Quatre de cada deu habitatges projectats al litoral no es faran

BarcelonaPrimer va ser al Pirineu, després a la Costa Brava –on van quedar aturats 15.000 habitatges mentre es permet que una xifra similar continuï endavant–, i ara ja se sap com queda el futur de les urbanitzacions i noves promocions que sobrevolen la resta del litoral català. El veredicte del Govern és que s'aturi la construcció de 46.800 habitatges nous en 30 municipis de la costa entre Malgrat de Mar (Maresme) i Alcanar (Montsià), amb l'exclusió de l'àrea metropolitana de Barcelona, que se sotmet a una regulació diferenciada. La decisió es tradueix en evitar el 44% dels més de 100.000 habitatges que s'hi projectaven per als anys vinents. La resta, uns 59.200, podran tirar endavant, segons el que ha aprovat inicialment aquest dijous la comissió d'urbanisme.

Sitges, amb 474 nous habitatges frenats, o el Vendrell, on se n'han aturat més de 7.800 potencials, figuren a la llista dels municipis més afectats pel que defineix el nou PDU. També hi ha Vilanova i la Geltrú, Creixell, Cambrils, Mont-roig del Camp, Amposta o Alcanar. En total, la Generalitat ha alliberat 1.878 hectàrees, on no es podrà construir, sigui perquè es tractava d'urbanitzacions inconnexes o bé zones amb valor paisatgístic, terrenys amb força pendent o zones vora rieres que s'han considerat inundables. En altres casos, per exemple a la ciutat de Tarragona, la revisió urbanística ha donat llum verda a tots els sectors previstos, on es podrien edificar més de 6.000 habitatges.

En la majoria dels casos, es tracta de projectes que s'havien de començar o bé havien fet algun tràmit inicial, segons ha explicat el director general d'Ordenació de Territori i Urbanisme, Agustí Serra. Promocions més avançades o que ja s'havien començat a construir en alguns sectors afectats, però, no es tiraran enrere. "El que volem és esmenar l'urbanisme desfermat durant dècades anteriors", ha defensat el responsable del Govern, que ha insistit que s'ha buscat un consens amb els municipis afectats. L'aprovació inicial, però, obre ara el període d'informació pública perquè es puguin fer al·legacions de cara a l'aprovació final de la nova planificació a principis de l'any que ve.

Serra ha explicat que el que es frena, en bona part, són noves urbanitzacions previstes en sectors d'aquests 30 municipis que no tenien al dia la normativa, que avui té en compte més criteris de "sostenibilitat" i de "creixement compacte". De fet, ha admès que a Catalunya hi ha més de 1.700 urbanitzacions i la meitat no estan legalitzades. Tot plegat, ha apuntat Serra, es tracta d'un model "a extingir" i ha defensat que el nou PDU ajudarà a "ordenar l'urbanisme".

El que s'escapa del PDU

El precedent de l'aprovació de la reordenació urbanística a la Costa Brava el 2019, però, no va aturar tots els conflictes oberts amb futures promocions. Com passarà en aquest cas, els projectes que ja estiguin en una fase més avançada de la tramitació o que tinguin en marxa la construcció difícilment quedaran aturats o faran marxa enrere. De fet, a la Costa Brava un dels casos en què les obres van endavant tot i una forta oposició ciutadana i d'entitats ecologistes és a la costa de Begur, on el projecte de Jardins Sa Riera preveu 52 xalets de luxe en el que fins fa poc era una pineda a tocar del mar.

Tal com ja va passar amb el cas de la Costa Brava, el Govern no descarta que alguns promotors puguin recórrer (fins i tot als tribunals si la via de les al·legacions no prospera) l'aturada dels projectes que tenien projectats o en tràmit als ajuntaments. El departament de Territori, però, ha defensat que globalment els diferents PDU han aturat 70.000 construccions en poblacions de la franja (la litoral) més pressionada del país.

Serra ha admès que en la reordenació del tram Malgrat de Mar - Alcanar l'afectació no és uniforme a totes les comarques. Al Maresme, per exemple, hi ha molts menys sectors que es tornen no urbanitzables. Ho ha justificat pel fet que ja és una comarca més densament urbanitzada i ocupada (per habitatges o infraestructures) que no pas les Terres de l'Ebre o la zona del Penedès, per la qual cosa hi havia menys sectors de creixement a revisar.

La reacció dels municipis

"Estem molt satisfets amb com queda la planificació. El nostre pla general era molt extensiu i el que es planteja ara és reduir el sòl residencial i preservar un corredor paisatgístic molt important entre el pla de Mar i el massís de Bonastre", ha explicat la regidora d'Urbanisme del Vendrell, Núria Rovira. El pla del municipi, fet l'any 2000, preveia 1.000 hectàrees urbanitzables i uns 24.000 nous habitatges que, amb la modificació, es redueixen en un 40%, ha explicat. "Es demostra que era un pla insostenible i no era bo ni per al Vendrell ni per a Catalunya", ha conclòs.

A Sitges, el govern municipal també ha quedat satisfet amb l'aprovació inicial que elimina sis sectors urbanitzables (on hi anaven 474 habitatges) i en modifica un parell més. "Estem molt contents perquè tot va en la línia del que defensem i es preserven àmbits on hi ha espais forestals i zones muntanyoses d'alt valor paisatgístic i ambiental que estaven destinats a zona urbana", ha destacat a l'ARA el regidor d'Urbanisme i Disciplina Urbanística, Eduard Terrado.