Sant Cugat qüestiona l’exclusió d’hospitals privats

BarcelonaLes aigües de la sanitat privada baixen tèrboles aquests dies, després que el conseller de Salut, Toni Comín, anunciés l’11 de febrer al Parlament l’exclusió de dos centres privats, propietat del grup QuirónSalud, de la xarxa d’utilització pública de la qual formen part més de 60 hospitals -el conegut com a Siscat-. La Clínica del Vallès, ubicada a Sabadell, i l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, en van quedar definitivament al marge dilluns, després que, tal com estava anunciat, ho aprovés el consell d’administració del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Els dos centres van fer el 2014 un total de 1.209 operacions derivades pel CatSalut, una pràctica que també desenvolupa en major grau l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona. Es tracta d’una mesura instaurada fa anys pel CatSalut per treure pressió a les llistes d’espera. De fet, el contracte amb l’Hospital General de Catalunya es va signar el 2001, quan el centre va fer fallida econòmica. Des de llavors ha canviat de propietari diverses vegades, tot i que l’any 2011 el contracte va prolongar-se durant 10 anys més.

Crítiques a la decisió

La decisió de Comín va generar les primeres crítiques entre els treballadors del centre de Sant Cugat, que tenen por de perdre la feina. L’hospital deixarà de fer un volum d’activitat que representa el 12% dels seus ingressos, segons va assegurar en un comunicat la junta facultativa del centre. A aquestes crítiques s’hi va sumar ahir l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que en un comunicat va qüestionar la decisió i va demanar una “reunió urgent” amb Comín per avaluar les conseqüències de l’exclusió. Conesa va recordar que la seva postura sempre ha sigut “aprofitar els equipaments que ja existeixen i el capital professional” del municipi, tot recordant que l’hospital té espais “actualment buits”.

De fons hi ha el fet que els 90.000 ciutadans de Sant Cugat s’han de desplaçar 14 quilòmetres per ser atesos a Terrassa, i és per això que l’Ajuntament demana un “hospital públic de proximitat”. De fet, el projecte de construcció de l’Hospital Vicente Ferrer, que s’havia d’aixecar en terrenys de Rubí però també havia de donar servei als municipis de Sant Cugat i Castellbisbal, amb una població de referència de 160.000 habitants, va quedar ajornat sine die l’any 2011, enmig del conegut context de retallades pressupostàries.

Per aquesta raó Conesa va anunciar ahir l’inici d’una ronda de contactes per “avaluar el possible impacte” de la mesura, tot i que ja va avançar que l’exclusió podia repercutir en l’atenció que reben els habitants de Sant Cugat i en la continuïtat dels llocs de treball. El grup QuirónSalud, per la seva banda, va limitar-se a dir que encara no havia rebut “cap comunicació oficial” sobre la decisió de la conselleria que lidera Comín, i va lamentar haver-se’n assabentat per la premsa.

Les crítiques, en qualsevol cas, van arribar de la mà d’un comunicat signat pel personal d’infermeria de l’Hospital General de Catalunya, a l’estil del que divendres va fer públic la junta facultativa. En el nou escrit, adreçat directament a Comín, els treballadors diuen que els dol “profundament” la decisió, i recorden nt que els tres centres de QuirónSalud van ser “salvats” de la fallida econòmica fa anys “a petició dels diferents governs de la Generalitat”. Segons la mateixa missiva, “l’actual sistema públic sanitari no seria el que és sense l’existència del sistema privat”, que ajuda a reduir les llistes d’espera amb una eficiència superior. Un cop mostrat el seu desacord, es manté la incògnita de fins a quin punt QuirónSalud lluitarà per mantenir dos dels seus tres hospitals dins de la xarxa pública.