“Per què Déu no pot ser una dona negra?”

BarcelonaDones i religions. L'espiritualitat com a punt de trobada. Aquest és el títol de la jornada de debat i reflexió que ahir va tenir lloc al monestir de Pedralbes. Organitzada pel mateix monestir i l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona, és la culminació de les diverses trobades a porta tancada entre dones representants de tot el ventall de creences religioses que van tenir lloc durant els mesos de juny i juliol. Sota la batuta de la periodista Txell Bonet –que també va actuar de dinamitzadora de les jornades prèvies-, durant la xerrada es va resumir l'esperit variat i metamòrfic de la iniciativa. Donar fe de les religions, les creences i les conviccions espirituals que conviuen a Barcelona; destacar que dins dels monestirs les dones hi han viscut l'espiritualitat com a eix important de la seva existència, i també emfasitzar que no es tracta de res nou, ni de lluny. Les dones sempre han tingut experiències profitoses amb la fe, però hi ha hagut un problema enquistat: això no transcendia, ningú ho explicava. Segurament perquè els qui ho havien de fer eren homes.

Una altra idea rellevant? ¿La dona religiosa és obligatòriament submisa? Un tòpic que convé subvertir i que està sobretot vinculat a la dona de creença musulmana, estigmatitzada i estereotipada per multitud de tòpics i injustícies. Pot estar perfectament formada, alliberada i tenir molt a dir. Pot ser, igualment, que la presència de la dona a les diverses esferes de la societat estigui institucionalitzada. Però això no vol dir que estigui normalitzat. ¿Per què sinó, quan algú explica que una iniciativa concreta és obra d’una dona, és fàcil que això es concebi com un plus i no pas com a res normal i corrent? De tot això es va parlar a les jornades de l'estiu, en què van participar 25 dones representants de les diverses creences religioses. A la trobada final d’ahir hi va assistir una important representació.

Per exemple, Maria Rosa Ocaña, representant del cristianisme ortodox. A criteri seu és important el concepte de poder: "Si parlem d’espiritualitat, de quin poder estem parlant? El sentit del poder el qüestionem moltíssim. Reivindiquem la llibertat de no estar-hi. L’important és tenir l’experiència de Déu amb nosaltres". En aquest mateix sentit, Cristina Monteis, representant de la creença catòlica: "Les dones ens movem pels marges i alhora estem a la base, que és on passen les coses. I sabeu per què? Perquè ni als marges ni a la base hi ha cap espai de poder per defensar ni conquerir".

Per la seva part, Sofia Bengoechea, de creença budista, reclama "sortir sempre de la norma". I els pregunta: "Jo voldria ser papissa? No! Voldria ser cap de l'Església budista? No! El que vull són referents, gent de qui entendre i interioritzar les seves idees. No ens han d'interessar les estructures jeràrquiques que ens diguin com hem de viure". I exclama: "Per què Déu no pot ser una dona negra?"

I una última clau molt interessant, aquesta expressada per Txell Bonet recollint el guant de reflexions fetes durant les jornades de l’estiu: "Si una dona és d’esquerres i és feminista, per què no ha de poder ser també religiosa? Per què una cosa ha d'invalidar les altres?"