Pròxima parada de la NASA: la Lluna
Els EUA inicien formalment la missió per tornar al satèl·lit de la Terra amb el llançament dilluns del coet SLS i la càpsula Orion
Nova YorkLa NASA està preparada per tornar a la Lluna. I ja té el coet Space Launch System (SLS), el més potent des del de Saturn V que va portar astronautes a la Lluna als anys 60 i 70, estacionat al Centre Espacial Kennedy de Florida. Els tècnics de l'agència espacial nord-americana l'han estat preparant per al vol inaugural, previst per a aquest dilluns a les 14.30 hores, en hora catalana. És el primer pas de la missió Àrtemis I de la NASA, una prova sense tripulació d'aquest coet gegant i de la nau espacial Orion amb l'objectiu de tornar a enviar astronautes a la Lluna.
L'operació d'instal·lació a la plataforma de llançament de l'SLS es va acabar fa uns mesos després d'un procés llarg i feixuc. El coet i la torre de llançament es van traslladar en un vehicle gegantí, una versió millorada i renovada del mateix vehicle que portava el Saturn V durant els anys 60 per als viatges a la Lluna. En conjunt és una estructura més gran que un camp de beisbol i capaç de transportar fins a 8,165 milions de kilos, que es va moure una velocitat de fins a 1,6 quilòmetres per hora per un camí de grava fins al lloc de llançament.
Què són el sistema de llançament espacial i Orion, i per què són importants?
El sistema de llançament espacial i Orion són dos dels components bàsics dels plans de la NASA per tornar els astronautes a la superfície de la Lluna en els pròxims anys. Arribar-hi requereix un coet prou potent per empènyer la gran nau espacial fora de l'òrbita terrestre baixa fins a la Lluna, a uns 38.643 quilòmetres de distància. La nau Orion és una càpsula dissenyada per transportar astronautes en viatges espacials que durin poques setmanes.
Quins problemes hi va haver durant l'assaig general?
La NASA va posar per primera vegada el coet SLS a la plataforma de llançament a mitjans de març i poques setmanes després va intentar fer un "assaig general" dels procediments de compte enrere, inclosa la càrrega de més de 2,6 milions de litres d'hidrogen líquid per propulsar l'aparell. Tanmateix, els errors tècnics durant tres intents, inclosa una fuita d'hidrogen, van obligar a reduir el compte enrere.
Després, la NASA va tornar el coet a l'edifici de muntatge de vehicles per fer-hi reparacions. El 20 de juny, el coet va tornar a la plataforma de llançament per a un altre intent de l'assaig general. Però llavors hi van trobar una fuita d'hidrogen diferent, en un connector de la línia de combustible a l'etapa de reforç del coet. Malgrat tot, els tancs de propulsió es van omplir completament per primera vegada, i els controladors van poder continuar l'assaig fins que el compte enrere va acabar quan faltaven 29 segons.
Originalment, l'objectiu era que el compte enrere s'aturés amb poc menys de 10 segons, quan els motors arrencarien per a un llançament real. Malgrat la filtració, els funcionaris de la NASA van decidir que tots els sistemes crítics havien estat prou provats i van declarar que la prova era un èxit. El coet va tornar a l'edifici de muntatge de vehicles una vegada més per als preparatius finals, inclosa la instal·lació del sistema de finalització del vol, que requeriria el coet en cas que alguna cosa anés malament durant el llançament i eliminaria la possibilitat que s'estavellés contra una zona poblada. Les bateries del sistema de final de vol, instal·lades l'11 d'agost, normalment només tenen una durada de 20 dies, però la part de les forces espacials dels Estats Units que supervisa els llançaments des de Florida va concedir a la NASA una exempció que amplia el període a 25 dies. Això permet que la data de llançament sigui el 29 d'agost, així com poder fer còpies de seguretat el 2 i el 5 de setembre. La NASA preveia arreglar la fuita d'hidrogen, però no sabrà amb certesa si se n'ha sortit fins al compte enrere del 29 d'agost, quan es refredi la línia del propulsor a temperatures ultrafredes, cosa que no es pot provar a l'edifici de muntatge de vehicles.
Què més s'ha llançat cap a la Lluna aquest any? Què més està previst?
Una petita nau espacial finançada per la NASA, Capstone, està en ruta cap a la Lluna per explorar una òrbita altament el·líptica, on la NASA té previst construir un punt avançat lunar per als futurs astronautes. Està previst que arribi a l'òrbita lunar al novembre. A més, el 5 d'agost, Corea del Sud va llançar Danuri, la seva primera sonda espacial robòtica a la Lluna, prevista per a mitjans de desembre. Un parell d'empreses comercials, iSpace del Japó i Intuitive Machines de Houston, també esperen llançar petits robots que allunarien a finals d'aquest any. Per contra, l'Índia i Rússia van ajornar els seus desembarcaments robòtics a la Lluna planificats per a aquest any.
Si us interessa, podeu seguir aquí en castellà el llançament en directe que farà la NASA. Si ho preferiu, aquí trobareu els comentaris de la retransmissió en anglès.
Copyright 'The New York Times'