Què podràs fer després de vacunar-te, i quan

Nova YorkLes vacunes ja són aquí i porten esperances sobre la fi de la pandèmia, però no suposaran una tornada immediata a la vida tal com la coneixíem: les vacunes no ofereixen una protecció perfecta, encara no sabem si les persones vacunades poden contagiar i probablement el coronavirus es continuarà escampant fins que una gran majoria de la població s’hagi vacunat o hagi sobreviscut a una infecció natural. Algunes parts de la vida quotidiana començaran a canviar tan aviat com la vacuna faci efecte, però d’altres trigaran més. A l’hora de pensar què és segur, pot ser útil plantejar-se la vida postvacuna en diferents fases.

Què podré fer amb seguretat un cop vacunat?

Quan una persona estigui completament vacunada (una setmana o dues després de l’última dosi) però la majoria encara no, la seva vida probablement no canviarà gaire. Segurament estarà més segura quan vagi a una botiga o a una oficina de correus, i els que treballen en llocs molt exposats veuran com el seu risc disminueix considerablement, però els vacunats hauran de continuar portant mascareta i evitar els grans grups i les acumulacions de gent als interiors sempre que sigui possible.

Això és important tant per a ells com per als altres, perquè els científics encara no saben si les persones vacunades poden transmetre el virus. Les primeres dades són prometedores, però és poc probable que les vacunes puguin contenir completament la capacitat de contagi del coronavirus. A més, les vacunes redueixen el risc d’infecció en un 95% i, per tant, una petita part dels que les rebin poden contraure el covid-19. Mentre el virus estigui tan escampat com ara, fins i tot aquest petit percentatge pot representar molta gent.

Què podré fer amb seguretat quan els meus amics s’hagin vacunat?

Si una persona i el seu entorn ja s’han vacunat, hauria de ser més segur trobar-se amb ells, fins i tot als interiors, però formar part de grans grups o viatjar, sense la possibilitat de saber si l’altra gent està vacunada, pot ser perillós. “La immunitat no és un interruptor, és gradual. Si encara no has arribat a la immunitat de ramat, el virus continua circulant alegrement entre la població i sempre hi ha el risc que a tu la vacuna no et funcioni”, diu Eric Lofgren, epidemiòleg de la Universitat de l’Estat de Washington.

En certa manera, aquesta fase pot ser la més complicada de la vida postvacuna. Molta gent rebrà la injecció en un moment diferent dels seus familiars i amics, com ara els que formen part de la població de risc per edat, condicions de salut o feina. Relacionar-se amb els altres abans que tothom del grup s’hagi vacunat pot ser problemàtic: evidentment, seria més segur que fer-ho ara, però el contagi és possible mentre no tothom sigui immune i, per tant, cal tenir en compte la petita possibilitat d’encomanar el virus a alguna persona de risc.

Què es podrà fer quan la majoria s’hagi vacunat?

Moure’s hauria de ser molt més segur un cop una comunitat assoleixi la immunitat de ramat, és a dir, el punt en què el virus ja no es pot escampar fàcilment perquè hi ha prou gent vacunada o que ja ha superat la malaltia. Això també ajuda a protegir les persones que no es poden vacunar per motius de salut i les que treballen en espais interiors amb molta gent. Molts científics consideren que com a mínim el 70% de la població ha d’haver adquirit la immunitat perquè tota la comunitat estigui protegida. A partir de llavors, diuen els experts, serà més segur fer coses com menjar a l’interior d’un restaurant, anar a una festa o agafar l’autobús. El Nadal de l’any que ve les famílies probablement es podran reunir en unes condicions que aquest any s’haurien d’evitar, afegeixen.

Encara és aviat per determinar en quin moment arribarem a aquest nivell: pot haver-hi complicacions logístiques i algunes persones han expressat dubtes sobre posar-se la vacuna. Probablement, algunes zones assoliran taxes de vacunació més elevades que d’altres, i allà on s’hagi vacunat poc podria haver-hi rebrots encara que el país en conjunt hagi assolit la immunitat de ramat. A més, els experts remarquen que, fins i tot quan s’arribi a aquest punt, el covid-19 segurament no desapareixerà de cop: encara podria haver-hi rebrots, probablement a l’hivern. “L’hivern començarà a ser la temporada de la grip i el covid”, avança Andrew Noymer, epidemiòleg de la Universitat de Califòrnia a Irvine.

Per què caldrà encara un ‘pressupost de risc’?

Durant la pandèmia, els experts recomanaven a la gent que s’imaginessin que tenien un pressupost de risc : si en gastes una part tenint comportaments perillosos, hauràs d’estalviar en altres aspectes de la vida. Les vacunes poden eixamplar aquest pressupost de risc, diu Lofgren, però no el fan infinit: si viatges per veure amics, potser hauràs de compensar-ho evitant l’interior dels restaurants. El camí més efectiu per aconseguir més llibertat és que es vacuni com més gent millor: tot i que els riscos continuaran existint, les vacunes amb un 95% d’eficàcia seran especialment poderoses un cop el nombre de casos de coronavirus hagi disminuït. Pot ser frustrant seguir esperant, però a mesura que la gent aconsegueixi més protecció i el seu pressupost de risc creixi, les decisions quotidianes seran més fàcils.

Com serà la ‘nova normalitat’?

Abans de decidir-se a fer més activitats de risc, els científics expliquen que volen tenir informació sobre quanta gent es vacuna, quant de temps dura la immunitat o si el virus evoluciona, entre altres aspectes. L’estiu que ve serà segurament més obert, perquè hi haurà més gent vacunada i, a més, sembla que el virus redueix l’activitat en els mesos de més calor perquè la gent es pot relacionar més fàcilment a l’exterior. Però els científics avisen que de cara a l’hivern cal esperar un repunt de casos i hospitalitzacions.

Els experts també creuen que difícilment la vida tornarà a ser exactament com el 2019. En la nova normalitat hi haurà més mascaretes durant la temporada de la grip o en espais amb molta gent, perquè la consciència haurà crescut. I probablement també hi haurà més sistemes per prevenir que les pandèmies siguin tan mortíferes, diu Delivette Castor, epidemiòloga de la Universitat de Colúmbia. Això inclou sistemes de rastreig d’infeccions i revisions abans d’activitats com ara agafar un avió.

Copyright The New York Times