Per què el ministre Soria diu que l'Estat no paga ni un euro pel Castor? 3 preguntes amb resposta

BarcelonaSentir el ministre d'Indústria i Energia, Jose Manuel Soria, dir que l'Estat no ha pagat ni un euro de la indemnització del Castor pot generar tanta o més indignació que saber que Florentino Pérez –president d'ACS, propietària del 66% del Castor– ha cobrat els 1.350 milions de cop, i en un temps rècord.

1. Per què l'Estat no ha pagat res?

Perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va decidir que no volia assumir aquest cost en els pressupostos de l'Estat per no augmentar el dèficit públic, tot i la recomanació de la Unió Europea. Llavors van buscar quina seria la millor fórmula per fer el pagament, i van decidir que ho pagués el sistema gasista, que està format per totes les empreses comercialitzadores i transportistes del gas, com Gas Natural Fenosa.

El govern el PP ha escollit pagar la indemnització del Castor de la mateixa manera que es paguen les infraestructures gasistes que funcionen. Per tant, si el Castor funcionés, el sistema gasista, és a dir, els consumidors, estaríem pagant 210 milions anuals durant 20 anys a l'empresa Escal UGS perquè recuperés la inversió feta. En aquest cas, seran els tres bancs –Santander, Bankia i CaixaBank– els que cobraran els diners del sistema gasista, però 'només' 100 milions a l'any durant 30 anys.

L'Estat, a més, diu que deixa al criteri de les empreses gasistes si volen repercutir aquest cost a la factura final dels consumidors, cosa que ja han anunciat que sí que faran. És pràctica habitual dels governs espanyols, en contra del criteri de la UE, centrifugar els costos energètics de decisions polítiques controvertides als consumidors, tal com expliquem a l'ARA en l'edició d'aquest divendres 14 de novembre.

2. Per què Soria diu que qui ho paga és Enagás?

Enagás és el gestor tècnic del sistema gasista espanyol i la principal companyia de transport de gas natural a Espanya. És una empresa privada, però els seus seus màxims accionistes són l'estat espanyol, a través de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Institucionals), i el sultanat d'Oman, a través d'Oman Oil Company S. A. O. C., amb un 5% cadascun. La resta són accionistes minoritaris. El reial decret llei aprovat per l'Estat el 3 d'octubre ja deia que qui pagaria els 1.350 milions seria Enagás, que faria d'intermediari.

3. Per què Enagás diu que aquests diners no apareixen als seus balanços?

Per poder pagar abans del 30 de novembre tots els diners de la indemnització a Escal UGS, calia demanar un crèdit a un banc i que aquest el concedís en poc temps. Si l'hagués demanat el sistema gasista, segurament hauria tardat molt més a aconseguir-lo, per això l'Estat va recórrer a Enagás, controlat per la SEPI, que té dos exministres del PP en el seu consell d'administració: Ana Palacio i Isabel Tocino. Formalment, ha sigut Enagás qui ha demanat el crèdit als bancs, i després els ha cedit els drets de cobrament que l'Estat els donava amb el reial decret llei, perquè els diners no apareguessin en els seus balanços.

Enagás s'ha esforçat per deixar clar aquest paper d'intermediari a les agències de qualificació internacionals perquè el seu valor no es veiés afectat. De fet, ahir mateix Fitch var anunciar que manté la qualificació d''A-', la mateixa que tenia abans.