La quimera de marxar de casa els pares: només el 16,8% dels joves catalans ho han fet
La taxa d'emancipació baixa a Espanya fins a la pitjor xifra en 20 anys
BarcelonaLa situació dels joves a Espanya és “insostenible”. És una de les principals conclusions de l'últim informe de l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, que ha constatat que durant el primer semestre del 2024 la dada de joves (entre 16 i 34 anys) que vivien fora de la llar familiar —és a dir, que havien marxat de casa els pares— es va situar en el 16,8% a Catalunya. Són 4 punts percentuals menys que el mateix període del 2023 i, tot i això, les dades catalanes són les segones millors de tot l'Estat.
Al conjunt d'Espanya només el 14,8% dels joves havia aconseguit emancipar-se durant la primera meitat del 2024: la pitjor xifra des del 2006, quan va començar el registre, coincidint amb el pic de la bombolla immobiliària i just abans de la gran crisi del totxo. Marxar de casa els pares mai havia costat tant com ara, ni tan sols abans de la crisi del coronavirus (quan la taxa d'emancipació era 4 punts més alta) ni tampoc durant la bombolla prèvia a la crisi del totxo del 2008 (aleshores la taxa d'emancipació se situava 11 punts percentuals per sobre de l'actual).
Gran Recessió
Crisi de la covid-19
26,1%
18,7%
14,8%
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
L'observatori subratlla, a més, que la davallada es produeix malgrat que el salari medià jove (el que se situa entre el més alt i el més baix) l'any passat va pujar un 4% i la taxa d'atur es va frenar. "Tal com avisàvem a l'edició anterior de l'informe, aquestes millores per se no eren suficients perquè augmentés el percentatge de persones joves que vivien fora de la llar familiar", apunta.
El motiu, el preu dels pisos
El document també deixa clar quins són els motius que ofeguen econòmicament els joves. "Un factor decisiu del deteriorament en la taxa d'emancipació va ser el preu de l'habitatge de lloguer que, un semestre més, va tornar a marcar un rècord històric: una llar mitjana costava a finals del primer semestre del 2024 fins a 1.072 euros [a Espanya], la quantitat més alta des que hi ha registres", apunten a l'observatori. Així, remarquen, la pujada dels lloguers triplicava la pujada del salari medià jove que se situava en 1.048 euros nets en 12 pagues.
"Amb aquestes xifres no ens pot resultar estrany que, si bé els joves amb feina són els que més s'emancipen, el 74,5% dels que treballen continuïn vivint a la llar familiar". Com tampoc que el 70% de les llars joves visquin de manera precària i estiguin sobreendeutades, és a dir, que dediquin més del 40% dels seus ingressos a pagar el pis.
Tot i que les dades catalanes milloren lleugerament les espanyoles (Catalunya és la segona comunitat amb una taxa més alta per darrere d'Astúries, que se situa al 17% de joves emancipats), els joves catalans tampoc poden pagar-se, de mitjana, un pis de lloguer sols. "Per fer-ho haurien de destinar més del 100% del seu salari net". I si volen comprar, tampoc: per “accedir” a una compravenda necessitarien tot el seu salari íntegre de gairebé cinc anys només per a l'entrada i després els caldria dedicar pràcticament tres quartes parts del sou mensual per pagar la hipoteca.
