La pujada del lloguer fa més difícil tornar a tenir una llar

Barcelona“Cada vegada estem atenent més persones que estan treballant”. Ho explica la directora de la Fundació Mambré, Meritxell Collelldemont, que assegura que una part dels seus usuaris “no tenen cap problemàtica social, sinó una problemàtica econòmica: necessiten un lloc on viure per un preu just segons el seu salari”. La Fundació Mambré, que ofereix pisos a Barcelona per a les persones sense llar, ha fet créixer els últims dos anys el seu programa d’habitatges compartits per a la gent que necessita un espai a un preu assequible. “Amb la baixada dels sous i la pujada del preu del lloguer [tant a Barcelona com a la seva àrea metropolitana] es fa incompatible accedir a un habitatge”, lamenta Collelldemont. Per això l’entitat ofereix uns pisos compartits “a un preu raonable”: els usuaris no destinen més d’un 30% dels seus ingressos a pagar l’habitatge i la resta del cost l’assumeix la Fundació.

“Volem que, amb el que estan guanyant, puguin viure i tinguin un espai”, relata la directora. “Són persones que tenen ingressos, fins i tot procedents del mercat de treball, però que amb els diners que cobren no poden accedir a un pis ni a una habitació de lloguer”, afegeix. Collelldemont explica que alguns dels usuaris abans havien pagat per tenir una habitació, però que el preu no permetia utilitzar la cuina o el lavabo lliurement. Amb els habitatges compartits, la Fundació Mambré també vol oferir uns pisos en condicions “dignes”.

Allarguen els processos d’inclusió

La directora de l’àrea d’inclusió i pobresa de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Núria Salas, alerta que els usuaris que estan en processos d’inclusió han fet els seus plans de treball i els han cobert correctament, i, per tant, “podrien ser persones autònomes amb el seu habitatge i economia”. “Però com que no troben recursos de sortida al mercat immobiliari encara els hem d’atendre”, remarca. Per exemple, el preu que es demana a Barcelona o a l’àrea metropolitana per a una habitació de lloguer “molts dels usuaris que cobren la renda garantida de ciutadania [RGC] no el poden assumir”, subratlla Salas. Aquesta dificultat per accedir a una llar també provoca que les entitats es vegin obligades a atendre els usuaris durant un període de temps més llarg. “No tenir un habitatge digne fa que les persones siguin en una situació de vulnerabilitat i puguin tornar a recaure”, apunta.

Però la pujada del preu del lloguer a Barcelona i la seva àrea metropolitana no només ha tingut impacte en les persones, sinó també en les mateixes entitats socials. Salas explica que l’ABD té un pis de lloguer a Ciutat Vella on atén persones amb VIH en risc d’exclusió. Fa uns mesos, el contracte de lloguer s’acabava i els propietaris proposaven un increment del 40% del preu del lloguer: “Això va posar en risc un servei que tenim des de fa més de 15 anys”. Al final, amb recursos de finançament i una negociació amb els propietaris -que van reduir una part de l’augment proposat-, l’entitat podrà continuar un any més al pis.

Cada cop més diners al lloguer

“No és un cas aïllat. Ens hi trobem cada vegada que hem de renovar un contracte de lloguer”, avisa Salas, que afegeix que la situació “posa en risc els serveis residencials per a persones que no poden accedir a un habitatge de cap altra manera”. “Els propietaris estan disposats a renovar-nos perquè estan satisfets, però també tenen la sensació que, si no demanen un increment, estan perdent l’oportunitat de guanyar més diners”, assegura Collelldemont, que subratlla que, a mesura que passa el temps, els diners que han de destinar a pagar el lloguer “van pujant”. Per això les entitats són conscients que, si el preu del mercat immobiliari a Barcelona continua a l’alça, hauran de buscar alternatives.