Zoido accepta fixar una data per a la Junta de Seguretat

BarcelonaEl govern espanyol ha cedit i acceptarà finalment fixar una data per a la Junta de Seguretat de Catalunya, que el president Carles Puigdemont va convocar unilateralment dimarts a falta de resposta de l’Estat. El Ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha escrit aquest dimecres una carta al conseller Jordi Jané en què li demana una reunió dels seus equips per posar una data i un ordre del dia a la Junta. El ministre ha al·legat avui, en la sessió de control, que no podia assistir a la cita convocada per la Generalitat –el president preveia fer-la el 3 de juliol– perquè li coincideix amb una reunió de ministres de l’Interior, però que estava en negociacions amb Jané per fixar la data. “No es pot fer de manera unilateral”, han remarcat fonts de l’executiu espanyol.

Per part de la Generalitat, el president Puigdemont ha celebrat en una compareixença a l’Ampolla (Baix Ebre) que el govern espanyol hagi “rectificat” sobre la necessitat de celebrar la reunió després de mesos “d’insistir” i arribar a proposar fins a sis dates. El president, però, ha deixat clar que no acceptarà “cap dilació” ni a posar una data immediata, ni a canviar l’ordre del dia pactat des de fa mesos. “Sembla que ha fet efecte la pressió del Govern però no calia fer esperar tant els ciutadans i posar en qüestió el compromís de l’Estat amb la seguretat dels catalans”, ha dit Puigdemont.

Per la seva banda, el conseller Jordi Jané ha afirmat en roda de premsa avui al matí a Barcelona que “la data de la reunió no ve d’un dia amunt o un dia avall” si es fixa “amb urgència”, i ha reclamat posar a l'agenda la data de la reunió aquesta mateixa setmana. Jané també ha explicat que, en la carta, el ministre “reconeix la necessitat que aquesta reunió sigui convocada”. “Creu que el moment ja és madur per seure”, ha celebrat.

Per què és important la Junta de Seguretat

El conseller ha recordat que fa 8 anys que la Junta de Seguretat no es reuneix, 2 des que el Govern actual la reclama, i va reiterar la urgència de la reunió per no posar en perill la seguretat del país. “El 40% de l’activitat que fan els Mossos al carrer és tasca antiterrorista. Només les hores extres que dediquem a aquests afers són 7 milions d’euros anuals”, ha dit. “Són molts recursos i moltes vides les que es posen en perill, en especial les dels policies que donen la cara, i cal que comptin amb les millors eines possibles”, ha reivindicat.

La policia catalana és l’única policia no local de l’Estat que no forma part del Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i tampoc té accés directe a l’Europol, al contrari que l’Ertzaintza. “Necessitem arribar a acords, per exemple, per poder fer persecucions en calent a través de la frontera de França. L’Ertzaintza pot perquè ha tingut la seva Junta de Seguretat”, ha il·lustrat avui Jordi Jané. A tot plegat cal afegir-hi, a més, la mala maror causada pel veto del govern espanyol a la convocatòria de 500 noves places per als Mossos que, enmig d’una alerta terrorista de nivell 4, l’Estat vol limitar a 50 nous efectius.