“La qualitat d’un sistema educatiu té com a sostre la qualitat dels seus mestres”

BarcelonaA l’ARA hem rebut molts comentaris, que barregen preocupació i decepció, arran de la notícia que vam publicar sobre el fet que la meitat d’estudiants que volen accedir a un grau d’educació no han superat les proves d’aptitud personal (PAP). La dada és molt alarmant perquè indica que hi ha estudiants de batxillerat o de grau superior que tenen un nivell molt qüestionable, tant si es volen dedicar a ser mestres com si no, i perquè evidencia que els que trien ser docents no són, almenys majoritàriament, els estudiants més competents.

En un revelador informe fet fa més de 10 anys, la consultora McKinsey va comparar les polítiques que havien implantat els sistemes educatius més avançats del món i va arribar a tres conclusions: que cal equitat perquè la qualitat del sistema arribi a tots els nens i nenes, que l’única manera de millorar els resultats és millorant la instrucció i la relació entre docents i alumnes i que “la qualitat d’un sistema educatiu té com a sostre la qualitat dels seus docents”. És per això que, més enllà de com els futurs docents es formen un cop entren a la universitat, també és fonamental com es fa aquest filtratge previ.

40 anys dolents

En aquest sentit, l’informe, que ha servit sovint de referència a l’hora de plantejar canvis en la selecció dels mestres i professors, també apuntava que una decisió errònia en la selecció del professorat “pot derivar en 40 anys de mal ensenyament”. Malgrat que Espanya ja acumula vuit lleis educatives precisament en 40 anys, no s’han fet grans reformes en aquest sentit.

De fet, Catalunya és ara per ara l’única comunitat autònoma que filtra d’alguna manera els aspirants a mestre abans d’arribar a la universitat, amb l’objectiu de garantir un nivell mínim als mestres i prestigiar-ne l’ofici. Aquest filtre són les PAP, implantades des del 2017, i que avaluen la competència comunicativa i el raonament crític dels estudiants. Uns anys abans, el 2013, ja s’havia establert un primer sedàs reclamant als nous matriculats a educació infantil o primària una nota mínima de 4 a català i castellà a la selectivitat i una mitjana de 5 entre les dues matèries. Un de cada deu aspirants en va quedar fora. Fins aleshores, per estudiar per ser mestre es necessitava aproximadament un 6 a les universitats públiques i els que no tenien la nota de tall necessària podien recórrer a alguna universitat privada.

Espanya és dels pocs països a Europa que no posen un filtre especial als que volen ser mestres. Segons el citat estudi, un terç dels països europeus tenen algun mètode específic per seleccionar docents. El primer que fan els més punters en educació (almenys, segons els estàndards i els rànquings mundials) és “atraure de forma constant la gent més capacitada a la carrera docent, cosa que porta, a la vegada, una millora dels resultats acadèmics”. És a dir, captar els millors a l’institut perquè siguin mestres.

Com ho fan? L’estudi diu que fent processos “altament selectius” per escollir els aspirants més apropiats i donant bons salaris. De fet, ja d’entrada es recluta “el primer terç de cada promoció”: el millor 5% d’estudiants a Corea del Sud, el 10% a Finlàndia i el 30% a Singapur o Hong Kong. A la majoria d’aquests països els aspirants a mestres fan proves pràctiques o entrevistes personals abans d’entrar a la universitat. És com si les PAP només les fessin els estudiants amb les mitjanes més altes i que, després, es tingués en compte com tracten els infants o si tenen experiència prèvia de monitors.

Canvis a les PAP

El departament d’Educació s’ha obert aquesta setmana a fer canvis a les PAP i, malgrat que no ha donat més detalls, ja fa temps que es treballa per incorporar alguna prova, com una entrevista personal, per avaluar l’empatia o l’assertivitat dels candidats. “Necessitem els millors mestres i no abaixarem l’exigència de les proves, però hem de veure com reformem el seu funcionament”, va dir el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray.

Ara bé, que els millors expedients al batxillerat siguin mestres (o s’ho pensin) no resoldria per si sol el nivell dels docents ni del sistema educatiu en general. El mateix estudi McKinsey apunta altres potes importants: qui pot ser docent a secundària (a Espanya, qualsevol graduat amb el màster del professorat), quina formació universitària es dona als mestres i quina inversió en educació fan les administracions.

El sistema educatiu finès, considerat un dels millors del món, té com a pal de paller la formació docent. Per ser mestre cal superar un procés molt exigent i la nota mitjana de batxillerat i de la selectivitat ha de ser de 9 sobre 10. A més, es fa un examen nacional (es pregunta per l’experiència amb infants) i després cada universitat fa la seva pròpia prova (resumir un llibre, cantar o dibuixar o fer una petita classe a un grup d’infants). Un cop a la universitat, els estudiants fan pràctiques des de 1r.

Singapur, que fa temps que ocupa les primeres posicions al rànquing PISA, tria el 30% d’estudiants amb les millors qualificacions per ser mestre, fins al punt que només 1 de cada 6 passa les proves. Han de demostrar els seus coneixements i també han de fer una pràctica. Quan comencen la universitat, els estudiants d’educació cobren un petit salari. El país dedica molts recursos a la formació, i així estudiar per mestre s’ha convertit en una opció atractiva i d’alt estatus social.

Estònia va ser una de les grans revelacions als últims informes PISA. Aquest país bàltic també ha aconseguit triar els estudiants més talentosos per ser mestres amb dues idees clau: ha augmentat els salaris en els últims anys i ha donat molta autonomia als mestres i professors dels centres. I també als directors, que tenen força marge per contractar els professionals que volen. Estònia és un dels països on l’entorn socioeconòmic influeix menys en el rendiment dels alumnes.

Segons l’estudi de la consultora McKinsey, el Regne Unit és el país que més ha canviat el seu procés de selecció de docents en els últims anys. Ho ha fet a partir d’una estratègia pionera basada en tècniques de màrqueting i reclutament, que ha convertit la docència en la professió més popular entre els estudiants de grau i ha elevat l’oferta de candidats qualificats. També s’ha facilitat l’entrada als aspirants amb experiència en feines infantils. A la universitat, fan més hores pràctiques.