Aval del PSC de Badalona per fer fora Sabater amb el suport d’Albiol
Amb un 92,6% dels vots, els militants socialistes donen llum verda a la moció de censura contra l’alcaldessa
BadalonaEl líder del PSC de Badalona, Álex Pastor, té el suport de les bases del partit per convertir-se en alcalde de Badalona fins a les eleccions municipals de l’any vinent amb els vots del PP de Xavier García Albiol i els de Ciutadans. El sí a la moció de censura contra l’alcaldessa, Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú, es va imposar ahir per un aclaparador 92,6% dels vots -un 6,7% van votar-hi en contra i el 0,01% dels seus 500 militants es van abstenir.
El mateix dia en què a Madrid el socialista Pedro Sánchez jurava com a president d’Espanya després de tombar Rajoy, i els consellers de la Generalitat prenien possessió del seu càrrec, la quarta ciutat de Catalunya confirmava l’aliança dels unionistes contra una alcaldessa a la qual recriminen que s’hagi entregat al Procés sense el suport de la majoria del ple i que hagi deixat de banda la gestió municipal i els projectes prioritaris socials i urbanístics. La participació de Sabater el 27 d’octubre al Parlament proclamant la República va ser el detonant de la ruptura, que es va escenificar quan fa un mes i mig el PSC no va donar suport als nous pressupostos.
Per a Pastor, la moció a Madrid contra el PP no influeix en la situació municipal. “El que fem és un tema local i mirem per Badalona”, va dir el socialista, que espera presentar la moció abans del 7 de juny, dia en què venç el termini perquè s’aprovin els pressupostos de Sabater després de la qüestió de confiança que va perdre. El socialista va culpar Sabater d’haver arribat a aquest extrem i d’escollir sotmetre’s a una qüestió de confiança en lloc de “tornar als pactes” establerts amb el PSC per governar. Pastor no va especificar per quin govern apostarà ni si comptarà amb membres del PP -“Aquesta és la següent pantalla”, va dir-, però va recordar que el líder popular, García Albiol, va oferir el seu suport a la moció “sense condicions”.
“A Badalona vam arribar a un pacte amb dues condicions: una, el que ens uneix, les polítiques progressistes, i l’ altra, el que ens divideix, la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha incomplert els dos pactes”, va afegir Pastor. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, va fer costat a Pastor en la consulta.
El Partit Popular, “satisfet”
El PP de Badalona va emetre un comunicat en què expressava la seva “satisfacció” pel resultat i recordava “el gran sacrifici tant personal com polític” que fan els populars, renunciant a l’alcaldia durant aquest any.
En els últims dies, tanmateix, els populars havien fet passos enrere i havien assegurat que no participarien en “experiments” en el nou govern en relació als possibles contactes per a la inclusió de membres d’ERC o fins i tot de la CUP al nou govern. Dimarts els populars es reuniran a Badalona per prendre una decisió definitiva. Però tot apunta que la moció es farà efectiva.
A la seu socialista del carrer Dos de Maig era tan difícil trobar un votant contrari a la moció com un afiliat més jove de 55 anys. “El govern actual no està fent res, s’està dedicant a una altra cosa, com la independència. Passeges per Badalona i veus l’abandonament de la ciutat”, deia el militant Blas García. “Que Pedro Sánchez governi a Espanya no crec que tingui res a veure amb Badalona”, va afegir. Respostes variades a la pregunta de si els incomodaria governar amb Albiol. “Gens, sempre que l’alcalde sigui Pastor”, responia Enrique Nieto. “És que no hi serà, ni ell ni ningú del PP. Es pot governar una ciutat com Badalona amb només tres regidors”, afirmava convençut Enric Ferreres, de 72 anys. Amb recel a parlar davant la resta de militants, Xavier Sogués reconeixia haver votat no i donava els seus arguments: “No tenim res a veure amb el PP, a Madrid estem fent una cosa i aquí tot el contrari”. Després de criticar una “consulta una mica dirigida” que se centrava “en l’eix independentista o no independentista”, Sogués, de 55 anys, va reconèixer que s’havia “allunyat” d’un partit del qual havia format part de l’executiva. Va reconèixer que la moció amb el suport del PP podria ser el detonant per abandonar la militància.