Queixes a la cala Aiguablava de Begur: “Han privatitzat part de la platja”
L'Ajuntament defensa que les gandules i els para-sols de pagament ajuden a evitar aglomeracions
BegurPack de dues gandules i un para-sol per 25 euros matí o tarda, o 50 euros el dia complet; amb un suplement d'entre 3 i 5 euros si estàs a primera fila, o de 20 euros si vols tovallola. Aquests són els preus que ofereixen a la cala Aiguablava de Begur si algú vol gaudir d'alguna de les quaranta hamaques que hi ha a la sorra. L'Ajuntament va fer un concurs públic a principis del 2021 per cedir la gestió d'aquest servei fins al 2024, però l'àrea que ocupen a la sorra provoca queixes entre els banyistes. "Cada dia igual: a la sorra no hi cap ni una agulla perquè les hamaques treuen la major part de l'espai disponible. Han privatitzat part de la platja!", critiquen la Sandra i el Manel, una parella de Manresa que té segona residència al municipi. Per contra, des de l'Ajuntament fan una valoració "molt positiva" del servei: "És una cala amb molta demanda i pressió turística, i és una manera de controlar part de l'accés i d'evitar que hi hagi aglomeracions", ressalta el regidor de Turisme, Eugeni Pibernat.
En el concurs que va convocar l'Ajuntament, va treure a licitació 14 lots amb diferents serveis per a les cales i platges de la població, que anaven des de les guinguetes fins als caiacs o les gandules. Si es comparen els metres reservats per a les hamaques, la d'Aiguablava és la que s'endú més superfície: 240 metres quadrats per a 40 gandules i 20 para-sols. En canvi, en altres cales, les proporcions són diferents: a Aiguafreda poden ocupar 84 metres quadrats (14 gandules i 7 para-sols), o a sa Tuna, 108 metres quadrats (18 gandules i 9 para-sols). "Per llei, pots destinar un 50% de la superfície a posar serveis. A partir d'aquí, els tècnics avaluen cada platja i els seus usos, i valoren quina superfície pot ocupar cada servei. Però no és un tema proporcional, sinó de casuístiques de cada cala", indica Pibernat.
El regidor recorda que Aiguablava té molta més afluència que sa Tuna, i que hi ha tanta demanda per anar-hi que van haver de posar dos treballadors per controlar-hi l'accés. "Les mesures que s'havien aplicat fins ara no havien solucionat la massificació que hi ha a Aiguablava, i que provocava que hi hagués incidències i baralles perquè un ocupava més tros de sorra que l'altre, o perquè estava massa a prop o perquè uns joves tenien música i estaven fumant al costat", exposa el regidor, que defensa la mesura adoptada.
Platges "només per a rics"
A més del control d'accés, a la cala d'Aiguablava hi ha altres serveis com el d'aparcament de pagament, o negocis de restauració i hostaleria. Alguns dels treballadors, que prefereixen no fer públic el nom, certifiquen les crítiques dels banyistes: "Cada dia hi ha queixes, perquè la gent diu que no té lloc a la sorra per culpa de les gandules, que estan molt separades i que ocupen tot l'espai central", expliquen. De fet, a la part de davant de les hamaques, a tocar de la vora del mar, només queda espai per a una filera d'usuaris, perquè just darrere hi ha els cordills que delimiten l'àrea de les gandules.
A la sorra, a més, se senten retrets també pel cost del servei. "Nosaltres som dos adults i dos nens, ¿com ens hem de gastar 50 euros només en hamaques? I si sumes els diners de l'aparcament, ja és impossible assumir el cost!", lamenta l'Anna, veïna de Begur, i la seva amiga Elena afegeix: "Anar a la platja aviat serà un luxe només per als rics!"
En canvi, per a l'Armando i la Sofía, usuaris de les gandules, és una sort tenir aquesta opció: "Estem de vacances, i preferim pagar i estar més còmodes i tranquils. A més, aquí no deixen fumar i s'hi està molt millor que a la sorra", comenten.
Malestar també a sa Tuna
A més d'Aiguablava, l'espai que ocupen serveis com les gandules també provoca queixes en altres cales. El president de l'Associació de Veïns de Sa Tuna, Quim Xifra, subratlla que comparteixen totes les mesures que sigui per evitar el contagi de covid, però admet que el servei de gandules ha causat "malestar" entre els veïns. "Estem en contra que en una platja tan petita s'ocupi un espai per a ús particular, que limita l'accés a tothom. L'autorització concedida desnaturalitza el principi d'ús públic de les platges", subratlla el veí.
L'entitat ha demanat en dues ocasions a la Generalitat que comprovi si les gandules ocupen realment els 108 metres quadrats que tenen establerts, però no han rebut cap resposta. "Ens agradaria que, quan acabi la concessió, l'Ajuntament s'ho replantegés", demana Xifra.
