Quatre anys més sense exigir valencià als professors

ValènciaLa conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha fet marxa enrere i ha concedit quatre anys més als professors interins perquè obtinguin el certificat de capacitació per a l’ensenyament en valencià, el títol que els acredita que coneixen aquesta llengua. En el cas dels mestres d’infantil i primària, ja s’exigeix des de fa anys. La decisió s’ha pres per donar resposta als prop de 500 professors interins als quals, segons calcula la conselleria, hauria afectat la mesura. El canvi de criteri del conseller d’Educació, Vicent Marzà, que havia resistit la pressió de sindicats com la UGT i els problemes d’adjudicació de places per la falta de candidats, ha arribat després de l’acord que ja havien subscrit tots els partits a les Corts Valencianes.

La resolució que ara s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, portada a la pràctica, fa que els interins deixin d’estar “desactivats” perquè no tenen el certificat de valencià. Per tant, recuperen les seves posicions a les borses de treball i a partir del setembre podran optar a l’adjudicació de places, així com a les substitucions. En contrapartida, la conselleria exigeix que s’inscriguin als cursos formatius que s’organitzin per aconseguir el títol de valencià abans del 2022. Si els pròxims quatre anys encara no el tenen, seran definitivament exclosos del sistema educatiu.

Per la seva banda, des del sindicat UGT han qualificat aquesta mesura d’“insuficient” i han proposat eximir dels requisits lingüístics el professorat de més de 45 anys i que tingui 10 anys d’experiència. També han criticat que la decisió de la conselleria hagi arribat tard i ja hagi afectat els interins, que “no han pogut treballar durant el curs 2017-2018 ni participar en les adjudicacions del juliol d’aquest any”. Segons la resolució publicada la setmana passada, els interins que no compleixen els requisits lingüístics de valencià podran optar a places docents en comarques predominantment castellanoparlants.

Tot i això, des dels sindicats han subratllat que la majoria de places ja han estat adjudicades i això “limitarà” el dret dels professors “a les places situades a les localitats on predomina el castellà”. També han manifestat que es veuran especialment afectats els docents de formació professional (FP), ja que “el nombre de centres de FP en aquestes comarques és molt més baix”.

Mesura aplicada pel PP

Però no va ser l’actual govern de la Generalitat Valenciana qui va adoptar l’exigència del valencià, sinó que la va aplicar el Partit Popular el 2002, quan va establir la necessitat d’acreditar-ne el coneixement. Posteriorment, el 2013, els requisits lingüístics es van ampliar a les places de professors de formació professional i secundària, i es va donar un termini de quatre anys a aquests docents perquè es traguessin la titulació lingüística.

Ciutadans va presentar al juny una proposició no de llei (PNL) en què instava la conselleria a “estudiar” noves solucions, que va comptar amb el suport de tots els partits. Però des de Compromís el portaveu de la comissió d’Educació a les Corts Valencianes, Josep Nadal, va argumentar que la postura del seu partit era més per mantenir “l’estabilitat” del govern de Ximo Puig que no pas per convicció, i va lamentar que la mesura pogués afectar els interins que tenen la qualificació requerida. Amb la normativa actual, s’estableix que els aspirants a treballar per a la Generalitat Valenciana han de demostrar els seus coneixements de valencià, però el nivell exigit canvia en funció del lloc de treball.