Què perdria Barcelona sense els creuers?

Barcelona“Són com una plaga de llagostes: devoren l’espai públic i se’n van”. Les paraules de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, assegurant que és partidària d’abolir el turisme creuerista a Barcelona han desencadenat una tempesta política en plena precampanya. Pin va exposar en una entrevista a l’ARA que prop de la meitat dels creueristes passen poques hores a Barcelona i va resumir, més tard, que fan un ús tipus fast food de la ciutat. En plena postulació preelectoral, el que va reaccionar de manera més irada a l’estrip de la regidora va ser l’ex primer ministre francès Manuel Valls, que va demanar una rectificació a l’alcaldessa, Ada Colau, i va reivindicar el turisme com una de les principals fonts de riquesa de la ciutat. La declaració, en canvi, va ser ben rebuda pels col·lectius que critiquen la massificació turística de la ciutat i pels ecologistes, que ja fa anys que alerten del cost ambiental d’aquest tipus de vaixells per als barcelonins i, de manera especial, per als veïns dels barris que queden més a prop del port. Demanen avançar cap al decreixement i restriccions més dures pel que fa als tipus de combustibles.

Amb les xifres a la mà, és evident que el negoci creuerista no ha deixat de créixer els últims anys, fins al punt que el de Barcelona ja és el port més important d’Europa per a aquest tipus de desplaçaments. El 2018, un -nou- any de rècord, van passar per la ciutat més de tres milions de creueristes, i el que el sector turístic destaca com a més positiu és que creix el nombre de turistes que decideixen començar o acabar el seu creuer aquí, que són els que deixen més diners a la ciutat.

Segons les dades de l’any passat, prop del 55% dels creueristes van fer servir la ciutat com a port base i la resta van arribar-hi en trànsit cap a una altra destinació. La traducció econòmica d’aquestes visites és un tema delicat. Si bé els més crítics defensen que molts d’aquests turistes consumeixen sobretot al vaixell, el sector elogia que, en molts casos, són persones que fan una despesa superior a la del turista mitjà. Un estudi fet des de la Universitat de Barcelona (UB) -a partir de les dades de l’any 2016- va xifrar en 1.083 milions d’euros l’impacte econòmic dels creueristes a la ciutat. D’aquests, 619 milions s’atribueixen a la despesa directa que fan els creueristes, però també les navilieres i la tripulació, i 464 milions són la despesa que s’estima que es genera de manera indirecta. I l’altra gran xifra que recull l’informe és la de llocs de treball que genera aquest sector: els xifra en 9.056 al conjunt de Catalunya i 6.809 específicament a Barcelona.

Una de les autores d’aquest estudi, la professora d’economia aplicada de la UB Esther Vayà, remarca que el 75% tant de la facturació com de l’ocupació generada es queden a Barcelona: “Si es destruís això, l’atur augmentaria en un 1%”.

Vayà assegura que, segons va constatar l’estudi, els creueristes que decideixen allargar la seva estada a la ciutat fan una despesa mitjana superior a la dels altres turistes vacacionals: tot i representar el 8% d’aquest col·lectiu concentren el 20% de la despesa. L’estudi determina que el 4% dels creueristes no baixen del vaixell i que el 21%, tot i embarcar o desembarcar aquí, no arriben a visitar la ciutat i fan una despesa mitjana de 25 euros. El 48% sí que fan la visita, però no pernocten a la ciutat -hi gasten uns 57 euros-, i els que sí que hi fan estada, el 27%, passen 2,8 nits a Barcelona i hi deixen 230 euros per persona. La seva despesa, segons recull l’estudi, beneficia el conjunt de la ciutat, però, sobretot, l’Eixample i Ciutat Vella. Vayà admet que el benefici, però, no és a cost zero i es tradueix en més congestió -sobretot als principals punts d’atractiu turístic- i contaminació, tot i que destaca els esforços que s’estan fent per intentar reduir aquest impacte. A Barcelona es fan passos com ara l’aposta pel gas natural liquat o les bonificacions als vaixells més nets.

Però ecologistes com ara Maria Garcia, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, demanen mesures que tinguin resultats de manera més immediata. Garcia posa en dubte les xifres econòmiques de l’estudi de la UB i apunta que bona part dels creueristes arriben a Barcelona en avió i, tot i començar aquí el creuer, no fan nit a la ciutat. Critica que el sector té un fort impacte mediambiental i que els beneficis associats se’ls enduen sobretot les grans navilieres. “És un gran negoci per a elles i un negoci ruïnós per a la ciutat”, remarca. La plataforma demana que s’apliqui una regulació més estricta com la dels països del nord d’Europa que imposa límits més baixos per al sofre dels combustibles marins que utilitzen els vaixells.

L’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) s’agafa a les dades econòmiques recollides en l’informe de la UB per rebatre les paraules de Pin. Alfredo Serrano, director de CLIA a Espanya, demana que es respecti l’activitat creuerista: “És un turisme que interessa i que s’ha de mantenir”.

Francesc Valls, expert en turisme d’Esade, defensa que Barcelona, com a ciutat amb mar, no es pot deixar perdre l’oportunitat dels creuers, sinó que s’ha de plantejar com gestionar-lo de manera sostenible. Apunta que, en l’àmbit mediambiental, el sector dels creuers està fent avenços més importants que altres sectors turístics i que el que s’ha d’intentar és potenciar l’arribada de creueristes que fan nit -i despesa- a la ciutat.