Quatre capitals de comarca encara pinten de negre el rei Baltasar

GironaCada 5 de gener a la nit arriben els Reis d’Orient i, amb tota la comitiva, un any més, torna el debat sobre si pintar la cara a un ciutadà blanc per imitar la pell del rei Baltasar és una tradició popular inofensiva o una discriminació racista que cal revisar. A Catalunya, cada cop més ajuntaments i entitats es decanten per deixar d’utilitzar maquillatge i opten per escollir un veí de descendència africana per representar un dels tres reis. Només quatre capitals de comarca –Ripoll, Igualada, el Pont de Suert i Viella– segueixen recorrent a la pintura. Aquestes quatre capitals són els principals reductes que es resisteixen a deixar d'enfosquir la pell del rei, després que, fa tres anys, Mollerussa i Sort decidissin fer el pas i implicar un veí afrodescendent en la festivitat. 

Durant molt de temps, pintar de negre la cara d’un actor blanc era una pràctica normalitzada en el món del teatre i de les arts escèniques. Tanmateix, en els últims anys, cada cop més veus han alertat que, sota aquest gest aparentment innocent, conegut com a blackface, s’amaga una connotació racista. SOS Racisme cada 5 de gener no es cansa de repetir que "la cultura i l'ètnia no són una disfressa neutral, sinó que imitar el color d'una altra raça és un atac d’apropiació cultural". Així ho afirma Larissa Saud, coordinadora de comunicació de l’entitat, que afegeix que "el blackface no és un recurs artístic imparcial sinó una pràctica amb origen racista, que es basa en la ridiculització de les persones negres, estereotipades com a brutes, salvatges i estúpides, i que caricaturitza els trets facials suposadament propis de les faccions africanes amb llavis grossos i vermells". Per això, "reproduir-ho en una celebració festiva com la Cavalcada per a nens i nenes és una forma de perpetuar una discriminació inconscient cap a les persones no-blanques", conclou Saud.

"Una activitat voluntària oberta a tothom"

Els membres de les comissions de reis que continuen pintant de negre el seguici de Baltasar, però, discrepen completament d’aquesta postura. “Ens sap moltíssim greu que la polèmica encara duri i se’ns acusi de racistes, quan som una organització de voluntaris oberta absolutament a tothom”, defensa Xevi Verdaguer, que participa en l'organització de la Cavalcada de Ripoll. “En aquesta ciutat tenim poca immigració africana i pot venir-hi qui vulgui, però si, de moment, no tenim participants de pell negra a l’entitat només podem recórrer al maquillatge, tal com s’ha fet sempre”, aclareix.

I, sobre la possibilitat d’anar a buscar expressament fora de l'associació un veí afrodescendent per representar Baltasar, Verdaguer es remet a la importància dels criteris de selecció: “Per a nosaltres, escollir qui fa de rei cada any és una forma de premiar els voluntaris més fidels, així que contractar un actor de pell negra no seria just per als membres més veterans”, argumenta. 

El seguici de Baltasar, majoritàriament pintat

A més, Verdaguer troba absolutament incongruent i hipòcrita que el focus de les acusacions racistes es posi només en la figura del rei Baltasar i no en tota l’escorta de patges que l’acompanyen: "Ripoll potser és de les poques capitals de comarca que pinten el rei, però la majoria de ciutats que esquiven les crítiques amb un Baltasar d'origen africà segueixen pintant pràcticament tots els patges", assenyala. En aquest sentit, SOS Racisme reconeix que el blackface no només s'ha de deixar de practicar amb Baltasar, sinó amb tots els seus patges de la Cavalcada, i que, per tant, queda encara moltíssima feina per fer.

Per explicar l'ús de pintura en el seguici, les comissions de festes argumenten que no troben prou participants de pell negra amb ganes de participar-hi i omplir les desenes de places necessàries. "Si les entitats cíviques no convoquen prou persones no-blanques, en comptes de lamentar-se, haurien de replantejar-se que potser les fan sentir violentades i excloses", rebat Saud des de SOS Racisme.