Quatre municipis continuen sense farmàcia cinc dies després de les inundacions

BarcelonaEl pas de la DANA va deixar més de 200 farmàcies del País Valencià sense poder donar servei. A mesura que avança la neteja se n'han pogut recuperar moltes, però el cinquè dia després de les inundacions encara hi ha quatre municipis de la comarca de l'Horta Sud en què no hi ha cap farmàcia operativa. Són Paiporta, Benetússer, Catarroja i Sedaví, on encara hi ha restriccions al trànsit i molts veïns van perdre els seus cotxes pels aiguats. Anar a la farmàcia ha deixat de ser una cosa tan senzilla com baixar a la cantonada de casa. L'ajuda d'ONG ha arribat a la zona i Farmamundi s'ha fixat com a prioritat que els veïns d'aquests municipis tinguin com més aviat millor una farmàcia de campanya amb personal farmacèutic i sanitari que garanteixi l'accés als medicaments essencials en una situació d'emergència i també els que són vitals per a pacients crònics. Per exemple, la insulina o els medicaments per a la hipertensió.

Aquesta ONG amb seu a València no s'esperava que els kits d'emergència que tenia preparats pensant que viatjarien milers de kilòmetres fins a un país en conflicte o un indret que hagués patit un desastre natural, acabarien servint tan a prop seu, en un poble en què viuen dos dels membres de l'organització. Des de Paiporta (Horta Sud), el director general de Farmamundi, Joan Peris Lluch, explica a l'ARA que l'entitat s'ha sumat a la iniciativa de la direcció general valenciana de Farmàcia per engegar aquestes farmàcies de campanya i està contactant amb els centres de salut municipals i els ajuntaments per posar-se en marxa.

A Paiporta hi ha nou farmàcies en total, però després de les inundacions cap pot oferir el servei essencial que ofereixen habitualment. Aquest diumenge l'equip de Farmamundi n'ha visitat quatre. Dues estan "totalment destrossades, no hi ha finestres ni portes; només són una estructura buida. Les altres dues intenten atendre els paiportins "amb les persianes a mig obrir i dispensant els medicaments que els queden en estoc, però no tenen subministrament". El magatzem de Fedefarma, la distribuïdora que abasteix aquesta zona, és a Massanassa, també a l'Horta Sud. "Ha quedat inutilitzat", explica Peris. Afegeix que el servei s'està suplint amb els magatzems de Castelló i Alacant, "però no arriben a garantir la distribució de manera tan permanent com abans: eren quatre cops al dia i ara amb sort arriben un cop al dia i amb menys producte".

De moment aquests municipis sense servei de farmàcia funcionen amb un sistema rudimentari però que ha permès fer arribar els medicaments a qui els necessita. S'anoten un per un els fàrmacs que necessiten els veïns i després es contacta amb la farmàcia de Torrent, la més propera en funcionament, per encarregar-los i portar-los a cada pacient. Entre els medicaments que es demanen més n'hi ha que són vitals i necessaris per al dia a dia d'algú amb una malaltia crònica. "La insulina està faltant", adverteix Peris. Aplaudeix l'acció dels voluntaris de l'Associació Valenciana de Diabetis, que han distribuït en bici i a peu dosis d'insulina. "Aquestes persones, si no tenen insulina, poden arribar a morir", alerta Peris, que també indica que són essencials els medicaments que necessiten les persones hipertenses o amb malalties cardiovasculars.

Infeccions als ulls per culpa del fang

A banda d'aquests medicaments per tractar malalties cròniques, en una situació d'emergència com la que es viu al País Valencià també són necessaris els antibiòtics, els analgèsics i material sanitari i d'higiene. A les zones més perjudicades, afegeix Peris, ja s'estan donant casos d'infeccions oculars i de les mucoses a causa del fang i les condicions creixents d'insalubritat a la zona. Als centres de salut s'hi està fent una feina ingent per netejar les instal·lacions. "Es fa necessari un servei de neteja permanent. La planta baixa és la que està més afectada, però les de dalt també, perquè tothom que entra té els peus molt bruts de fang; és tot és un fangar", explica Peris sobre el que ha vist aquest diumenge en un centre de salut de Paiporta. També hi ha membres del personal sanitari en actiu que atenen pacients en hospitals de campanya habilitats davant la destrucció que ha deixat inservibles els edificis on solien treballar. Un d'ells, al col·legi Lluís Vives de Paiporta.

Els medicaments no es poden donar

Tant Peris com altres experts en l'àmbit farmacèutic consultats per l'ARA coincideixen en destacar que els medicaments no es poden posar al mateix sac que altres productes bàsics a l'hora d'oferir donacions, com les que els últims dies han arribat en solidaritat amb els pobles arrasats. "Ja ens ho hem trobat en altres emergències. La gent es bolca en la solidaritat, però fa coses inadequades com és donar medicaments", lamenta Peris.

El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, hi coincideix i explica que la traçabilitat dels medicaments un cop han sortit de la farmàcia és impossible de seguir per garantir que s'han conservat en condicions adequades. "A més, pots donar un medicament perquè creus que és necessari i potser no és el que cal. Els serveis mèdics especialitzats sobre el terreny saben el que es necessita", insisteix. De la mateixa manera, el president del Consell de Col·legis Oficials de Farmacèutics del País Basc, Miguel Ángel Gastelurrutia, explica que és molt millor enviar diners perquè les ONG els puguin convertir en els fàrmacs més necessaris. De fet, tots els col·legis de l'Estat estan coordinats en una campanya de recollida de donacions per a Farmamundi.