Qui ha de rebre una dosi de reforç contra el covid-19?

BarcelonaA la majoria de països europeus amb taxes altes de vacunació contra el covid fa mesos que batega el debat sobre si cal administrar de manera generalitzada una dosi extra per augmentar la protecció davant del virus i possibles noves variants. A Espanya, el 89% de la població diu que es posaria una vacuna de reforç si les autoritats sanitàries ho recomanessin, segons una enquesta de l'Instituto de Salud Carlos III. Ara bé, els experts consultats per l’ARA asseguren que no hi ha prou evidència que els mesos posteriors a la vacunació la protecció disminueixi tant per justificar l’administració d'una injecció de record a tothom.

A mesura que passen els mesos, la quantitat d’anticossos que indueixen les vacunes va decaient i les terceres punxades –segones en el cas de Janssen– permeten restablir-ne els nivells. Amb tot, els vacunòlegs defensen que la protecció que ofereix la pauta completa davant l’hospitalització o la mort continua sent molt elevada, superior al 90% en la majoria de grups d’edat, i que només perdria eficàcia davant el contagi o els símptomes lleus i sobretot en persones amb un sistema immune compromès, com la gent gran o els malalts greus.

Tampoc l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que ha emès dos comunicats sobre les dosis extres per als vacunats amb ARN missatger –un per a Pfizer i un altre per a Moderna–, recomana oficialment posar-les de manera indiscriminada a les persones de 18 a 55 anys. De fet, es limita a afirmar que la dosi de reforç és segura (no causa efectes secundaris greus) i genera una bona resposta immunitària (augmenten els anticossos). “Si el virus es fa endèmic (torna cada any), potser ens toca revacunar-nos a tots, però si de moment no hi ha una recomanació al respecte és perquè la majoria de la població no té factors de risc per creure que ha perdut la immunitat davant del contagi greu”, resumeix el vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Ferran Moraga-Llop.

La immunòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Adelaida Sarukhan assenyala que tampoc es pot saber si la pèrdua d'efectivitat davant del contagi es deu al temps que ha passat des de la vacunació o a la presència de la variant delta, que s'escapa parcialment de la vacuna. I els anticossos en sang, remarca, tampoc són l'únic element per considerar que una persona està protegida. La memòria cel·lular juga un paper fonamental en la majoria de la població, però sovint es desconeix aquest mecanisme de defensa de llarga durada: les cèl·lules B fabriquen anticossos quan el virus entra a l'organisme i les T el maten.

"Poc ètic"

Sarukhan també assenyala que les dades epidemiològiques a Catalunya i Espanya no obliguen a prendre una decisió urgent per controlar l’epidèmia –si la transmissió del virus s’accelera, l’opció del reforç és “considerable”, però si està sota control, “no és necessari”–. “L’EMA avala l’ús d’aquestes dosis sis o vuit mesos després de la segona, però deixa en mans de cada país decidir quins col·lectius les han de rebre segons la seva evolució epidemiològica”, explica Sarukhan. Sabent que la taxa de contagis està controlada, de moment, Espanya només ha autoritzat la vacunació de reforç a les persones de més de 70 anys i als usuaris de residències, els que per norma general tenen un sistema immunitari menys eficient, tal com recomana l'EMA. 

En canvi, sí que s’està posant una tercera vacuna als malalts greus, com els oncològics, els trasplantats o els que reben immunosupressors, per la seva fragilitat davant del virus. Ara bé, Moraga-Llop subratlla que, de la mateixa manera que parlar de “terceres dosis” és erroni perquè una de les quatre vacunes autoritzades (Janssen) és monodosi, tampoc totes les dosis extres que s’estan administrant poden considerar-se “vacunes de reforç”. 

L’expert distingeix entre la dosi de reforç o de record, que busca estimular la resposta immunitària de persones grans que han perdut la capacitat de defensar-se dels virus de manera natural o que viuen en ambients de risc de contagi com els geriàtrics, de la dosi addicional o complementària, que només es posa a persones amb malalties greus que la necessiten per poder-se considerar immunitzats. Mentre que en el primer cas la pauta completa són dues dosis i s’injecta un reforç perquè aquestes persones generen una resposta immune però la perden, en el segon cas la pauta completa (tenir uns nivells comparables d’anticossos en sang als de la població general) només s’assoleix amb les tres dosis.

A més, els experts consideren "poc ètic" que es destinin milions de vacunes a dosis extres quan l’accés a les vacunes continua sent desigual arreu del món: només el 3% de les persones de països de renda baixa han rebut una dosi. Moraga-Llop recorda que la prioritat sempre ha de ser vacunar la població més vulnerable, sigui quin sigui el seu lloc de naixement o residència. "Això té una base ètica i solidària, però també hem de ser conscients que, si no vacunem la resta del món, l'egoisme ens enviarà una nova variant com un bumerang que podria complicar-nos la situació", diu Sarukhan.