Puig creu que les reformes legals que prepara Fernández Díaz contra els violents "van en la bona direcció"

BarcelonaEl conseller d'Interior, Felip Puig, creu que les reformes legals que preparen els ministeris d'Interior i Justícia per combatre els violents "van en el bon sentit". Puig és partidari de sotmetre el Codi Penal a una profunda revisió per donar més eficàcia als cossos policials, fiscals i jutges en els delictes relacionats amb els desordres públics com els registrats el passat 29-M a Barcelona, durant la jornada de vaga general.

En una visita a Torredembarra (Tarragonès), Puig ha explicat que ara caldrà conèixer la lletra petita de les mesures anunciades aquesta mateixa setmana pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández-Díaz, perquè el departament pugui fer-hi, també, aportacions.

Puig ha insistit que quan apareixen fenòmens de violència urbana que afecten la llibertat, la seguretat i la convivència, s'ha de reaccionar amb l'aplicació de noves mesures. El conseller ha recordat que el Departament ja es va mostrar partidari d'efectuar tota una sèrie de reformes legals que permetessin donar més cobertura a l'actuació de policies, fiscals i jutges. També ha insistit que la voluntat és de garantir els drets de manifestació i reunió dels ciutadans, però amb la intenció "d'aïllar" els violents i "desemmascarar la certa connivència amb la violència que apareix en alguns moments en determinats àmbits".

El ministeri perseguirà els actes convocats expressament per provocar aldarulls i que s'acabin cometent

Els ministeris de l'Interior i de Justícia proposen endurir les mesures contra els violents a través de la modificació del Codi Penal i també d'altres lleis, com la d'enjudiciament criminal o la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Així, Interior vol incloure com a delicte de pertinença a organització criminal les accions que tinguin com a finalitat alterar greument l'ordre públic i les que, amb aquest objectiu, es concertin a través de qualsevol mitjà de comunicació, incloent-hi internet, i que s'acabin cometent.

Les reformes legals preveuen incloure com a delicte contra l'atemptat a l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, la resistència "activa o passiva gran", introduir com a modalitats d'escometiment les amenaces i comportaments intimidadors, els llançaments d'objectes perillosos i considerar com a agreujants la comissió d'aquests delictes amb ocasió de l'exercici del dret de reunió o de manifestació.

Segons elm inisteri, aquestes reformes legals inclouran mesures contra la difusió, propaganda o proselitisme d'aquest tipus de conductes criminals per mitjà de xarxes socials, internet o telefonia mòbil.