El PSC i l'oposició fan front comú contra la pacificació de la ronda Sant Antoni

BarcelonaLa frontera entre els barris del Raval i Sant Antoni de Barcelona és un terreny complicat i que, des de fa catorze anys, s'ha solucionat a la ronda amb la llosa de formigó que va acollir les carpes provisionals del mercat i que ara està diàfana i amb només uns quants jocs pintats a terra. El compromís del govern de Colau és aixecar aquesta llosa, que ha generat moltes queixes entre el veïnat, abans que acabi l'any, però el que no està tan clar és què es farà en aquest espai un cop retirada la plataforma. Sobre la taula de veïns i comerciants de la zona hi ha fins a tres dibuixos amb graus diferents de restricció al trànsit: el que preveu mantenir l'espai 100% lliure de circulació, el que recupera la reforma que s'hi volia fer el 2018 i es va deixar congelada (amb doble carril per al bus, doble carril per a la bici i espai per a la càrrega i descàrrega) i l'intermedi, que preveu només un carril de baixada per al bus –que és el que realment dificulta ara la circulació a Sant Antoni– i el doble carril de la bici i que manté un espai lliure d'11 metres a la banda del Raval.

Mentre que les entitats dels dos barris mantenen els seus debats interns, el ple de l'Ajuntament s'ha posicionat avui de manera gairebé unànime a favor de l'opció que recupera més carrils, i només els comuns, que sempre han defensat mantenir la ronda lliure de trànsit, s'han abstingut davant la proposta de Cs de recuperar el projecte del 2018. La votació ha tornat a fer evidents les discrepàncies entre socis de govern en aquest punt de la ciutat: amb un PSC defensant que les obres s'havien d'haver fet ja fa quatre anys i que no es pot renunciar al doble carril per a l'autobús i uns comuns que accepten aquest projecte només com a "bon punt de partida" i matisen que amb un carril per a l'autobús n'hi hauria prou. De fet, la seva idea inicial era mantenir tota la ronda lliure de carrils. Els grups de l'oposició han incidit avui en aquestes discrepàncies internes per assenyalar que, al final, qui en paga el preu són els veïns. ERC ha matisat, però, que el seu vot de suport al projecte del 2018 és només com a punt de partida per desencallar el procés.

L'enquesta que han fet els comerciants de l'Eix Raval dona suport de manera clara (58,82%) a l'opció intermèdia i només un 11,5% de suport al dibuix amb més carrils, el que ha defensat avui el ple. Aquests comerciants consideren molt positiu mantenir un espai d'11 metres lliures de trànsit al costat que els queda més a prop. I, en canvi, les consultes que han fet els comerciants a Sant Antoni erigeixen en vencedora l'opció del 2018. Entre els veïns tampoc no hi ha quòrum: mentre entitats com Fem Sant Antoni o la Xarxa Veïnal del Raval defensen que no es poden fer grans passos enrere en l'espai conquerit al trànsit, d'altres com la Plataforma d'Afectats per la Llosa defensen que hi hagi mobilitat com una mesura de protecció dels problemes de convivència que han denunciat durant mesos a la llosa, una mena de barrera protectora.

El trànsit com a barrera

"Alguns sembla que prefereixin tenir més carrils de bus per separar-se del Raval, com si tot el que és dolent vingués d'aquí", recelava fa uns dies una persona que ha seguit els debats. A l'altre extrem hi ha els representants de les associacions de famílies de les escoles de la zona, que són les més partidàries de poder mantenir espai lliure per al joc de la canalla. "És un espai que hem guanyat i ara no hi podem renunciar", defensa Josefina Sabaté, de l'associació de famílies (AFA) de l'Escola Castella. Un sentiment que es comparteix des de les escoles Aldana, Pia de Sant Antoni i Ferran Sunyer. "Seríem els únics a posar autobusos com a solució a problemes socials", recela Àlvar Diego de l'AFA del Ferran Sunyer, partidària de mantenir l'espai 100% lliure de trànsit. El que és segur és que les obres per aixecar la llosa començaran aquest novembre. El que falta és que el govern municipal presenti quina és la seva proposta definitiva atenent les propostes del procés participatiu i les discrepàncies més que evidents entre socis.