Quatre hospitals catalans participen en l’assaig de la vacuna de Janssen contra el covid-19

La farmacèutica Janssen, vinculada a la multinacional Johnson&Johnson, està a punt de començar la fase III del seu estudi per enllestir una vacuna contra el covid-19. En aquesta fase preveu reclutar fins a 30.000 voluntaris en 9 països diferents. Catalunya hi aportarà quatre hospitals, del total de vuit a l’estat espanyol, amb prop d’un miler de participants. L’estudi, que s’anomena Ensemble II i que s’allargarà durant un període d'entre 25 i 27 mesos, complementa l’Ensemble I, encara en marxa, que inclou 60.000 voluntaris. La vacuna de Janssen es basa en tecnologia de vectors virals, és molt similar a la d’Oxford/AstraZeneca. Els centres catalans que hi participen són els hospitals Clínic i Vall d’Hebron a Barcelona, el Germans Trias a Badalona i el Quiron Salut. L’assaig s’iniciarà al gener.

L’assaig de Janssen, que passarà a ser el més nombrós del món, amb 90.000 participants, es basa en una tecnologia relativament innovadora però força coneguda i experimentada en el disseny de vacunes. Com la que està desenvolupant la universitat d’Oxford amb la farmacèutica Astra Zeneca, utilitza adenovirus o virus atenuats per al transport d’un fragment de la proteïna S, que és la que dona capacitat infectiva al coronavirus. En aquest cas, explica Bea Mothe, investigadora del servei de Malalties Infeccioses de l’hospital Germans Trias, es fa servir l’adenovirus 26 –en la d’Oxford s’utilitza adenovirus de ximpanzé–. En cap dels dos casos el sistema immunitari humà produeix anticossos, i el que s’espera, tal com s’ha verificat en estudis previs, és que "indueixi una resposta immunitària eficaç". De moment, diu Mothe, s’ha vist aquesta resposta i se n’ha comprovat la seguretat. Ara "cal afinar" l’eficàcia determinant les dosis i la durada de la immunització assolida amb la vacuna.

L’assaig, ha indicat en roda de premsa Magda Campins, investigadora principal de l’estudi a la Vall d’Hebron, incorporarà voluntaris sans majors de 18 anys, també els que pateixen patologia de base i d’altres que ja hagin passat la infecció. No s’admetran, però, les persones ja vacunades amb qualsevol de les dues vacunes ja aprovades per les autoritats sanitàries.

A diferència de les vacunes de Pfizer/BioNTech i de Moderna, totes dues ja aprovades i amb estudis en fase III encara en marxa, la tecnologia d’adenovirus ja ha sigut verificada amb altres vacunes, com la de l’Ebola, amb bons resultats, ha assenyalat Campins. Dins de la seva complexitat, totes dues, en referència a les d’ARN missatger, són "tecnologies fàcils i ràpides de desenvolupar", aspecte que en facilitaria l'adaptació davant eventuals mutacions del covid-19.

Disposar d’una nova vacuna i d’altres que puguin sorgir, raona Mothe, té "tot el sentit". "Cap empresa té prou capacitat per subministrar vacunes a tot el món", diu. D’altra banda, a mesura que s’obtinguin dades de nous estudis, serà possible "segmentar perfils de població" que responguin millor a una vacuna o a una altra. Per exemple, per franges d’edat, patologies prèvies o logística de distribució. La vacuna de Janssen, que s’administrarà en dues dosis amb 57 dies de diferència, es conserva a 20 graus negatius, tot i que, com altres basades en adenovirus, s’espera que es pugui mantenir a "temperatura de nevera".