“Els que l’havien de protegir són els que li han fet perdre l’ull”

De la força de l’impacte va caure a terra. De seguida el van atendre un grup de persones que el van protegir i li van fer les primeres cures. “Estem molt agraïts a les persones que el van cuidar, i això em reconforta”, destaca el seu tiet. “Van trigar molt a sortir de la terminal perquè l’ambulància no arribava i després perquè no podia sortir”, afegeix. Milers de persones van bloquejar els accessos a la terminal en resposta a la crida del Tsunami Democràtic. El van ingressar a l’Hospital de Bellvitge, on ja ha estat sotmès a dues operacions, però no ha pogut salvar la visió ni el globus ocular. Ara es recupera a casa seva, però té ganes de tornar a classe i “reprendre la seva vida”. Ha rebut el suport de la universitat on estudia, del club de futbol on jugava, de la família, dels amics i del poble. “Ell està molt serè i aparentment bé. És un noi molt equilibrat i no té cap paraula ni cap gest de ràbia, indignació o menyspreu”, explica el seu tiet, que no amaga que estan preocupats, però, per l’impacte psicològic. “Estic segur que ho superarà”, apunta. Gallart explica que el seu nebot es va sentir interpel·lat, com molts altres joves, a sortir al carrer dilluns de la setmana passada a fer sentir la seva veu. Tant ell com la família han participat abans en manifestacions, com les de l’Onze de Setembre, per exemple, “però sempre des del civisme”. “Mai ha participat en aldarulls. Els que l’havien de protegir són els que li han provocat això, i això és el que més em dol. La policia ha de saber els límits que té”, argumenta el seu tiet. Per això, Gallart posa l’accent en el fet que les càrregues policials denoten, diu, “una mala utilització de la força”. “És difícil d’entendre per què va rebre ell”, diu.

A més del seu nebot, tres joves més han perdut la visió d’un ull a conseqüència de les càrregues policials durant les protestes de la setmana passada. Un d’ells va rebre ahir l’alta i dos més continuen ingressats a l’Hospital de Sant Pau. Són nois molt joves; de fet, un d’ells vivia fins fa poc en un centre tutelat. I, a part de les ferides, hi ha les seqüeles emocionals. És per això que s’està fent tot el possible perquè puguin salvar el globus ocular i minimitzar així l’impacte estètic. “I ara qui m’estimarà a mi?”, es preguntava un dels joves.

Ells, juntament amb una noia amb traumatisme cranioencefàlic ingressada a la Vall Hebron i un agent de policia ingressat a Sant Pau, són els ferits més greus durant les protestes, tot i que tots dos evolucionen favorablement. El policia, que està conscient, va passar ahir de molt greu a greu. A hores d’ara queden cinc persones ingressades. Durant una setmana de protestes, el SEM va atendre gairebé 600 ferits (226 eren mossos o policies nacionals), el 95% dels quals per traumatismes, molts per cops de porra, pilotes de goma o bales de foam, com el que va rebre el Lluís, consultor de 28 anys, quan intentava refugiar-se amb més gent dels aldarulls en un bar de la rambla de Catalunya la nit de divendres, durant les protestes de la vaga general, després de sopar amb la seva xicota. Va ser la jornada amb més ferits i professionals del SEM reconeixen que no havien vist mai “ferides de tanta intensitat”. En el cas del Lluís, ell va rebre un impacte de bala de foam a la cama. “El primer que vaig pensar és que havia tingut sort que no m’havia tocat al genoll o a la cara”, diu. “No estava fent res, m’estava refugiant, no sé si em van confondre o em van disparar perquè van voler, però va ser totalment innecessari”. Al bar li van donar gel per a la ferida i a la una de la matinada va anar a urgències de la Vall Hebron. “Volia que quedés constància de les ferides, tot i ser lleus”, explica el Lluís, a qui li ha quedat una “cremada” i un blau de 20 centímetres. “No fa mal, però impressiona”, diu.

“Va més enllà de la sentència”

L’Eloi té 20 anys i dimarts va participar en la manifestació davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona. Durant la primera càrrega policial, explica que hi va haver una allau de gent i va veure com algunes persones quedaven atrapades a terra. “Vaig començar a aixecar la gent perquè veia que allò podia acabar fatal”. Va ser llavors quan va rebre un impacte al cap i va començar a sagnar. Explica que un veí li va tirar una ampolla des del seu pis i un vidre se li va quedar clavat al cap. “Veïns del carrer ens estaven insultant i tirant coses”, diu. Els Sanitaris per la República el van ajudar a aturar l’hemorràgia i van trucar l’ambulància. “Va ser tot molt caòtic i l’únic que vaig sentir és ràbia, però l’únic que puc fer és seguir endavant”. Assegura que era conscient del risc que corria. Diu que fa temps que acudeix a manifestacions i que els joves estan cada cop més polititzats. “N’hi havia de més joves que jo. Va més enllà de la independència o la sentència, això és també una oportunitat perquè les coses canviïn. A la nostra generació ens han robat el futur”, diu aquest estudiant de fotografia.

Aquests dies les xarxes s’han omplert de testimonis de persones que expliquen com van ser ferits durant les protestes. Un dels casos més colpidors és el del Jordi, que al seu compte d’Instagram explica que el divendres de la vaga general, a les 23.30 h, tornant cap a casa amb un grup d’amics després de manifestar-se pacíficament, dues furgonetes dels Mossos es van aturar i els van envoltar al carrer Provença. Tots van aconseguir escapolir-se, excepte ell, que va rebre un cop de porra al braç i un altre al cap. Els va demanar que paressin i denuncia que el van insultar i es van riure d’ell. I acaba el seu relat així: “I demà tornaré a sortir al carrer”.