La prova de no ser pederasta, una mesura innecessària

Catedràtic de dret penal de la UOC i de la UDLHem vist ciutadans fent cua per obtenir un document que certifiqui que no han sigut condemnats per delictes sexuals i molta gent es deu haver preguntat si hi ha una necessitat que ho justifiqui. Molts deuen haver pensat, amb raó, que l’espectacle, propi de l’era preinformàtica, s’hauria evitat amb una bona planificació de l’administració, i els interessats s’haurien estalviat temps. Però no és només aquest el problema. El coneixement que té la comunitat científica sobre l’abús sexual infantil ens permet afirmar que l’obligació d’aportar el certificat d’antecedents més que en una utilitat preventiva es basa en un pànic moral derivat d’una visió estereotipada de la delinqüència sexual.

La llei 26/2015 exigeix que les persones que han de treballar en professions o activitats que suposin contacte habitual amb menors han d’acreditar que no han sigut condemnats per delictes sexuals, mitjançant l’aportació d’una certificació negativa d’antecedents. La norma parteix d’una obligació imposada als estats membres per la directiva europea 93/2011. Amb aquesta exigència burocràtica, Espanya ha volgut complir la norma europea. Menys diligents i sobretot menys encertades han sigut les institucions a l’hora d’implantar o donar suport a programes de prevenció de l’abús sexual basats en criteris científics sòlids.

Una persona de l’entorn familiar

Rere aquesta mesura hi ha la imatge, socialment construïda, d’unes noves bruixes del segle XXI: pedòfils amagats entre una massa de desconeguts que busquen l’ocasió per contactar amb els infants, que actuen per una tendència irrefrenable que els fa reincidir necessàriament i que no són susceptibles de rehabilitació. Els estudis criminològics indiquen que l’abús sexual afecta un nombre alt de persones, més del que mostren les xifres oficials, però també que l’abusador és en la major part de casos una persona de l’entorn familiar del menor. També sabem que els delinqüents sexuals no són els més resistents al tractament penitenciari. Sense anar més lluny, a Catalunya funcionen programes que han portat bons resultats en la reducció de la reincidència. D’altra banda, no s’ha provat que els sistemes d’accés de la població als antecedents delictius hagin tingut efectes en la reducció de la delinqüència dels països on s’han implantat.

La societat i les institucions s’han de preocupar dels menors que són víctimes d’abusos o estan en perill de ser-ho. Però en lloc de veure tots els ciutadans com a potencials pederastes que han de provar que no ho són, estaria bé preguntar-se què podem fer amb les famílies que no són un espai de protecció dels infants o com podem ajudar moltes altres famílies i centres educatius a conèixer els riscos i a actuar per prevenir l’abús.

Segurament és més còmode per a molts seguir pensant que el mal ve de fora o tranquil·litzar-se amb un certificat. Però és evident que així no contribuirem a resoldre el problema.

Madrid estudia allargar l’horari

El ministeri de Justícia estudia allargar fins a la tarda l’horari d’atenció al públic a l’oficina de la Gerència de Barcelona per fer front a la gran demanda dels certificats d’antecedents penals dels últims dies. La cúpula del ministeri va decidir ahir destinar tots els mitjans disponibles per reduir les cues. Alhora, es revisaran els processos telemàtics per acabar amb les dificultats que tenen molts usuaris per fer el tràmit online. Altres mesures que estudia Madrid és allargar fins a les 17.30 h l’horari de l’oficina del carrer Garcilaso, l’única de Catalunya que fa el tràmit i on aquests dies s’estan concentrant les cues.