El PSOE carrega contra una iniciativa de diferents entitats al Congrés per a la igualtat lingüística a l'Estat

Els socialistes rebutgen el text original perquè consideren que és inconstitucional, però encara hi ha marge fins dijous per pactar una transaccional

Representants d'entitats socials en defensa del català, l'euskera, el gallec, l'asturià i l'aragonès amb líders polítics a les portes del Congrés.

MadridNou desacord entre el PSOE i el bloc de la investidura, així com amb la resta de partits independentistes al Congrés. Des del 14-F i sense una perspectiva electoral a l'horitzó s'han eixamplat els xocs entre el soci majoritari del govern de coalició de Pedro Sánchez i ERC i EH Bildu, com també el PNB. L'enfrontament s'ha escenificat aquest dimarts amb el debat d'una iniciativa presentada per diferents entitats en defensa de les llengües cooficials, que reclamen que hi hagi igualtat lingüística a l'Estat. Es tracta d'una proposició de llei –no d'obligat compliment– en què s'insta el govern espanyol a garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, tant en el terreny de l'administració com el de la justícia. Però la proposta ha xocat amb els recels del PSOE, que considera el text inconstitucional i que ha tancat la porta a pactar una esmena transaccional, tot i que hi ha marge per negociar fins dijous, quan es produirà la votació al Congrés.

La iniciativa ha portat justament aquest dimarts representants de la Plataforma per la Llengua, Òmnium, el CIEMEN, A Mesa pola Normalización Lingüística, Kontseliula, Iniciativa pol Asturiano, Nogara i Acció Cultural del País Valencià a defensar la igualtat lingüística a les portes del Congrés. Però a la tarda han topat, durant el debat a la cambra, amb les reticències del PSOE. El diputat del PSC, Marc Lamuà, ha brandat un argument recurrent per part del govern espanyol i els socialistes quan no volen tirar endavant una mesura: assenyalar que genera "inseguretat jurídica". Al seu parer es tracta d'una iniciativa que és impossible que "fructifiqui", per molt que es negociï una transaccional. "Hem estat a punt d'arribar a un acord i saben que el nostre límit era la Constitució. Ens queda una amarga sensació que l'únic que volien era una confrontació estèril sobre les llengües", ha dit Lamuà davant la sorpresa d'EH Bildu, que és qui ha defensat la proposició no de llei, ja que assegurava que es continuaria negociant fins dijous. De fet, fonts del partit abertzale assenyalen que encara és possible un acord.

Crítiques a EH Bildu

Per a Lamuà, s'està demanant al govern espanyol un "salt mortal, que no s'actuï d'acord amb la llei", quan segons la portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, l'únic que demana la proposició no de llei és que es compleixin els actuals tractats que té ratificats Espanya i també les advertències reiterades del Consell d'Europa perquè garanteixi els drets dels ciutadans que parlen català, euskera, gallec, aragonès i asturià. De fet, els socialistes han traslladat el debat lingüístic a un debat de fons sobre si donar suport a EH Bildu o no, i han assegurat que "han pagat cars els acords" amb els abertzale amb "dures crítiques" de la resta de l'oposició.

En aquest sentit, Aizpurua ha demanat al govern espanyol que "no perdi l'oportunitat de demostrar que la defensa d'un estat plurilingüe no és només fum i que prengui mesures" per protegir les llengües cooficials. Al seu torn, el diputat cupaire Albert Botran ha recordat que un 38% dels diputats del Congrés provenen de territoris amb una llengua cooficial i un 45% si es tenen en compte també els d'Astúries i l'Aragó. La iniciativa té el suport també d'ERC, Junts per Catalunya, el PDECat, el PNB, Compromís, Més País i Unides Podem, el soci de coalició de Sánchez. Les entitats han assenyalat de bon matí que tenien l'esperança que acabés prosperant, però que en cas de no fer-ho seguiran insistint "tants cops com faci falta".

stats