Pujar al bus o baixar al metro continua sent una odissea per a les persones amb discapacitat

BarcelonaEdificis públics amb una entrada no accessible, amb una rampa massa inclinada o amb ascensors tan petits que no hi cap ni una cadira de rodes. Són algunes de les denúncies que l’any passat va rebre l’Ecom, una entitat de persones amb discapacitat física o orgànica que defensa el seu dret a dur una vida independent. En el seu radar sobre la vulnerabilitat d’aquests drets, l’associació ha detectat que dos terços de les queixes que rep són contra les administracions públiques, en especial d’organismes dependents de la Generalitat, per davant dels ajuntaments. Molt per sota, un 9% dels casos, són per desacords amb comunitats de veïns, sobretot per la negativa dels altres propietaris a pagar reformes d'accessibilitat als espais comuns (també les piscines).

Malgrat la renovació de la flota d’autobusos i de combois, el transport públic continua sent una gran assignatura pendent per al col·lectiu amb discapacitat. La situació és especialment greu fora de les conurbacions urbanes, amb menys oferta, o quan, per exemple, es produeixen incidències ferroviàries i s’ignora que els serveis alternatius estiguin adaptats. Per això, l’entitat reclama que la xarxa de transport es posi al dia eliminant les barreres arquitectòniques i fent un bon manteniment de plataformes i ascensors per evitar que estiguin fora de funcionament durant setmanes o fins i tot mesos, com ha passat en alguna ocasió en estacions molt concorregudes.

En segon lloc, apareixen els problemes d’accessibilitat a edificis i els obstacles urbans a les voreres –estretes o sobreocupades d’elements com les terrasses, a banda dels aparcaments indeguts–. Entre les queixes es repeteixen any rere any la poca consideració que els consistoris tenen en organitzar actes festius i populars, ja que en molts casos no preveuen per al col·lectiu llocs amb bona visibilitat i so o un espai per a les persones amb cadira de rodes. Capítol a banda mereix la queixa per la falta de parcs infantils inclusius per a totes les criatures, cosa que deixa les que tenen problemes de mobilitat sense poder jugar. 

Durant l’any passat, l’Ecom va registrar 226 vulneracions, tot i que només en 75 dels casos es va formalitzar una denúncia. “Les persones amb discapacitat creuen que no serveix per a res denunciar”, subratlla Marta Alonso, tècnica de l'Ecom.