Natalia Ferrari: “Ser puta és tractar amb la vulnerabilitat humana”

Natalia Ferrari assegura que està acostumada a llegir la gent, i la seva mirada, d’ulls grossos i inquisitius, en dona fe. Viu a Barcelona des dels 11 anys, i als 20 va deixar la feina en un museu per establir-se com a prostituta independent: només treballa per a ella mateixa. Diu que pel camí s’ha desfet de molts prejudicis que tenia sobre la professió, els mateixos que ara intenta desmuntar amb la seva experiència.

Per què va decidir treballar de prostituta?

Vaig començar a masturbar-me quan era molt petita, amb 8 anys, i sempre m’ha semblat molt interessant que et paguin per practicar sexe. Ja d’adolescent vaig tenir accés a la pornografia, i veia el sexe com un acte d’alliberament. Als 17 anys vaig començar a treballar en un museu, i als 20 ja estava farta que la feina em consumís tot el dia i tota l’energia.

I va decidir canviar.

Volia tenir temps per fer el que m’agradava, que era l’activisme pels drets dels animals. Així que vaig començar a mirar opcions que m’oferissin condicions de vida laborals diferents. Un dia vaig plantejar al meu entorn que volia deixar la feina per ser prostituta, i una de les meves amigues em va confessar que ella portava un any dedicant-s’hi en secret. La seva experiència és el que em va fer decidir-me. Hi ha dies que no tinc ganes de treballar i ho he de fer igualment, però la prostitució em permet tenir més temps lliure.

¿Com recorda la seva primera experiència?

Va ser molt agradable i em va fer desaparèixer molts prejudicis. Se sol crear aquest retrat del client de la prostitució com un home dolent i agressiu. Esclar que hi ha homes dolents i agressius, però per què només els assenyalem quan es tracta de la prostitució? He après que hi ha homes que potser busquen dones vulnerables per aprofitar-se’n, però també que hi ha clients que accepten els teus límits. A les meves cites qui té el control soc jo, no els clients. Deixo molt clares les normes i les coses que passaran.

No deu ser el cas de moltes dones que són forçades a prostituir-se.

Jo defenso que el problema no és la prostitució, és el masclisme. Estic d’acord amb moltes de les preocupacions del sector abolicionista. Volen una societat en què els homes no puguin utilitzar i abusar de les dones com vulguin, i jo també. Tenim la imatge que la prostituta sempre és la dona vulnerable, però la meva experiència i la de les meves companyes em demostra que no és així. Hi ha dones així? Sí, prostitutes i també cambreres, com en qualsevol altra professió. Quan ens agredeixen és perquè som dones, no perquè siguem cambreres o prostitutes.

Quins altres prejudicis sobre la prostitució considera que no s’ajusten a la realitat?

La idea que les prostitutes no volem estar amb els clients o que ens fan fàstic, per exemple. Hi ha moments que sí, o persones que sí, però escollim la feina perquè ens interessa i perquè estem d’acord amb les condicions. Quan treballava al museu havia de somriure a persones quan no em venia de gust. Segur que tothom a la seva feina algun dia ha de fer coses que no li venen de gust. Quina diferència hi ha? Ara tinc molt més poder de decisió.

Es declara feminista. Què els diu a aquells que diuen que és incompatible amb el fet de ser prostituta?

Per què està bé pagar una dona perquè netegi casa meva, cuidi els meus fills o em tregui les durícies dels peus, però està malament que jo cobri per compartir la meva intimitat sexual? O qualsevol altre servei: que et serveixin el menjar, que et facin un massatge, que estiguis malalt i et cuidin... Per què només és masclista quan implica sexe?

Potser perquè inclou intimitat? Vostè per què creu que és?

Ara també estic compartint la meva intimitat amb tu. Se solen santificar els cossos de les persones, sobretot els genitals i en especial els de les dones. I crec que és un error. Jo no perdo la meva ànima perquè algú em toqui els genitals, o potser fins i tot m’agrada, o m’és indiferent. La intimitat emocional i sexual depèn de la persona. No podem tractar les persones com si fossin calcomanies. Hem d’obrir una mica més la ment i entendre que potser el que tu no escolliries és bo per a altres persones. I entendre que les coses dolentes que passen a la prostitució, com l’explotació, el tràfic de persones, les estafes o les agressions, no ens passen per ser prostitutes, ens passen per ser dones. Considero que és possible donar drets a les prostitutes mentre alhora es lluita per erradicar tots aquests problemes.

A les xarxes assegura que ser prostituta l’ha empoderat. De quina manera?

Ser prostituta m’ha fet ser més forta, més intel·ligent, més capaç. M’ha fet millor com a persona. M’he conegut a mi mateixa en situacions que normalment no et trobes. Per a mi, ser prostituta és tractar amb la vulnerabilitat humana. Em trobo amb clients de tot tipus, però la majoria estan en una situació vulnerable. Molts se senten insegurs pel seu cos, per les seves habilitats sexuals, socials, etcètera. Ser puta m’ha permès fer sentir bé la gent. Tothom en surt més content. Per un moment estàs en una situació en què ningú et jutja, i ningú et demana res més enllà del respecte bàsic. Quin és el problema, si les dues parts hi estan d’acord?