Una quarta part del jovent és racista, sobretot contra els gitanos

BarcelonaSi bé la bona notícia és que el gruix de la joventut es presenta com a tolerant amb la societat multicultural, un preocupant 25% dels joves d'entre 15 i 29 anys a Espanya són racistes i xenòfobs i rebutgen els ciutadans gitanos, els procedents de l'Àfrica subsahariana i els del Marroc, per aquest ordre. Les dones tenen actituds i comportaments més cívics i empàtics amb les persones que tenen un aspecte físic diferent del seu.

El retrat de la joventut racista l'ha dibuixat el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut a les conclusions de l'informe Joves i racisme. Estudi sobre percepcions i actituds racistes i xenòfobes entre la població jove d'Espanya, a partir d'entrevistes a 1.200 joves d'entre 15 i 29 anys. De la investigació s'extreu que l'origen ètnic (42%), el sexe o el gènere (40%) i l'orientació sexual (39%) són els tres motius principals pels quals es discrimina, molt per davant de la discriminació per país o lloc d'origen i els trets racialitzats.

Els gitanos com a col·lectiu són la diana dels racistes, tot i que la subdirectora del centre, Anna Sanmartín, ha detallat que es tracta d'una discriminació força invisibilitzada, ja que la majoria dels enquestats apunten en un primer moment a afrodescendents i magribins. "Les dades mostren el contrari", conclou.

L'antigitanisme s'explica perquè una quarta part dels joves diuen que no els voldrien com a veïns, en un percentatge similar als que estan en desacord amb el fet que tinguin responsabilitats a les feines o fins i tot que siguin mestres i professors. També es rebutja que un gitano sigui policia o alcalde, en aquest cas per més del 30% de la joventut enquestada. La discriminació també es dona en les relacions personals, tot i que provoca menys rebuig: un 16% dels joves asseguren que preferirien no tenir una parella gitana, i els gitanos són els menys valorats a l'hora de triar una amistat.

També són majoria, el 57,2%, els joves a qui els semblaria bé que persones de qualsevol dels col·lectius lideressin un ajuntament, tot i que continua havent-hi un rebuig considerable que ocupin posicions de poder, una oposició que creix a mesura que augmenta el prestigi del lloc pel qual es pregunta, segons Sanmartín.

A diferència dels trams d'edat, en què no s'aprecien grans diferències, l'informe sí que assenyala que entre homes i dones sí que n'hi ha. Ells són, per línia general, els que mostren "opinions clarament racistes", coincidint que també són ells els que més se situen en la ideologia de l'extrema dreta, xenòfoba, racista i homòfoba. Per contra, la majoria de les dones mostren uns valors clarament "antiracistes".

¿I qui en té la culpa, d'aquests discursos racistes? Per als joves, els responsables són alguns mitjans de comunicació que repeteixen missatges i discursos amb imatges estereotipades de la immigració. Amb menor mesura, 10 punts per sota, assenyalen les propostes xenòfobes dels partits d'extrema dreta, tot i que un dels aspectes que més han sorprès els investigadors és que quatre de cada 10 joves situa directament les persones migrades com l'arrel del problema, ja que els retreuen que no volen adaptar-se a la societat que els acull.

Diversitat i racisme

L'informe arriba a una conclusió aparentment contradictòria quan creua les variables d'actituds racistes amb diversitat social. D'una banda, aquells joves que han anat a una escola amb alumnat divers o que viuen en un barri amb un veïnat també divers són els que mostren un comportament xenòfob i discriminatori, mentre que els nois que comparteixen amistat amb minories discriminades són els menys racistes.

Per als investigadors, una hipòtesi és que aquells que perceben que han triat conèixer i tenir relacions afectives amb les minories tendeixen a millorar la percepció que tenen del col·lectiu i són els que més disposats estan també a defensar opinions antiracistes, enfront dels que topen amb la diversitat per obligació. Per a Sanmartín, això és perquè els barris on es percep "una diversitat més gran" són els més empobrits, i això genera una sensació de "competència" a l'hora d'accedir als recursos.

L'informe relaciona també les persones que han patit discriminació i les que l'han exercit. Així, el percentatge de joves que afirmen haver presenciat diferents formes de comportaments racistes (des de burles a agressions físiques) està entre el 32,6% per a agressions físiques i aproximadament el 50% per burles o insults a les xarxes socials. Pel que fa als que han patit racisme, el 14% han estat víctimes d'agressions físiques i el 24% de burles o insults en espais públics presencials. A més, gairebé un 6% asseguren haver exercit violència masclista.