“No diguis ‘Klebsiella’, digues on és i qui la té”: cinc preguntes amb resposta sobre un bacteri que pot ser mortal

“No diguis ‘Klebsiella’, digues on és i qui la té”

Klebsiella dona nom a un grup d’enterobacteris que viu sobretot al tub digestiu. Es pot adquirir per via alimentària o pel contacte amb femtes o amb superfícies que no han sigut desinfectades. És causa freqüent de trastorns digestius que remeten en pocs dies amb el tractament adequat. El director del Programa de Control d’Infecció Nosocomial i Política Antibiòtica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Joaquín López-Contreras, respon algunes preguntes bàsiques:

1. És greu una infecció per Klebsiella?

Ho és tant com ho pugui ser una infecció per Escherichia coli o un pneumococ. Depèn de l’estat general de l’hoste, l’extensió de la infecció o on està localitzada. En termes generals, respon bé al tractament amb antibiòtics i el pacient pot tornar a casa en pocs dies. Els especialistes acostumem a dir: “No diguis «Tinc Klebsiella, digues on la tens»”. Depenent d’on afecti, pot ser més o menys greu.

2. A qui sol afectar?

Pot afectar qualsevol persona. Veiem casos de transmissió alimentària per carn contaminada, per contacte involuntari amb femtes d’animals -inclosos els de companyia- o per l’entorn social. També hi pot haver casos d’origen hospitalari i és causa freqüent d’infecció d’orina en dones.

3. Per què és un problema per als nounats?

Si són molt prematurs, qualsevol infecció és molt rellevant per a ells. Són nens amb una immunitat més feble i, per tant, molt més vulnerables. Per aquesta raó les unitats de nounats són de les més sensibilitzades.

4. ¿Hi ha connexió entre els casos detectats als hospitals Vall d’Hebron i Josep Trueta?

D’entrada, no. Klebsiella és un microorganisme ubic, el podem trobar arreu. Si per alguna raó entren en contacte amb pacients greus, amb vies obertes, intubats o amb sondes, és relativament fàcil transmetre el bacteri. Si l’hoste és molt susceptible, és molt fàcil d’infectar i les conseqüències poden ser greus.

5. És un problema hospitalari?

Les infeccions, de tot tipus, són la nostra guerra de cada dia a tots els hospitals del món. És veritat que en aquest temps han canviat coses, algunes a pitjor per l’aparició de resistència als antibiòtics, però d’altres clarament a millor. Ara prevenim molt més bé que abans. Per exemple, amb la higiene. Rentar-se les mans és un exercici simple i molt més eficaç del que ens imaginem.