Publiquen el mapa més gran i detallat de la Via Làctia

BarcelonaMai com fins ara la comunitat científica havia tingut al seu abast tantes dades i de tanta qualitat de la Via Làctia, la nostra galàxia. La missió espacial Gaia, impulsada per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), ho acaba de fer possible després de recopilar dades durant 34 mesos per confegir el tercer lliurament del seu catàleg de dades. En el catàleg s’hi inclouen dades de 1.800 milions d’estrelles –la xifra més gran mai publicada–, que descriuen les seves característiques físiques, el seu cicle natural i l’evolució de la galàxia. A l’equip de l’ESA, format per 450 investigadors, hi han participat astrònoms i enginyers de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

El catàleg també inclou informació de fins a 150.000 asteroides, gairebé tots orbitant entre Mart i Júpiter. També aporta dades sobre la composició química d'uns 60.000 d’aquests asteroides. La informació sobre aquests cossos celestes i el seu seguiment ha de permetre detectar quins suposen un perill potencial de col·lisió amb la Terra, segons ha explicat en roda de premsa Carme Jordi, de l’ICCUB i codirectora de la participació catalana.

El conjunt de dades, obtingudes gràcies al satèl·lit Gaia, situat a 1,5 milions de km de la Terra i llançat a l’espai el 2013, permet dibuixar el mapa més gran i precís de la Via Làctia. Tot i que només informa de l’1% dels objectes que es calcula que hi ha a la nostra galàxia, el volum d’informació “és tan extraordinari” que qualsevol investigador del món podrà centrar-se en estrelles, asteroides, òrbites, composicions químiques o fins i tot en galàxies properes per obtenir-ne “informació rellevant”. El catàleg estableix posicions precises, variacions en la captació i emissió de llum en diferents espectres, propietats físiques i composició química, a banda de moviments, orígens i evolució de la galàxia.

Més enllà de les dades, que són rellevants per la seva magnitud, el tercer lliurament de Gaia aporta també una perspectiva qualitativa que podria significar un abans i un després en la recerca astronòmica. Les dades, en efecte, obren la porta a noves investigacions. “Els descobriments més importants vindran a partir d’ara”, ha assegurat Jordi. Com a punt de partida, a partir d’avui mateix s’han de publicar mig centenar d’articles científics, nou dels quals dedicats a valorar el potencial de les dades recollides pel satèl·lit Gaia, segons ha declarat el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, també en roda de premsa. El catàleg “obrirà les portes a una nova ciència” de la galàxia, ha assegurat.

Tenim 100.000 galàxies veïnes

Aquesta nova ciència comença per disposar d’una imatge de 170.000 anys llum de diàmetre amb un gruix relativament petit, de “només” 1.000 milions d’anys llum. És en aquesta franja on, teòricament, estaria la gran majoria d’estrelles conegudes a la nostra galàxia, entre les quals el nostre Sol i, òbviament, el nostre Sistema Solar. Les dades confirmen que el Sistema Solar està dins d’una mena de bombolla on la densitat de gasos i pols interestel·lar és relativament petita, cosa que afavoreix la visió de la Via Làctia. En canvi, entorpeix poder veure amb claredat la visió de galàxies pròximes. Els investigadors estimen que compartim veïnatge almenys amb 100.000 galàxies, algunes de les quals amb sistemes planetaris dels quals es coneix poca cosa.

Les dades també corroboren que la Via Làctia absorbeix altres galàxies de mida inferior, cosa que verifica que segueix evolucionant i creixent. Com que Gaia també dona informació de la velocitat amb què es mouen altres cossos celestes, ha estat possible determinar que hi ha uns 33 milions d’astres que s’acosten a la Terra o se n’allunyen. Part d’aquesta informació qualitativa ve donada per l’anàlisi dels espectres de llum i brillantor captada de 200 milions d'estrelles. “Ens dona informació de la composició química”, ha detallat Jordi. També ens informa de si “són més calentes o més fredes o la seva edat”.

De fet, Gaia també ha detectat petits canvis en la llum i la brillantor dels astres, cosa que denotaria canvis en la seva forma. Els investigadors expliquen que els canvis de forma recorden terratrèmols que modifiquen les capes més externes de les estrelles. Els terratrèmols estel·lars permetrien veure els efectes dels processos de fusió nuclear que es donen a l’interior de totes les estrelles. El nou catàleg de Gaia, configurat entre el 2014 i el 2017, detalla també que els astres més pròxims al nostre Sol són més rics en metalls, així com l’existència de 800.000 sistemes binaris, 156.000 asteroides i fins a 10 milions d’estels variables, a més de macromolècules, quàsars i galàxies pròximes. La pròxima missió de Gaia “no començarà abans del 2025”.