“A la carrera no em van parlar mai de teràpies energètiques”

TerrassaL’Ángeles té 45 anys i en fa tres que conviu amb una metàstasi òssia derivada d’un càncer de pit que li van diagnosticar fa sis anys. Ella és la pacient que estrena la consulta de medicina integrativa que aquest mes de gener s’ha obert a l’Hospital de Terrassa, una iniciativa pionera que veu la llum gràcies a l’esforç d’un grup de metges i infermeres que estan convençuts que les teràpies naturals poden conviure amb la medicina convencional, professionals com Cristina Abadia, metge del treball, i la infermera Josefina Domènech. Elles formen part de l’equip de set treballadors del centre que imparteixen les teràpies naturals de manera voluntària: sense cobrar, fora del seu horari laboral i sense la bata blanca preceptiva. Requisits indispensables de la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa per autoritzar aquest servei que s’ofereix a banda de la cartera de serveis del CatSalut.

La consulta no està oberta a tothom. Per ara només s’ofereix als pacients d’oncologia, radioteràpia i cures pal·liatives de l’hospital, però no es descarta ampliar-ho a altres especialitats. Els pacients, derivats pel seu oncòleg, poden accedir a sis sessions d’acupuntura, de teràpies energètiques (harmonització i teràpia de polaritat), de mindfulness o de nutrició. Com qualsevol altre tractament, aquestes teràpies també constaran en la història clínica.

Reduir els símptomes de la quimioteràpia o millorar l’ansietat derivada dels tractaments i de la malaltia són alguns dels beneficis d’aquestes teràpies, sosté Abadia, que deixa clar que tot es fa “en paral·lel als tractaments convencionals”. “Això, sobretot! No modifiquem ni interferim en cap tractament mèdic ni psicològic. Acompanyem el pacient i no li direm mai que amb teràpia energètica es curarà o que abandoni la químio”.

Només apliquen teràpies que tinguin “evidència científica demostrada”, una altra de les condicions que va posar l’hospital juntament al requisit que les impartissin professionals de l’hospital i no de fora. L’altra condició és generar evidència científica dels tractaments que no tinguin suficients estudis al darrere. I posa l’exemple del reiki. “En té però potser no és suficient, però si no ho fem tampoc en generarem”, diu Abadia. Assegura que comprèn les crítiques que generen aquestes teràpies perquè ella també era escèptica fins que ho va provar. “El primer cop que em van fer teràpia energètica -ara en fa ella- va ser un xoc perquè veia que no m’estaven tocant però jo estava sentint coses, i això xoca amb tota la meva formació prèvia. A la carrera no m’havien parlat mai de teràpies energètiques!”, reconeix Cristina Abadia. “Per això entenc les crítiques que ens fan perquè jo també les he fetes, però ara he de callar perquè ho he viscut”, afegeix. També Josefina Domènech hi va arribar per una experiència personal. “Si a nosaltres ens va ajudar, ¿per què no podem oferir aquestes teràpies als pacients que, a més, ja les estan utilitzant?”, es van preguntar.

Coresponsabilitzar el pacient

Defensen que, a diferència de la medicina convencional, més passiva, aquesta requereix d’un pacient actiu que faci canvis en els seus hàbits de vida i d’alimentació.

La nova unitat de salut integrativa de l’Hospital de Terrassa és fruit de set anys de treball de formigueta d’aquests professionals i l’ha impulsat un comitè de salut integrativa, que presideix Abadia i que organitza jornades, conferències i estudis al voltant de les teràpies naturals. S’inspira en serveis similars que ja tenen hospitals de renom com el Memorial Sloan Kettering de Nova York. A part de la consulta externa de salut integrativa, des del juliol també es fan sessions de reiki a pacients ingressats a la unitat de cures pal·liatives, així com als mateixos professionals de l’hospital, ja que també es vol fer pedagogia entre la classe mèdica per trencar estigmes.

“S’ha de provar”

En la seva primera visita, l’Ángeles acorda amb la Cristina i la Josefina que farà harmonització energètica. Ja ho havia provat abans. “En la primera sessió ja em vaig sentir que flotava, vaig sentir molta pau, com si m’acariciessin. Em vaig trobar a mi mateixa i fins i tot vaig aprendre a respirar”, explica. Diu que a ella li funciona i està sorpresa de poder accedir a aquest tractament sense pagar i dins de la sanitat pública. “Amb tot el que s’està retallant, quan ho vaig saber em va semblar inaudit! Deu funcionar si ha arribat fins aquí i tant de bo més hospitals pugin al carro!”, assegura.

“Hi ha gent que diu que no fan res, però s’hauria d’experimentar abans, tot i que cal una predisposició”, afegeix Domènech. Cristina Abadia reconeix que “no a tothom li aniran bé aquestes teràpies”. “Potser ens estem equivocant, però si no ho provem no ho sabrem mai”, raona.