Què és la meningitis i com es transmet?

BarcelonaLa mort d'una nena del Pla d'Urgell per meningitis ha tornat a disparar l'alarma per aquesta malaltia, que pot presentar-se a qualsevol edat, encara que és més freqüent en nens d'entre un i cinc anys.

El meningococ pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir-los cap mena de símptoma, perquè desenvolupen una protecció natural al cap d'uns dies, però el poden transmetre a una persona sana i fer-la emmalaltir. La malaltia meningocòccica pot produir una infecció generalitzada (sèpsia meningocòccica) o bé afectar només el sistema nerviós (meningitis).

Hi ha diferents grups de meningococ: A, B, C i altres. El B és el més freqüent al nostre país. La vacunació en infants, però, protegeix només contra el meningococ C. A continuació pots llegir una breu guia sobre la meningitis.

Què és la meningitis?

La meningitis o malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat meningococ. Pot presentar-se a qualsevol edat, però és freqüent en nens d'entre 1 i 5 anys. Generalment es presenta en forma de casos aïllats, tot i que pot aparèixer també com a brot, sobretot en famílies i escoles. Hi ha diferents grups de meningococ: A, B, C i altres. El B és el més freqüent al nostre país.

Com es transmet?

Es transmet de persona a persona mitjançant les secrecions faríngies i nasals, i per provocar el contagi es requereix un contacte estret: és més freqüent en persones que dormen a la mateixa habitació i viuen a la mateixa casa. Fer petons amb intercanvi de saliva també facilita la transmissió.

Quant de temps triguen a aparèixer els símptomes?

El període d'incubació mitjà és de quatre dies, però pot oscil·lar entre dos i deu dies.

Quins són aquests símptomes?

Els símptomes varien segons si la malaltia produeix:

• Una meningitis meningocòccica, que és una inflamació i irritació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal, anomenades meninges. La meningitis bacteriana no és una malaltia freqüent, però pot ser molt greu i, fins i tot, mortal. Es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 a 40 graus, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.
• Una infecció generalitzada o sepsis meningocòccica, que pot iniciar-se amb símptomes de meningitis i, posteriorment, en un període d'hores variable, s'hi pot afegir l'aparició de taques a la pell de color morat distribuïdes per tot el cos, però també pot començar directament amb les taques.

Quan s'ha d'avisar el pediatre?

En el cas que el nen tingui mal de cap, vòmits i febre o bé taques a la pell es recomana portar-lo a un centre hospitalari.

Quin és el pronòstic?

La major part dels afectats per la malaltia evolucionen favorablement, però en alguns casos la malaltia pot produir complicacions greus, sèpsia generalitzada i, fins i tot, la mort.

Existeix tractament?

Es prescriuen antibiòtics i s'administren per via intravenosa en un centre hospitalari. Per controlar les complicacions es poden utilitzar altres medicaments.

Com es diagnostica?

La malaltia meningocòccica es diagnostica per combinació de signes i símptomes i la confirmació del laboratori. Les proves de laboratori inclouen anàlisis de sang o de líquid cefalorraquidi obtingut per punció en la regió lumbar.

Com es pot prevenir?

La prevenció passa per la vacunació i també pel tractament amb antibiòtics quan s'ha tingut un contacte estret amb una persona que pateix la malaltia.

Des de l'any 2000 la vacuna conjugada contra el serogrup C del meningococ forma part del calendari vacunal sistemàtic de Catalunya.

Actualment també existeix al mercat una vacuna contra el meningococ B (Bexsero), no inclosa de moment en el calendari de vacunacions sistemàtiques.

Què s'ha de fer si s'ha tingut contacte amb una persona amb meningitis?

L'actuació adequada consisteix en l'administració de la quimioprofilaxi a la família i les altres persones que conviuen amb la persona afectada. Pel que fa a altres persones properes a la persona malalta, els professionals sanitaris del servei de vigilància epidemiològica del territori corresponent valoraran en cada situació les mesures més adequades en funció de l'edat i el tipus de relació amb el cas. L'eficàcia de la prevenció depèn, en gran mesura, del fet que es faci el tractament de manera adequada.

La desinfecció de locals i objectes que hagin estat en contacte amb els malalts es consideren innecessàries; també és inútil el tancament d'escoles on s'hagin produït casos.

Quant de temps cal estar alerta?

Després de l'aparició d'un cas i durant un període màxim de dos mesos, cal que els pares i mestres tinguin presents els símptomes esmentats per tal de detectar al més aviat possible l'aparició d'altres persones afectades. És important comunicar a l'escola qualsevol altre cas, si aparegués.

Quan es poden reprendre les activitats de la vida diària?

Un cop hagi obtingut l'alta hospitalària, la persona afectada per aquesta malaltia pot reprendre novament les activitats de la vida diària.