SANITAT

Els psicòlegs reclamen més presència als ambulatoris i a les escoles

Professionals, universitats i organitzacions científiques s’uneixen per fer més accessibles les teràpies

TERÀPIA A L’ESCOLA
 Els sindicats denuncien que els equips de psicopedagogs s’han retallat un 20%.
Lara Bonilla
24/04/2015
3 min

BarcelonaLa depressió, els trastorns d’angoixa i els problemes de salut mental lleus, en general, són el dia a dia a les consultes dels centres d’atenció primària. Segons dades del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, al voltant d’un 30% de les consultes estan relacionades amb algun problema psicològic. Però alerten que falten professionals al sistema públic per fer front a aquesta demanda. Els metges de família, que són els que atenen en primera instància aquests pacients, comparteixen la reclamació. “Calen més psicòlegs però també més accessibilitat als tractaments”, diu Enric Aragonès, investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol. En el cas dels trastorns lleus, s’ha demostrat que els psicofàrmacs són poc efectius i en el cas de la depressió moderada “es poden prescriure tant antidepressius com psicoteràpia estructurada però ens veiem abocats a donar fàrmacs perquè hi ha poca accessibilitat d’aquestes teràpies en el sistema públic”, denuncia Enric Aragonès.

El Col·legi de Psicòlegs alerta que no s’arriba a la ràtio de 4,5 psicòlegs per cada 100.000 habitants quan la mitjana europea és de 18 i països com Alemanya o Noruega arriben als 50. Aquesta escassetat, denuncien, suposa una sobrecàrrega per als metges, ja que als CAP i a les unitats d’oncologia i de dolor dels hospitals és on, diuen, hi ha més dèficit. “Sabem que hi ha gent hipermedicada amb ansiolítics i fàrmacs quan el que necessiten és una teràpia i un tractament psicològic”, assenyala el degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana. Aquest col·legi professional ha liderat la creació d’una comissió, de la qual també formen part les facultats de psicologia de les principals universitats catalanes i les organitzacions científiques de psicòlegs clínics, per millorar l’accés a les teràpies psicològiques. “Ens consta que augmenta la demanda perquè també ha augmentat l’estrès laboral, social i familiar per la crisi”, afegeix Vilajoana. Amb un psicòleg a cada CAP asseguren que també es reduirien les baixes laborals, amb el consegüent estalvi econòmic.

Ja hi ha en marxa experiències de col·laboració entre metges de família i psicòlegs. També hi ha grups psicoeducatius conduïts per personal d’infermeria, com els grups de dol, i també s’estan estudiant iniciatives terapèutiques amb noves tecnologies. “Ara hem d’avaluar com han funcionat tots aquests projectes i desplegar-los amb consens”, explica Cristina Molina, directora del pla director de salut mental. Salut aposta per atendre des de l’atenció primària les patologies mentals menys greus. En el cas de trastorns greus, es deriven als serveis especialitzats. Tot i aquestes experiències, els professionals es queixen que no hi ha una ordenació clara que tingui en compte el psicòleg com una “figura inqüestionable”.

Suport als instituts

També a escoles i instituts els psicòlegs reclamen tenir més presència i reivindiquen la figura del psicopedagog i de l’orientador escolar que, segons els sindicats, s’han reduït un 20%. Els docents que dimecres es van concentrar a Barcelona per recordar el professor de l’IES Joan Fuster mort dilluns a mans d’un alumne de 13 anys -que podria haver tingut un brot psicòtic- van demanar més psicopedagogs i tutories per als alumnes que tenen problemes. “Quan es detecten determinats símptomes i conductes en els alumnes, s’ha de fer una intervenció in situ en lloc de fer una derivació a un centre de salut mental”, explica el degà dels psicòlegs, que assegura que les escoles privades ja incorporen psicòlegs a la seva plantilla: “És replicar un model que funciona. Els professors no han de fer aquesta tasca. Hi ha una tasca de detecció que poden fer, però no han fer també l’abordatge i el diagnòstic”.

stats