lluny, però la de fer-ho amb un document imprès es remunta al primer terç del segle XIX, coincidint amb l’arribada de la litografia, una tècnica d’impressió actualment en desús. “Els repartidors d’El Diario de Barcelona, també conegut amb el nom popular d’El Brusi, portaven als subscriptors una felicitació nadalenca i, a canvi, rebien una petita recompensa”, explica Antoni Serés, el responsable de l’Arxiu Joan Amades, a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, on hi ha recopilades 958 nadales creades entre els anys 1837 i 1974.

En un primer moment, aquests documents eren d’estil clàssic, impresos en blanc i negre, i anaven acompanyats d’un petit poema, la dècima. A partir de la segona meitat del segle XIX, les nadales van incorporar el color, s’imprimien a doble cara i les temàtiques eren molt més variades: ja no només tractaven temes relacionats amb el Nadal, sinó que es poden trobar felicitacions que feien referència a temes polítics, històrics i socials del moment.

Amb els anys, la tradició va arrelar, i era habitual que els ciutadans rebessin nadales de diversos comerços i gremis. Un dels col·lectius més destacats va ser el dels serenos: “Sempre es recorden les nadales dels serenos, els vigilants, perquè era un cos que no estava pagat per l’Administració, sinó que el pagaven entre tots els veïns”, explica Jan Grau, tècnic de Cultura Popular.

Com els serenos, també hi havia els vigilants i els escombriaires, però també es van apuntar a la moda molts altres treballadors: forners, carters, fanalers, fusters, mecànics, escolanets, telefonistes… Va arribar un moment, doncs, que la tradició es va convertir en una moda massa pesada i s’hi va posar fre a través de cartells que contenien aquest missatge: “No s’admeten felicitacions.” Des de llavors, la producció de nadales va caure en picat.

Les últimes felicitacions de Nadal que hi ha recopilades a l’Arxiu Joan Amades són del col·lectiu dels serenos, que en van continuar repartint fins a la desaparició de la professió, l’any 1974.