Gairebé la meitat de la població ha respirat nivells d'ozó superiors a la legalitat

BarcelonaLa contaminació de l'aire per ozó troposfèric a Catalunya ha marcat rècords preocupants el 2019, impulsada per l'alta presència de contaminants com els òxids de nitrogen i les onades de calor que han assotat el país. Aquest any hi ha hagut 12 superacions a Espanya del llindar d'ozó màxim que permet la llei, el que si se sobrepassa comporta una alerta per a la protecció de la salut i obliga a prendre mesures. D'aquestes superacions, nou han sigut a Catalunya, on feia 16 anys que no s'arribava a aquests màxims, segons ha denunciat Ecologistes en Acció en un informe presentat aquest dimarts.

En els últims dos anys, gairebé la meitat de la població de Catalunya ha respirat en algun moment un aire amb uns nivells d'ozó per sobre del límit legal per a la protecció de la salut, segons recull l'informe. La situació és especialment preocupant a la plana de Vic i al Prepirineu –el 2% de la població catalana–, que són les dues zones on la mitjana de les estacions supera el topall de seguretat per a les persones que estableix la directiva europea.

Catalunya és un focus especialment crític pel que fa a la contaminació por ozó troposfèric: el 100% de la població respira nivells superiors als que recomana la Organització Mundial de la Salut (OMS), que fixa uns llindars més estrictes que no pas la legislació vigent. A tot Espanya, la situació és igualment greu: un 85% de la població que ha respirat aire contaminat per ozó durant l'últim estiu.

L'ozó és un contaminant més desconegut perquè no surt de cap xemeneia o tub d'escapament, sinó que es forma a partir de la barreja amb altres contaminants que són els precursors com els òxids de nitrogen –provinent dels vehicles especialment– o els compostos orgànics volàtils (COV) que originen dissolvents i d'altres substàncies d'ús intensiu a la indústria en contacte amb la radiació solar. Per això, a l'estiu, per les altes temperatures, és quan més episodis d'elevada presència d'ozó es donen a tot el país, explica el coordinador de l'informe d'Ecologistes en Acció, Miguel Ceballos.

L'ozó és un contaminant especialment oblidat tot i la seva incidència i uns nivells elevats de manera sostinguda en el temps, ha criticat Ceballos. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, cada any hi ha entre 1.500 i 1800 morts prematures a l'estat espanyol vinculades a aquest contaminant. Les persones més afectades són les persones grans, els nens, les dones embarassades i les persones que pateixen malalties cardiorespiratòries cròniques.

Efecte a les zones periurbanes

El motiu pel qual sovint no es dona a l'ozó l'atenció que requeriria és triple, segons analitza l'expert en qualitat de l'aire del CSIC Xavier Querol. D'una banda, el fet que s'origini per una convergència de factors el fa un problema "molt difícil" d'abordar. "No tens una xemeneia o un focus principal que puguis atacar instal·lant filtres o catalitzadors", afirma l'expert, que afegeix que una reducció dels NOx del 50% no assegura una disminució proporcional d'aquest gas.

El segon factor de dificultat és que l'ozó necessiti grans dosis de radiació solar per formar-se, cosa que el converteix en un problema que afecta sobretot el sud d'Europa, on els estats i les legislacions són més laxes pel que fa a qualitat de l'aire. "Aquí no tens Europa tibant del carro com passa amb els òxids de nitrogen, que després molts compleixen a base d'amenaces i multes", sosté.

El tercer motiu pel qual l'amenaça de l'ozó és més silenciosa que la d'altres contaminants és purament geogràfic. "L'efecte és a les zones periurbanes i a vegades sembla que el que passi fora de les grans ciutats sigui més invisible perquè hi ha menys pressió política –insisteix–. Els contaminants del vaixells del Mediterrani, a la zona portuària, es barregen amb la contaminació de Barcelona, viatgen i entren per Montcada, cap al Vallès, i amb la marinada entren pel Montseny i segueixen fins a acabar a la plana de Vic". Aquest viatge explica que els nivells d'ozó estiguin més disparats en zones allunyades dels principals focus d'emissió de contaminants com l'àrea metropolitana o el complex químic de Tarragona.

La portaveu d'Ecologistes en Acció, Maria Garcia, ha exigit una acció "dràstica" sobre els òxids de nitrogen i altres compostos per afavorir una reducció dels nivells d'ozó a tot el país. Calen mesures estructurals, ha defensat, i ha titllat d'insuficients les restriccions al trànsit als vehicles més vells que es posarà en marxa als accessos a Barcelona a partir de l'1 de gener. "S'ha demostrat que no estan vetats tots els vehicles més contaminants, sinó només els que no tenen enganxina perquè són els més vells, però el Dieselgate va demostrar que vehicles més nous són igualment contaminants".

Querol afegeix que per atacar el problema de l'ozó calen mesures no només sobre el trànsit (principal font d'emissions de NOx), sinó també sobre altres fonts de contaminació com el port de Barcelona, l'aeroport, i l'activitat industrial per garantir que es redueixin els nivells de contaminants precursors.

Nou pla per a la qualitat de l'aire

La Generalitat descarta cap pla específic per reduir l'ozó i subratlla que el futur pla per a la qualitat de l'aire 2020-2025 tindrà un apartat específic per abordar aquest problema. El text s'està redactant i sortirà a informació pública a principis de l'any que ve, segons la directora general de qualitat ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius.

Rius reconeix que el problema de l'ozó no té "una solució fàcil", però confia que el futur pla de restriccions als vehicles a Barcelona contribuirà a una millora dels nivells màxims que s'han vist aquest any.