El gran espai verd de l’Eixample té els dies comptats

BarcelonaN’hi ha prou mirant qualsevol imatge aèria de Barcelona per constatar que a l’Eixample, la gran zona central de la ciutat, el color verd hi juga un paper testimonial. Les xifres ho confirmen: es tracta del districte més dens de Barcelona i en el que la ràtio de metres quadrats de verd per habitant és més baixa, només 1,85 metres per cada veí. L’obertura provisional de l’espai que va deixar lliure el convent de les Germanetes dels Pobres, prop de 5.000 metres quadrats a la confluència entre els carrers Borrell, Consell de Cent, Viladomat i Diputació, ha posat la mel als llavis a alguns veïns. Estaven avisats que es tractava d’un projecte temporal, però ara hi veuen l’oportunitat de guanyar el gran pulmó verd que els falta. Per això demanen no omplir-lo d’edificis.

Hi ha, però, altres plans pactats prèviament entre l’Ajuntament i representants veïnals per a aquest macroespai, que es convertirà en un pol d’equipaments. A banda del verd, aquesta és l’altra gran mancança del districte. Per exemple, està previst donar sortida a l’Institut Viladomat, que ha començat a funcionar en barracons al carrer Consell de Cent i està previst que el setembre del 2018 ja sigui a la nova ubicació. L’illa de Germanetes també ha d’acollir una promoció de pisos socials i una altra per a gent gran, una escola bressol i un casal d’avis, a més de mantenir, això sí, els Jardins d’Emma de Barcelona, que continuaran tal com ja estan. Germanetes, doncs, guanyarà verd i espai lliure per a l’Eixample, però no en la gran proporció que té ara amb la seva urbanització provisional i més si s’hi sumessin els espais ja reservats.

En total, el consistori va invertir 650.000 euros en l’obertura temporal d’aquest macroespai, que es va inaugurar el mes de maig passat i inclou des de pistes esportives fins a horts, jocs infantils i taules de ping-pong. L’espai el manté, al costat de Viladomat, l’entitat Recreant Cruïlles, que va impulsar la recuperació veïnal de Germanetes i que s’ha erigit com un dels projectes emblema de l’autogestió veïnal a Barcelona.

L’institut no pot esperar

Des de fa uns mesos, un sector del veïnat ha engegat la reivindicació per no perdre l’espai alliberat i demanen a l’Ajuntament que busqui ubicacions alternatives per als equipaments. Especialment, per a l’Institut Viladomat, necessari per atendre la demanda de la zona i on aquesta petició ha caigut com una galleda d’aigua freda. Els problemes tècnics ja han endarrerit un any la previsió de trasllat de les aules a la seva ubicació definitiva, cosa que obligarà l’institut a créixer, el curs vinent, en una nova planta de barracons. Des de l’associació de famílies (AFA) del centre, Neus Quimasó defensa que el fet que aquesta reivindicació arribi en aquest punt del procés, quan tot ja estava discutit, és “trampós i demagògic” i que qualsevol canvi d’ubicació de l’institut posaria en perill la seva continuïtat.

“Tenim clar que s’han de fer tots els equipaments com estaven previstos, són una necessitat del barri i continuarem treballant per trobar espais verds”, defensa la regidora del districte, Montserrat Ballarín (PSC). El conseller de districte de l’Eixample de BComú, l’urbanista Francesc Magrinyà, que va ser un dels integrants del moviment veïnal que va aconseguir la recuperació de Germanetes i que es va oposar a la construcció de pisos, assumeix ara que el govern tirarà endavant el projecte de Germanetes tal com està aprovat i com també el defensa l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample.

“Fer els equipaments és una reivindicació de les de sempre i els que demanen aturar el pla són una minoria”, assegura la vicepresidenta de l’entitat veïnal, Sylviane Dahan, que admet que el barri té mancances tant de verd com d’equipaments, però defensa que no tot es pot tenir en el mateix espai. Per això, demana plans alternatius per alliberar espai verds. L’estratègia del govern municipal, com apunta Magrinyà, passa per guanyar verd a l’Eixample per altres vies: per l’extensió de la xarxa de carrers pacificats -eixos com el que es vol dibuixar, per exemple, al carrer Consell de Cent- i per la concepció de l’avinguda de Roma com un gran parc, “el Central Park de Barcelona”.

Argumenta que els 5.000 metres quadrats de Germanetes es compensaran amb el pla previst de pacificar els trams de Consell de Cent i Borrell que queden més a prop d’aquest espai -seguint l’estil del tram baix del carrer Enric Granados, és a dir, amb plataforma única-, i amb l’expulsió de trànsit de la resta de trams d’aquests dos carrers per mitjà de canvis de sentit que els inhabiliti com a vies de pas.

Places a les cantonades

Es preveu, també, guanyar una nova plaça a la confluència de Consell de Cent i el carrer Borrell seguint l’esquema del que ja s’ha anunciat a l’entorn del Mercat de Sant Antoni. De manera imminent, de fet, s’ha d’obrir el procés participatiu sobre la pacificació del carrer Consell de Cent fins al Parc de Joan Miró.

Els veïns que defensen el manteniment de Germanetes com el gran parc que li falta a l’Eixample, en canvi, tenen en ment tota una altra sèrie de propostes, que passen perquè el consistori adquireixi espais alternatius on aixecar l’institut. Accepten que és urgent construir-lo, però creuen que això és compatible amb mantenir el gran parc. “¿Ara que ja tenim l’espai alliberat l’omplirem d’edificis?”, es demana l’arquitecte Alfons Santamaria, que, de fet, és vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns però no comparteix la posició oficial. Demana fer una reflexió global sobre l’Eixample i mirar, per exemple, si la possible ampliació de l’Hospital Clínic a l’Escola Industrial -que encara no ha avançat- pot permetre al consistori recuperar el solar del carrer Provença on hi havia l’antiga caserna de Bombers i edificar allà els equipaments, o bé buscar espais amb un tipus de qualificació que faciliti a l’Ajuntament expropiar-los. Creu que fins ara l’urbanisme s’ha fet “a pedaços” al districte i que cal una reflexió global, que indulti el verd de Germanetes, sense retardar la construcció d’equipaments.