L'Estat cedeix dos anys després: les proves d'accés a l'advocacia es podran fer en català

Catalá i Mundó firmen un conveni a Madrid perquè l'examen del 29 d'octubre ja sigui amb les dues llengües

El moment de la firma de l'acord entre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, a Madrid. JAVIER BARBANCHO
Mariona Ferrer I Fornells
15/09/2016
3 min

MadridMadrid ha viscut aquest dijous un acord tan "inèdit" com "simbòlic" entre el govern espanyol i la Generalitat. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han firmat un conveni perquè les proves d'accés a l'advocacia catalana finalment es puguin fer en català. Han calgut dos anys de reivindicacions perquè al final l'estat espanyol cedís i permetés que els estudiants poguessin fer la prova amb la llengua pròpia.

Catalá ha fet el pas tot i les reticències tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem, que van avalar que la prova fos només en castellà. La controvèrsia va començar el 2014, quan el govern espanyol va instaurar per primer cop aquestes proves, a les quals s'han d'enfrontar els estudiants de dret que volen exercir com a advocats.

Llavors va començar una lluita que ha liderat el Consell de l'Advocacia Catalana amb la complicitat de la Generalitat. Aquell desembre del 2014 la prova només es va poder fer des de Madrid i en castellà. L'any següent ja van aconseguir que se celebrés també a Barcelona, però de nou només en castellà. La del maig passat va topar altra vegada amb la reticència del ministeri de Justícia, malgrat el ministre haver-se compromès a incorporar totes les llengües cooficials. Finalment, amb l'inici de curs, Catalá ha cedit i es podran fer també en euskera, gallec i valencià –que l'administració estatal considera que és una altra llengua–. El pròxim 29 d'octubre tots els estudiants que s'examinin a Barcelona ja ho podran fer en català.

Paradoxalment, l'Estat ha rectificat aquest cop en contra de la decisió de la justícia. El Suprem va assegurar a principis de maig que no era necessari. En la mateixa línia ja s'havia expressat l'Audiència Nacional un any abans: va considerar que fer l'examen en castellà no causava "cap perjudici" per als alumnes.

Una "qüestió política"

Què ha canviat perquè finalment l'examen sigui en català? Per a Mundó es tracta, simplement, d'una "qüestió de voluntat política". Per a Catalá, en canvi, calia solucionar "problemes tècnics". En concret, el ministeri de Justícia argumentava que s'havia de garantir la confidencialitat de la prova, que els traductors no l'esbombessin, i també assegurar que la traducció en termes jurídics, que pot tenir molts matisos, "no generés cap confusió".

Mundó va voler posar de manifest ahir des de Madrid que "quan hi ha voluntat política sempre es troben solucions a les dificultats tècniques". Catalá, al seu torn, va brandar l'acord com un "exemple de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat", més enllà de la judicialització del procés.

El pròxim repte, que s'incorpori el dret català

El president del Consell, Oriol Rusca, que ha assistit a l’acte de signatura del conveni, ha manifestat la seva satisfacció pel fet que “finalment el ministeri ha escoltat la petició de l'Advocacia Catalana i la prova es podrà fer en català”, i ha anunciat que, a partir d’ara, el proper repte serà “que l’examen inclogui més temes del dret propi de Catalunya, especialment en els àmbits civil i administratiu”, així com “que l´examen compleixi els requisits pràctics necessaris per tal de garantir l’adequada formació dels nous advocats tal com preveu el real decret que l'estableix i que no s’està complint".

stats