“¿Què és la gonorrea?”: els joves no en saben prou sobre sexe

BarcelonaEls joves no en saben prou sobre les infeccions de transmissió sexual (ITS). Tot i que la majoria sí que han sentit a parlar del VIH, els adolescents no tenen presents la resta d’infeccions que poden contagiar-se per via sexual, com ara les clamídies -les més habituals-. En l’última dècada els casos de sífilis s’han multiplicat per sis i els de gonorrea per set, segons dades de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya. L’auge de les ITS s’amaga darrere les pràctiques sexuals de risc -sense fer servir preservatiu o havent consumit abusivament alcohol o drogues prèviament-, la disminució de l’edat d’inici de les relacions -que se situa en els 15 anys-, i el fet de tenir múltiples parelles. El grup poblacional més vulnerable són els adolescents: comencen a flirtejar amb el sexe, fan servir els mètodes anticonceptius de forma inadequada i no identifiquen quines pràctiques sexuals també suposen un perill per a la seva salut.

El barri barceloní del Raval és la mostra, a petita escala, de l’abast d’aquesta problemàtica. Ciutat Vella és el districte amb més joves -un 10% de la població té entre 15 i 24 anys- i el Raval presenta la taxa més alta de VIH, sífilis i gonorrea de Barcelona. Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) en què van participar 211 alumnes d’ESO i batxillerat de tres centres educatius del Raval Nord revela que ni tan sols un de cada deu estudiants identifiquen la gonorrea o la clamídia com un problema de salut que els pot afectar. “Les ITS han quedat invisibilitzades, però són malalties amb gran incidència i fàcilment detectables i curables”, raona Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona. L’espai va fer l’any passat 2.187 proves d’ITS -sense les específiques per VIH- i va detectar que les clamídies i les gonorrees són les infeccions que més afecten els joves. Baroja atribueix aquest desconeixement a la inexistència d’un marc educatiu a les aules sobre els drets sexuals i reproductius dels adolescents. “Com a molt, reben una xerrada a l’institut que, a més, té un enfocament basat en la por i no en la sexualitat positiva i l’autocura”, lamenta l’expert.

L’informe de l’IDIAP posa de manifest que un terç dels alumnes del Raval Nord amb 15 anys ja s’han iniciat en el sexe, sobretot els joves d’origen europeu i llatinoamericà. Però, d’aquests, només el 32% fan servir el preservatiu. “En aquestes edats el sexe serveix per explorar i es practica sense un vincle afectiu i amb menys vigilància per protegir-se”, apunta Antonia Raya, infermera referent de la consulta d’ITS del CAP Raval Nord.

L’accés als anticonceptius

Una altra enquesta d’hàbits de salut de la Diputació de Barcelona (DIBA), feta a 8.000 alumnes de quart d’ESO, assenyala que un 26% dels nois i un 23% de les noies ja han mantingut relacions sexuals amb penetració. Si bé la majoria fan servir condons, el 20% dels joves recorren a mètodes com la marxa enrere o la píndola anticonceptiva. L’expert en desigualtats de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Lluís Camprubí destaca la clara associació entre el nivell socioeconòmic i la consciència sobre les pràctiques sexuals de risc: “L’ús de mètodes que no protegeixen de les ITS, però tampoc dels embarassos, és més habitual com més baix és el nivell socioeconòmic”.

Els adolescents associen el sexe amb els coits amb penetració i no identifiquen com a conductes de risc, per exemple, el sexe oral, i opten per tant per no protegir-se. No és possible avaluar l’educació sexual que reben els joves a través d’enquestes, però Camprubí assegura que és possible aproximar-s’hi a través dels mètodes anticonceptius que coneixen o fan servir. L’informe de la DIBA constata que un 75% dels joves de 16 anys diuen que saben que el preservatiu serveix per evitar ITS, però no ho consideren una raó per fer-lo servir. “La majoria l’utilitza, però la violència masclista també pot impossibilitar les noies a negociar l’ús del preservatiu i que la desprotecció no la causi un descuit sinó una actitud violenta”, alerta Baroja.

“L’educació sexual és imprescindible”, afirma Raya. Els centres educatius col·laboren amb els centres d’atenció primària des del 2004 gràcies al programa Salut i Escola. L’objectiu del tàndem és que els joves puguin compartir dubtes i experiències relacionades amb la seva salut. Amb tot, els experts defensen que l’abordatge conjunt hauria de ser més específic, transversal i personalitzat perquè l’educació sexual arribi a tots els alumnes. Raya recorda que els adolescents practiquen sexe en un entorn social i familiar marcat per factors culturals: “Hi ha comunitats que s’inicien en el sexe abans. La intervenció ha de ser diferent entre els joves, tot i tenir sempre la salut pública com a base”.