Les proves que contradiuen la versió de Marlaska sobre la tragèdia de Melilla

Barcelona"Estic tranquil, no m'he plantejat dimitir", afirmava aquest dijous Fernando Grande-Marlaska, i al vespre, el president espanyol, Pedro Sánchez, el ratificava en el càrrec des de La Sexta. El simple fet que hagi de fer-ho, però, demostra la pressió creixent a la qual està sotmès el ministre de l'Interior pel paper d'Espanya en la tragèdia a Melilla. Des que el 24 de juny almenys 23 persones van morir intentant travessar la frontera amb el Marroc –una setantena, segons algunes ONG–, el ministre no s'ha mogut de la seva posició: l'actuació de la Guàrdia Civil va ser proporcionada, no hi va haver morts en territori espanyol i els agents marroquins no van creuar el pas fronterer de Barrio Chino per retornar els migrants a Beni Ensar (Nador). Però les tres afirmacions, igual que el nombre de víctimes mortals que s'han admès, semblen desfer-se com un terròs de sucre amb l'aparició de successives proves que desmunten la versió oficial. Repassem els principals informes i testimonis que han situat Marlaska en el punt de mira dels socis de govern i d'investidura, de l'oposició i també de la Fiscalia, que com el Defensor del Poble ha reclamat més imatges per investigar els fets a la ciutat autònoma.

Un dels primers informes sobre els fets es publicava el 20 de juliol, un mes després del mortal salt a la tanca. La investigació sobre el terreny de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), que en aquell moment ja elevava les morts fins a les 27 i els desapareguts en més d'una seixantena, explica com va actuar la policia davant dels "1.500 sol·licitants d'asil" que intentaven entrar a Espanya. Basant-se en 20 gravacions de vídeo, l'AMDH afirma que hi va haver un "tracte cruel, inhumà i degradant de les autoritats marroquines" contra migrants, per intentar impedir que accedissin a Melilla amb porres, pedres, bombes de fum i gasos lacrimògens. "Alguns d'aquests fragments de vídeo mostren sense cap dubte que els gasos lacrimògens i les bales de goma també van ser utilitzats per la policia espanyola i la Guàrdia Civil", afegeix l'organització, i conclou que la intervenció dels agents espanyols va provocar "l'augment de víctimes que van caure per asfíxia". L'informe, que assegura que durant nou hores no es va prestar ajuda als ferits, xifra en gairebé un centenar els migrants que van ser retornats al Marroc "pels agents espanyols i els marroquins que van penetrar més enllà de la barrera per recollir-los". "La responsabilitat de les autoritats espanyoles és total pel que fa a l'incompliment del dret a asil i a la violència patida pels 100 sol·licitants d'asil rebutjats".

A partir de documentació proporcionada pel mateix govern espanyol i una visita a Melilla, el Defensor del Poble va concloure el 14 d'octubre que es va fer "un retorn en frontera de 470 persones sense contemplar-se les previsions legals tant nacionals com internacionals", i avalava així la tesi de les devolucions en calent. La institució que encapçala el socialista Ángel Gabilondo, que encara no ha donat per tancada la investigació i ha reclamat més imatges a Interior, recorda que en les arribades a la frontera cal "tenir en compte l'aplicació de les entrades individualitzades", un "ple control judicial" i "el compliment de les obligacions internacionals". Amb relació als ferits i morts, diu que les imatges rebudes permeten comprovar que, "en una porta del perímetre fronterer, una allau de persones provoca un amuntegament i esclafament amb conseqüències mortals". No obstant això, es recorda a la secretaria d'estat de Seguretat que cal "aplicar un enfocament de drets en la gestió fronterera per tal de garantir [...] la integritat física i moral, sense que ningú pugui ser sotmès a maltractament, tractes inhumans o degradants".

Si la tragèdia a Melilla ha agafat de nou volada en els últims dies ha sigut, sobretot, pel documental sobre els fets que la BBC va emetre el 2 de novembre. La cadena britànica va revisar desenes de gravacions, es va entrevistar amb nombrosos testimonis i va accedir al complex fronterer del Barrio Chino, on va comparar l'espai amb les imatges de vídeo. "En les gravacions vam veure cadàvers a la zona que ens havien dit [la Guàrdia Civil] que estava controlada pels espanyols", resumeixen els investigadors, que també han pogut comprovar com des d'Espanya es van disparar bales de goma contra migrants que escalaven la tanca. "La BBC va comptar el so de més de 40 trets en dos minuts", explica la cadena. El reportatge, que inclou imatges d'aquell dia gravades del periodista espanyol Javier Bernardo, reforça la tesi que agents marroquins van entrar en territori espanyol per endur-se "unes 300 persones" cap al Marroc sense possibilitat que poguessin demanar asil. "Alguns van ser colpejats per les autoritats marroquines sota la mirada de la Guàrdia Civil".

L'última estocada contra la versió dels fets que manté el govern espanyol ha sigut el viatge d'una delegació de diputats del Congrés a Melilla. Parlamentaris d'Unides Podem, EH Bildu i ERC van coincidir que "no hi ha cap dubte que l'allau que va produir les morts i els ferits més greus va tenir lloc en instal·lacions de la frontera espanyola", en paraules del diputat lila Enrique Santiago. "Ells [el govern espanyol] en diuen «territori de trànsit» o «zona operacional conjunta», però allò és territori espanyol", afirmava dimarts en una entrevista a l'ARA la diputada republicana Maria Dantas, membre de la delegació que es va desplaçar a la ciutat autònoma. Els diputats, que van poder veure part de les imatges de la Guàrdia Civil des de l'helicòpter, el dron i les càmeres instal·lades al llarg del perímetre fronterer, també van rebre la confirmació de l'institut armat que es van disparar 270 salves i 65 bales de goma i es van fer servir 28 pots de fum, 86 pots de gasos lacrimògens i 45 aerosols tipus "esprai pebre" davant l'intent de salt. D'aquells fets ja han passat més de quatre mesos i, tot i la pressió a Marlaska, Dantas alerta que "hi ha el perill que la massacre acabi com un altre cas Tarajal i no passi res".