Puigdemont tira pel dret amb la Junta de Seguretat

BarcelonaEl president, Carles Puigdemont, ha convocat unilateralment la Junta de Seguretat de Catalunya per a la primera setmana de juliol. Després de vuit anys sense reunir-se i de dos anys de reclamació insistent del conseller d’Interior, Jordi Jané, al govern espanyol per acordar una data, el president ha decidit tirar pel dret. Així ho va anunciar ahir la consellera portaveu, Neus Munté, a la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Mentrestant, Jané ho comunicava també als caps dels grups parlamentaris. Enmig d’una alerta terrorista de nivell 4, la negativa fins ara de l’executiu espanyol de reunir el principal òrgan de coordinació policial amb el govern català ha indignat Jané i ha fet saltar Puigdemont.

La tensió entre els dos executius va arribar al punt àlgid abans-d’ahir amb la visita del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, a Barcelona. Va assegurar que els Mossos d’Esquadra comparteixen “en règim d’igualtat” amb la resta de cossos de seguretat de l’Estat les informacions sobre antiterrorisme a les reunions de la taula d’alerta terrorista. Tot i això, la policia catalana és l’única policia no local de l’Estat que no forma part del Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i tampoc té accés directe a l’Europol, al contrari que l’Ertzaintza. A tot plegat cal afegir-hi, a més, la mala maror causada pel veto del govern espanyol a la convocatòria de 500 noves places per als Mossos.

3 de juliol

Tot i això durant les últimes hores els dos executius han acostat posicions. Segons ha pogut saber aquest diari, ahir al matí el ministre Zoido va trucar al conseller Jané. El Govern confia que l’Estat participarà en la reunió i, per això, tot i que Puigdemont va anunciar ahir que preveia fer-la el 3 de juliol, podria ser flexible -dins un límit- amb una data que es pugui pactar amb el govern espanyol.

La reunió de la Junta de Seguretat també té relació amb el nombre de policies que hi pot haver a Catalunya i com s’han de pagar. És allà on s’hauria d’actualitzar la quantitat que el govern espanyol ha de pagar per finançar el cos. De fet, com que no es convoca des de fa vuit anys, no s’ha certificat el nombre de policies que es van desplegar entre el 2010 i el 2013. Això, avisava Jané en una carta del 10 de febrer de l’any passat al llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, havia causat un “deute acumulat” de l’Estat a la Generalitat de 264 milions d’euros. Si la xifra de mossos s’amplia, el deute també creixerà.

Segons l’Estatut, qui presideix la Junta de Seguretat és el president de Catalunya, i fonts del Govern mantenen que és ell, precisament per aquesta raó, qui té la potestat de convocar la reunió. Això vol dir que tindria la possibilitat legal de fer-ho encara que els representants de l’administració estatal no hi participin. El problema, amb tot, és que si no hi assisteixen serà impossible arribar a cap acord. O sigui: la reunió de la Junta només serviria per fer visible la manca de col·laboració de les autoritats estatals pel que fa a la seguretat de Catalunya. No es descarta que el ministre Zoido eviti venir i, en canvi, hi enviï un alt càrrec. En tot cas, és difícil que el Govern aconsegueixi tot el que reclama a la reunió, en el context polític actual.

Al Parlament s’han aprovat diverses mocions que reclamen la reunió de la Junta de Seguretat, incloent-n’hi una, del 20 d’octubre, presentada pel PP mateix. Els sindicats dels Mossos també pressionen el govern espanyol. La FEPOL va qualificar d’“absoluta irresponsabilitat política” el veto a les 500 places noves de mossos; l’SME es va declarar “perplex” i va dir que eren una “necessitat”, i l’USPAC va qualificar de “vergonya” que el govern espanyol “jugui amb la seguretat de tots els ciutadans”.