Els 6 punts polèmics del nou consorci sanitari de Lleida
1. Canvi incert
El sistema sanitari català està immers en diferents projectes de col·laboració entre serveis, també a Tarragona i Girona, però el consorci lleidatà serà la primera experiència que cristal·litza en una unificació formal entre institucions, i, a més a més, en un àmbit territorial ampli. A Catalunya ja hi ha una dotzena de consorcis sanitaris públics, però, com que no s’ha fet mai res de semblant, i Salut no amaga la intenció de seguir avançant cap a un model de gestió únic, els resultats de la fórmula aplicada a Lleida poden marcar el futur del model de gestió.
2. Condicions laborals diferents
La fusió comportarà que convisqui personal amb diferents figures contractuals. A l’ICS predomina el personal estatutari, mentre que a GSS el personal és laboral. Els nous contractes que es facin seran laborals i, per tant, els treballadors funcionaris aniran desapareixent progressivament perquè no està previst contractar-ne més. Les autoritats sanitàries treuen ferro a aquesta situació, perquè en centres com l’Hospital de Santa Maria la convivència es produeix des de fa anys, i a més a més asseguren que ningú perdrà les condicions laborals actuals amb la unificació. Però els representants dels treballadors creuen que la carrera professional -i les remuneracions associades- se’n ressentirà, que les unificacions posaran en perill llocs de treball i que, en qualsevol cas, s’igualaran els salaris a la baixa perquè també es faran menys guàrdies. Addicionalment, critiquen que hi haurà més contractacions discrecionals, sense tenir en compte el mèrit o la lliure concurrència.
3. Control pressupostari
El canvi normatiu implica que la nova institució seguirà una gestió de comptes convencional, amb guanys i pèrdues, i no una gestió pressupostària amb un control a priori. L’ICS assegura que aquest mètode permetrà al consorci actuar amb més agilitat i adaptar-se millor als canvis no previstos. Els crítics, per la seva banda, veuen en la figura del consorci un model de gestió més opac, més difícil de controlar i que no retrà comptes com l’ICS. Salut recorda que el consorci se sotmetrà a la legislació vigent, malgrat que admet que hi pot haver desconfiança pels escàndols de corrupció en la sanitat dels últims anys.
4. Privatització
Els grups que s’oposen al consorci hi veuen una privatització encoberta de la sanitat i critiquen que obre la porta a l’entrada de capital no públic. Els promotors ho neguen amb rotunditat, diuen que la suma de dues empreses públiques només pot generar una nova institució pública i expliquen que l’hospital de la Seu d’Urgell -privat- en quedarà fora. Segons els estatuts preliminars, sí que podrien formar part del sistema sanitari entitats privades sense ànim de lucre, però només amb el vot unànime del patronat, on el CatSalut i l’ICS sumen el 80%. El consorci com a tal estarà regit pel dret públic i no podrà sortir a concurs.
5. Multiplicació de càrrecs
Un altre punt polèmic és que una nova estructura generi duplicació de càrrecs i que, al final, hi hagi més directius que no pas ara. Un cop més, els promotors del consorci ho neguen i asseguren que la intenció és exactament la contrària, reduir l’organigrama i agilitar la presa de decisions. El dubte, doncs, és saber on aniran a parar els càrrecs intermedis de cada centre.
6. Una institució extra
Per què en comptes de crear una nova estructura no s’unifiquen totes sota el paraigua públic de l’ICS? Salut creu que el consorci permet mantenir el més positiu de cada institució sense renunciar a res. Els crítics recorden que ja hi ha set empreses públiques, a part de l’ICS, i que totes mantenen una estructura pròpia.